El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha dictat nou sentències en les quals desestima altres tants recursos interposats per la Generalitat per a declarar lesiva la cessió de competències del govern del Botànic en funcions en favor dels ajuntaments de Petrer, Burjassot, Casinos, Quartell, Villena, Albalat dels Sorells, Senyera, Sagunt, Mislata, Borriol, Betxí i Benicarló per a dur a terme obres de manteniment en centres educatius, en el marc del pla Edificant. Els magistrats han dictaminat que aquesta delegació de competències sí que podia ser acordada, atés que era un “despatx ordinari d’assumptes públics“.
La declaració de lesivitat és un acte administratiu contemplat en la legislació pel qual una administració impugna una decisió favorable als interessats i dictada per ella mateixa per considerar-la nociva per als interessos públics o generals, com a pas previ a sol·licitar a la Justícia que l’anul·le.
El Consell va recórrer a aquest mecanisme el maig del 2024 per a declarar lesiva la cessió de competències en matèria d’infraestructures educatives acordada el juliol del 2023 per la Conselleria d’Educació, dirigida pel govern del Botànic en funcions en favor de diferents ajuntaments perquè aquests executaren obres de manteniment i reforma en col·legis públics amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
A continuació, la Generalitat va presentar els corresponents recursos contenciosos administratius en els quals sol·licitava que la sala contenciosa administrativa del TSJ declarara l’anul·labilitat dels actes administratius que la mateixa administració havia declarat lesius.
L’advocacia de la Generalitat sostenia que la delegació de competències en ajuntaments acordada per la Conselleria d’Educació el juliol del 2023 eren actes administratius que no podien ser adoptats per un Consell en funcions.
Igualment, al·legava que aquestes delegacions suposaven elevats compromisos de despesa anuals i pluriennals, per un total pròxim als 52 milions d’euros, que afectarien la legislatura entrant i fins i tot a les futures, així com que l’interés general que les justificaven no havia sigut motivat adequadament.
No obstant això, ara, la Secció Quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJ, després d’analitzar la legislació aplicable i la jurisprudència del Tribunal Suprem, ha rebutjat els arguments exposats en els recursos per a concloure que els actes de delegació declarats lesius no desborden “els límits del despatx ordinari dels recursos públics”.
El Tribunal assenyala que aquesta cessió de competències “no pot tindre’s per inusual o extraordinària”, perquè des del 2017 la Generalitat ha acordat 835 delegacions, “de les quals només 15 es van produir durant aquell interregne en el qual el govern de la Generalitat va romandre en funcions”. Així es desprén de l’informe de desembre del 2024 elaborat per la llavors cap del Servei de Coordinació d’Infraestructures i Gestió del Programa Edificant.
A més, “la delegació produïda no implica la incorporació de noves directrius d’ordenació política”, recull una de les sentències dictades per la Sala, relativa a l’Ajuntament de Burjassot, i el seu abast és “purament singular i s’esgota en l’execució de l’acte”, per la qual cosa “impedeix la seua consideració com a directriu d’ordenació futura”.
“Que el Pla Edificant siga un instrument pel qual s’executa la política d’infraestructures educatives de la Generalitat, o que la delegació de competències dins d’aquest marc siga una decisió que executa una concreta política de planificació, no comporta la introducció de noves directrius d’ordenació política, sinó només -i com a màxim- l’execució de les ja presents”, precisen els magistrats.
En considerar que les delegacions analitzades no desborden el marc del despatx ordinari d’assumptes, la Sala assenyala que no cal analitzar l’al·legació relativa a la motivació de l’interés general, perquè aquesta solament s’activa quan aquest “despatx ordinari” no concorre.
Les sentències dictades ara pel TSJ, que poden ser recorregudes en cassació, condemnen la Generalitat al pagament de les costes processals.
La Secció Quarta de la Sala del Contenciós de l’Alt Tribunal valencià ha dictat fins ara nou pronunciaments judicials sobre el mateix assumpte en idèntics termes que afecten diferents corporacions locals i té previst resoldre, igualment per sentència, altres cinc recursos de la Generalitat relatius a la delegació de competències en altres consistoris del País Valencià.
