Des que PP i Vox van arribar al govern de l’Ajuntament de València, la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV), l’entitat secessionista que defensa una ortografia “alternativa” per al valencià, ha estat una de les grans privilegiades pel consistori. Només l’any passat, per exemple els va regar amb 75.000 euros en una subvenció nominativa.
Ara, però, pareix que busca allunyar-se, ni que siga simbòlicament, d’aquesta l’entitat. I no és que l’alcaldessa de València, María José Catalá, haja optat pel pancatalanisme ni molt menys, però potser ha fet una cosa pitjor: donar espai -càrrecs i sobretot visibilitat- als dissidents. I ja se sap que, en política, el pitjor enemic és el que havia estat amic.
Així es pot llegir l’elecció de Federico Martínez Roda com a comissari de l’exposició sobre la imatge de Jaume I al Museu d’Història de València en motiu del 750 aniversari del traspàs del monarca. Un esdeveniment que s’emmarca en l’Any Jaume I proclamat per la Generalitat, malgrat que per raons òbvies s’inaugurarà quan aquest ja s’estiga acabant.
El contracte municipal és de 5.000 euros, pel que no necessitava eixir a concurs públic i inclou els serveis de comissari de Martínez Roda -que és catedràtic emèrit en Història Contemporània per la Universitat Catòlica- i l’assessorament d’Antonio Atienza, “expert en la figura de Jaume I”, segons consta en la resolució municipal.
Exdegà en procés d’expulsió
Federico Martínez Roda també era degà de la RACV el 2017 quan aquesta va intentar un procés d’aproximació a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que suposara un reconeixement mutu d’ambdues institucions i una “pau lingüística” que facilitara la promoció i defensa del valencià.
La declaració conjunta de l’AVL i la RACV va ser aprovada sense problemes en la primera però va provocar una revolta interna en la segona. Finalment, Martínez Roda va haver d’utilitzar el seu vot de qualitat com a president per aconseguir que fora acceptada. Els revoltats, però, no van acceptar la situació i allò es va convertir en l’inici d’una llarga guerra de desgast dins l’acadèmia que va acabar el 2019 amb una nova junta presidida per José Luis Manglano, fill d’un alcalde franquista de València i que en entrevistes ha reconegut que té problemes en expressar-se en valencià.
Fa uns mesos, l’actual junta -des del 2025 presidida per Luis Miguel Romero Villafranca- va decidir culminar la seua venjança i iniciar l’expedient d’expulsió de Martínez Roda i dos altres membres de la seua junta -Francisco García García i José Luis Medina García- per tal de llevar-los la consideració “d’acadèmics” de la RACV amb l’argument que fa huit anys que no assisteixen a les reunions.
Martínez Roda va enviar llavors una carta a Manglano amb dures crítiques cap a la radicalització i aïllament de la RACV.
“De continuar així, la RACV està abocada a l’extinció, per açò el grup d’acadèmics absents no podem incorporar-nos-hi de nou. No volem ser còmplices del gran error estratègic que condueix a la gradual decadència i al seu irreparable desprestigi”, escrivia llavors Martínez Roda.
També considerava una “ficció” el somni de la RACV que l’AVL simplement desaparega i els retrau que visquen amb l’obsessió “d’estar censurant-la permanentment”. “La Reial Acadèmia de Cultura Valenciana hauria d’oblidar la ficció que algun dia es dissoldrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. (…) Sobre esta ficció es treballa i els errors se succeeixen”.
En la carta, Martínez Roda també reconeix que la influència de la RACV en la cultura valenciana “només arriba al carrer del costat” mentre es creuen “l’essència d’allò valencià”. “Cada volta tenen més problemes per portar a terme els Jocs Florals, per falta de participants, quins poetes queden després de la mort d’Anfós Ramón i Pere Delmonte?”, es pregunta l’acadèmic dissident. I açò en uns anys on la música o la literatura en valencià han viscut un autèntic boom, però cap dels músics o esriptors que han aconseguit milers d’oients o lectors en aquesta llengua ha eixit, no ja de l’entorn de la RACV, sinó que ha acceptar les seues tesis lingüístiques. Per altra banda, la majoria d’acadèmics de la RACV que han publicat algun llibre, ho han fet en castellà.
