El Consell ha aprovat una subvenció directa de fins a 76,01 milions d’euros a BP Energia Espanya i la seua filial Castelló Green Hydrogen Phase 2 SL per desenvolupar a Castelló dos grans projectes vinculats a l’hidrogen renovable i als biocombustibles. L’ajuda, que es desplegarà entre 2026 i 2029, és finançada per la Unió Europea a través del programa FEDER 2021-2027.
La decisió figura en el Decret 130/2026, de 3 de setembre, publicat aquest dijous en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), que regula i concedeix directament els diners a la multinacional energètica i la seua filial.
La major part dels recursos públics aniran a parar al projecte d’hidrogen verd: 66,31 milions d’euros per a Castelló Green Hydrogen Phase 2 SL. Els altres 9,7 milions es concedeixen directament a BP per al projecte de biocombustibles destinats, entre altres usos, a l’aviació i el transport per carretera.
Més de 171 milions d’inversió
La magnitud de l’operació va més enllà dels 76 milions d’ajudes. Segons el desglossament econòmic incorporat al decret, el projecte d’hidrogen preveu una inversió de 149,67 milions d’euros, mentre que el de biocombustibles suma altres 21,5 milions. En conjunt, els dos projectes mobilitzaran, per tant, 171,17 milions d’euros.
L’ajuda pública es distribuirà en quatre anualitats. El 2026 es consignaran 4,36 milions; el 2027, 27,8 milions; el 2028 concentrarà la quantitat més elevada, amb 34,07 milions, i el 2029 s’hi destinaran 9,78 milions. Les aportacions corresponents a 2027, 2028 i 2029, però, queden condicionades a l’existència de disponibilitat pressupostària.
Una planta d’hidrogen verd de fins a 100 MW
El principal projecte subvencionat contempla la construcció d’una planta de producció d’hidrogen renovable a gran escala, amb una potència d’entre 60 i 100 MW. L’objectiu és utilitzar l’electròlisi alimentada amb fonts renovables per produir hidrogen destinat a descarbonitzar sectors industrials estratègics.
El projecte inclou una subestació elèctrica específica, connexions a la xarxa d’alta tensió, sistemes de captació i tractament d’aigua, infraestructures per evacuar l’oxigen, sistemes de control i seguretat industrial i obres d’adequació dels terrenys.
El mateix decret assenyala que BP lidera la construcció de la que, segons les previsions recollides per la Generalitat, serà “la planta operativa més elevada d’hidrogen verd d’Espanya” quan entre en funcionament a finals del 2026.
Biocombustibles per a avions i transport per carretera
El segon projecte, dotat amb 9,7 milions d’euros d’ajuda sobre una inversió prevista de 21,5 milions, està centrat en tecnologies avançades per produir SAF, combustible sostenible per a l’aviació, i HVO per al transport per carretera.
BP preveu tractar matèries primeres sostenibles com olis usats, greixos animals i residus oleaginosos per transformar-los en combustibles alternatius als derivats del petroli.
El pla global de transformació de la companyia contempla arribar a processar 330.000 tones anuals de matèries primeres d’origen biològic i assolir capacitat d’electròlisi a escala per a la producció d’hidrogen verd. La Generalitat també apunta que aquest hidrogen podria abastir demanda valenciana i estatal i, en el futur, exportar-se cap a Europa a través del corredor H2Med.
Una ajuda directa sense concurrència pública
Una de les particularitats de l’operació és que els 76 milions no es concedeixen mitjançant una convocatòria competitiva, sinó de manera directa. El Consell justifica aquesta fórmula per raons “d’interés públic” i pel caràcter estratègic de les inversions per al teixit industrial i la transició energètica del País Valencià.
El decret argumenta, a més, que BP presenta unes característiques d'”exclusivitat” perquè és l’única empresa amb una refineria operativa al País Valencià amb infraestructura industrial compatible amb la reconversió cap als biocombustibles i l’electròlisi. També destaca la seua capacitat financera, tecnològica i operativa per a executar projectes d’aquesta dimensió.
Les empreses beneficiàries hauran de justificar anualment les inversions davant l’IVACE i els pagaments s’efectuaran després de comprovar l’execució de les actuacions. El decret també preveu la minoració o el reintegrament parcial o total de les ajudes en cas d’incompliment de les condicions establides.
