El President, Juan Francisco Pérez Llorca, inaugurava el curs escolar dimecres passat a Caudiel (Alt Palància) amb un discurs on destacava la inversió en educació del seu govern i, més concretament, en els “14 nous col·legis i instituts” que s’estrenaven aquell dia, als quals calia sumar-hi els 14 més que obriran al llarg del curs.
Una cosa, però, són els discursos públics i l’altra els documents oficials. El que va oblidar d’explicar dimecres Pérez Llorca va ser que aquests 28 centres educatius van ser planificats i licitats durant el govern del Botànic i que si finalment entren en funcionament és perquè el seu govern no ha aconseguit aturar-los.
Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’argumentari que ha desplegat l’Advocacia de la Generalitat en el recurs al Tribunal Superior espanyol contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que els obliga a licitar les obres de millora d’una dotzena de centres, els ajuntaments dels quals han demandat la Generalitat per aturar reformes tan “supèrflues” com l’establiment de mesures contra incendis.
En l’escrit que la Generalitat ha presentat al Suprem s’argumenta que “els Governs tenen plena capacitat per a imposar les polítiques que creguen oportunes d’acord amb els seus propis programes d’actuació o ideologia” i defineix el programa Edificant com el mecanisme mitjançant el qual “l’executiu planifica les seues polítiques inversores en infraestructures educatives”.
Un argument que ve a admetre que la millora o no dels centres educatius públics és una decisió política i que l’actual govern no pensa fer-ho en motiu de la seua ideologia, motiu pel qual han decidit paralitzar-lo i protesten per l’obligació judicial de mantenir ni tan sols aquells contractes que ja estaven signats.
La simplicitat i claredat de l’exposició és xocant, ja que en cap moment, ni en el programa electoral ni en les declaracions durant la campanya, cap candidat del PP va prometre congelar el pla Edificant i deixar sense executar les reformes als centres educatius.
Contractes signats per un govern en funcions
Ja entrant a la part més tècnica del recurs, els advocats de la Generalitat al·leguen que els contractes paralitzats van signar-se en el temps en què el govern del Botànic ja es trobava en funcions -i que aquests van “hipotecar” 59 milions d’euros del pressupost de la següent legislatura-, període durant el qual, un govern només pot prendre decisions ordinàries i no polítiques. Si bé el TSJ valencià va considerar que, efectivament, aquests contractes entraven dins de la definició d’actes ordinaris, els advocats de la Generalitat asseguren que són polítics.
Un argument, el dels contractes signats en el període del govern en funcions que se li pot girar al PP com un bumerang. L’última volta que el PP va desallotjar el Palau de la Generalitat, el 2015, va deixar signats contractes i convenis per pagar per valor de 2.500 milions d’euros. Una xifra gairebé cinquanta voltes superior a la que ara retreu al Botànic.
Amb aquest recurs al TS, el PP vol dilatar l’obligació d’iniciar les obres de millora dels centres educatius de Petrer, Burjassot, Casinos, Quartell, Villena, Albalat dels Sorells, Senyera, Sagunt, Mislata, Borriol, Betxí i Benicarló i esquivar l’obligació judicial de portar-los a terme almenys uns altres dos anys, que és el temps aproximat que aquest tribunal tarda en resoldre recursos d’aquest tipus.
Des de Compromís, el diputat Gerard Fullana ha definit la decisió com a “salvatgisme institucional”. “Són tots centres de màxima necessitat i aquestes obres ja s’haurien d’haver acabat a aquestes altures i els perjudicats són els alumnes”.
