Horitzó de punys invictes i fermesa, diu Estellés que era Alacant. Doncs la destinatària del vers acull aquest dissabte 4 de juliol el FesFoc, una illa de resistència pel valencià. Ja fou difícil el 2008, any iniciàtic d’aquesta moguda. Però des de fa uns anys no és exagerat qualificar-ho directament d’heroïcitat. En la ciutat on la ultradreta municipal i el PP han decretat que s’ha de ser oficialment un espai castellanohablante i on l’ús social de la llengua va en caiguda lliure, el Fesfoc no defalleix. La Xica i Mawela integren el cartell del 2026. El recinte municipal de Las Cigarreras, l’espai. Hora, des de les set i mitja de la vesprada. Entrada, gratuïta. Organitzen Escola Valenciana/La Cívica de l’Alacantí, el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, i la productora musical Golaseca, amb la col·laboració de l’espai cultural seu del concert.
Ismael Vicedo, portaveu de l’organització, en declaracions a Diari La Veu ja parla fins i tot d’un acte de rebel·lia, tot i que tots ells fugen del fet que parlar valencià haja d’acompanyar-se d’aquesta retòrica de la supervivència. Ara bé, motius no en falten. “A la ciutat d’Alacant, Vox i el PP estan situats dins d’un atac permanent al valencià. I s’equivoquen volent fer creure que el valencià no està viu a la ciutat o a les comarques del Sud. I sí que ho està; la manifestació de novembre passat fou molt potent contra aquesta sèrie d’atacs. Som molts més els que estimem la llengua dels que ells voldrien que fórem…”, afig.
Un gran aparador musical en valencià
Amb aquest esperit de lluita, per tant, el FesFoc ja col·lecciona una llarga llista de noms molt importants dins del panorama musical en valencià: des d’Obrint Pas, Aspencat o la Gossa Sorda fins a Mugroman, Vadebó, Pep de la Tona, Botifarra, Mireia Vives, Borja Penalba, Sant Gatxo, Orxata Sound System… No ha estat possible, donada la naturalesa del FesFoc (entrada gratuïta) portar els enormes referents actuals que serien La Fúmiga o Zoo, explica Vicedo. “Però sí que hem fet que eixa demanda de música en valencià fera possible que aquests dos grups toquen a la ciutat en concerts de gran alçada, amb milers d’espectadors”, assegura.
Tot i la més que evident dificultat del valencià en les comarques del voltant i en la ciutat d’Alacant, Vicedo pensa que una resistència com la del vocabulari popular demostra que no està tot perdut: “Ací, el valencià està molt present tot i parlar-se tan poc. I ho està en tot allò que enllaça amb el passat, amb una ciutat on fins a la primera meitat del segle XX es parlava valencià. Està en la toponímia, en la gastronomia, en les tradicions… Ací perviuen el Postiguet, l’Altet, Sant Joan, la coca de tonyina, els himnes d’Alacant i de les Fogueres, els noms de carrers de tota la vida, allò de la millor terreta del Món…”, recalca Vicedo.
“Alacant té dues llengües”
“És el nostre concert, és la nostra aposta. Si hem aconseguit fer ja díhuit edicions, tot i les circumstàncies adverses, podem garantir que no decaurà, que el FesFoc està molt viu”, assegura el portaveu de La Cívica de l’Alacantí. I afig: “Continuarem explicant i demostrant que Alacant té dues llengües, i una és el valencià. Tal volta els pesse a alguns, però no podran fer-la desaparéixer”, conclou.
El FesFoc —sempre prop de Fogueres: abans, després o de vegades durant la gran festa alacantina— ha ocupat diversos espais. La Cigarrera és un d’ells. Altres han estat la sala Marea Rock, el pati d’alguna escola amiga, la plaça del Carme o el campus universitari de Sant Vicent del Raspeig. Precisament, el suport de la Universitat d’Alacant és clau. “Deixa’m destacar-ho”, demana Vicedo. “Gràcies al Servei de Llengües de la Universitat de València és possible el festival”, assegura. I parla del FesFoc com una nit que “no aposta per la música en valencià sols des del vessant folclòric més habitual en altres temps, si no com a recerca de noves veus, de veus emergents, de propostes per als joves… És també part del nostre èxit”, conclou. Pel que fa a les dues actuacions d’enguany, cal assenyalar que La Xica (ex Maluks) és el projecte individual de Marina Bolea (Benimaclet-València, 1997). Pop electrònic ple de contrastos amb uns baixos profunds i sintetitzadors que li permeten crear “un univers sonor intens que dona tota la força a una veu carregada d’emoció”, explica la seua productora. Aquest 2026 estrena el seu primer disc en solitari, Alabatre, un ambiciós treball integrat per dotze cançons. Golaseca és la seua productora, una plataforma a la qual Vicedo també vol agrair “la seua col·laboració en el descobriment de nous músics per al FesFoc”. Pel que fa a Mawela, el grup de Mutxamel ha bastit el seu ideari musical amb la mescla d’ingredients com el trap, la música urbana, la cançó popular valenciana… Arrels i ales (2024) és el treball més recent. La seua és una mise en escène festera i compromesa amb molts decibels.
