L’Institut Valencià de Cultura (IVC) acaba de repartir 6,7 milions d’euros públics per a la producció audiovisual entre 2026, 2027 i 2028, però el valencià està lluny de ser una condició general per accedir a aquests diners. De fet, l’anàlisi de la convocatòria mostra que només 1,41 milions, un 21% del pressupost total, estan reservats expressament a modalitats en què les obres han de tindre el valencià com a llengua majoritària.
La resta, 5,29 milions d’euros —pràcticament huit de cada deu euros—, es distribueixen entre categories en què les bases no estableixen el valencià com a requisit lingüístic específic. És a dir, poden finançar produccions en castellà o altres llengües sempre que complisquen la resta de condicions de la convocatòria. La resolució publicada aquest divendres en el DOGV confirma el repartiment dels 6,7 milions entre desenes de llargmetratges, curtmetratges, minisèries, documentals, animació i videojocs.
1,41 milions protegits per al valencià davant de 5,29 milions sense aquesta exigència
La mateixa estructura de la convocatòria permet comprovar la diferència. En ficció, només les categories de llargmetratges A i B exigeixen que la llengua majoritària siga el valencià.
La categoria A disposa d’1 milió d’euros i la B, de 320.000 euros. En documentals, només la categoria de llargmetratge documental A exigeix també que el valencià siga la llengua majoritària, amb una partida de 90.000 euros. En total: 1.410.000 euros vinculats explícitament a produccions majoritàriament en valencià.
En canvi, aquesta exigència desapareix en els llargmetratges de ficció C i D, que acumulen 2,56 milions d’euros; en les minisèries, amb 650.000 euros; en els curtmetratges de ficció i projectes multiplataforma, amb 330.000; en el documental B i els curtmetratges documentals, amb 680.000 euros; i en les diferents categories d’animació i videojocs, que sumen 1,07 milions. El resultat és que el 79% dels diners de la principal convocatòria pública valenciana de suport a la producció audiovisual no està reservat a obres en valencià. La situació resulta especialment significativa perquè els mateixos 6,7 milions figuren pressupostàriament en la línia denominada “Foment i promoció de l’audiovisual valencià”.
El valencià, una categoria i no una condició general
Aquesta arquitectura permet que les produccions que no utilitzen majoritàriament el valencià competisquen per quantitats molt superiors a les reservades específicament a la llengua pròpia. Els llargmetratges C, per exemple, disposen de 960.000 euros, mentre que els D arriben als 1,6 milions. A diferència de les categories A i B, la definició oficial d’aquestes dues modalitats ja no inclou cap exigència que la versió original siga majoritàriament valenciana.
El mateix ocorre amb els documentals. Mentre la categoria A exigeix el valencià i només disposa de 90.000 euros, la categoria B, que no incorpora aquesta condició lingüística, compta amb 360.000 euros, quatre vegades més.
Per tant, la convocatòria no planteja el valencià com un requisit transversal per subvencionar amb diners de la Generalitat la producció audiovisual, sinó que reserva determinades bosses pressupostàries específiques per a les obres en llengua pròpia mentre deixa la major part del pressupost oberta lingüísticament.
Projectes en valencià i altres sense aquesta obligació
La resolució permet veure aquesta divisió amb noms i cognoms. En la categoria A de ficció, reservada al valencià, “Akuari”, de Producciones Televisivas Mecomlys, i “La Mestra”, de Bisílaba, reben 500.000 euros cadascuna.
En la categoria B, també reservada a obres majoritàriament en valencià, “Carro Seco”, de Los Hermanos Polo Films, rep 295.000 euros i “Un padre y una hija”, d’Olivo Films, els 25.000 euros restants de la modalitat.
A partir de la categoria C, però, desapareix l’obligació lingüística. Allí l’IVC concedeix 313.000 euros a “La Pastora”, 280.000 a “Especies distintas”, 283.000 a “Golondrinas” i 84.000 a “Alacant”.
En la categoria D, igualment sense reserva lingüística, apareixen “Videoclub 2001”, amb 295.000 euros; “Alexia”, amb 290.000; “Aire”, amb 320.000; “Aquells a qui estimem”, amb 320.000; “La mujer de hierro”, amb 320.000, i “Cancelada”, amb 55.000 euros.
Cal remarcar, tanmateix, que estar en una categoria sense obligació lingüística no significa automàticament que l’obra siga en castellà. És el cas, per exemple, d’”Aquells a qui estimem”: una resolució de l’Institut Català de les Empreses Culturals identifica el projecte amb versió original en català.
Això reforça una distinció important: el problema que evidencien les bases no és que els 5,29 milions siguen necessàriament per a obres en castellà, sinó que la Generalitat no condiciona aquests diners a l’ús del valencià.
