Els Marco són una família de llauradors benestants de la Ribera d’Algemesí i fins i tot, alguns dels membres del gran clan familiar han fet carrera en la política local, l’Església o com a juristes. Els que ens interessen ací, però, són el matrimoni format per Bartomeu Marco i Lluïsa Ferri que estan d’enhorabona. És el 27 de maig del 1665 i acaba de nàixer el seu tercer fill que, a més, és el primer mascle. El batejaran amb el nom de Josep Llorens Nofre (açò de Nofre és una curiosa obsessió familiar, ja que així es diran tres dels cinc germans que n’arribaran a ser en total).
Però no us deixeu enganyar per la relativa opulència de la família Marco. En aquells anys, era habitual entre els llauradors de la Ribera complementar els ingressos del camp amb els del bandidatge. La primera aparició del nostre protagonista en un document oficial és una una crida del Virrei de València a capturar uns presos reals fugats de les Torres de Serrans després d’haver “minat en pólvora” les parets del presidi i “tirant diferents escopetades dins de les dites presons”. En la llista de fugats apareix, en segona posició però no sabem si aquesta obeïa a la seua importància, el nostre protagonista, que llavors tenia 19 anys.
I en açò, que comença la guerra
Saltem ara uns anys i ens plantem al 1704. En paral·lel al jurament dels Furs per l’Arxiduc Carles d’Àustria, Francesc Dàvila recorre els pobles demanant voluntaris amb l’argument que l’Arxiduc ha promés abolir els drets nobiliaris. És l’inici de la revolta dels Maulets, l’ala popular i més radical de la resistència valenciana contra els Borbons.
Dos anys després, al gener del 1706, el nostre protagonista apareix a Burjassot, al capdavant d’una partida de 400 maulets a cavall que aconsegueix frenar la càrrega dels borbònics i protegir la retirada del gruix de les tropes austriacistes. Ja llavors se’l cita com Josep Marco “El Penjadet”, un malnom d’origen desconegut i que l’acompanyaria, literalment, tota la vida, fins al punt que apareix també a la partida de defunció.
Poc després ja és un dels lloctinents de confiança del general Joan Baptista Basset. Segurament, la seua experiència en la guerra de guerrilles aconseguida en la seua etapa com a bandoler i la seua capacitat de lideratge deuria influir en el ràpid ascens. Aquest, però, estava més que justificat.
A partir de llavors, les seues gestes es multipliquen. A l’abril del mateix any es troba al capdavant d’una “multitud de ganduls, tafurs, lladres i altra gent perduda que havia confluït a Xàtiva, capitanejada pel cèlebre bandit Josep Marco, àlies “el Penjadet”, escriu un contemporani.
Els felipistes, que a les cròniques de l’època apareixen esmentats com “els filipinos” han iniciat el primer setge de la capital de la Costera, que la bombardegen durament des d’una altura superior al Mont Calvari. Llavors, el “coronel de fusellers Marco”, juntament amb els seus 400 maulets són els encarregats de travessar les línies enemigues i desallotjar l’artilleria borbònica de les seues posicions. Poc després, aquests iniciarien la retirada.
L’èxit militar del Penjadet, però, no li evita algun que altre ensurt amb la justícia. Acusat de furtar bestiar, se li demana a Basset que el castigue i aquest defensa el seu lloctinent. A resultes del plet, el general acaba empresonat a Tortosa. El nostre protagonista, fidel i impulsiu a parts iguals, es planta davant del castell català per forçar la fuga del seu superior. L’operació va fracassar, però la sang tampoc va arribar al riu. Poc després, el mateix monarca li demanava que assegurara els canyars de l’Albufera -on tenia pensat a anar a caçar- per evitar emboscades de “filipinos”.
La popularitat de Marco no para de créixer i així descrivia un cronista la desfilada triomfal que fa per Russafa poc abans de dirigir-se cap a Alacant, que es troba amenaçada:
“El Penchadet, que es un pícaro ladroncillo, cabo de micaletes de esta tierra, entró el otro día con unos 60 pícaros a pie, unos tras otro, parte con vestidos de soldados de todos colores, parte a la brivonesca vestidos. Iba el brivón a caballo; detrás llevaba unos nueve de a caballo y en medio de la brivonesca un muchacho a caballo, tañendo un tambor. Hoy ha vuelto a salir en la misma forma y orden a alojarse a Ruzafa. Lo que es de notar, lo contentos que están los fanáticos con esta gente, fundando en su valentía la conquista de Castilla“.
Xàtiva en flames
Amb tot, després d’Almansa, l’ofensiva borbònica al Regne de València es fa més cruenta. Xàtiva torna a estar assetjada. Però açò no és un impediment pel nostre protagonista, que burla els assetjadors amb 200 miquelets i entra a la ciutat amb gran quantitat de pólvora, material dels qual els defensors anaven molt mancats.
Allí es quedaren durant tot el setge, fins que la guarnició anglesa que protegia la ciutat va decidir capitular. Llavors, “El Penjadet” i els seus homes, més 200 xativins més que se li van sumar, decideixen trencar de nou el setge i continuar lluitant. Mentrestant, la ciutat cau en mans dels borbons, amb les terribles conseqüències que tots coneixem.
Malgrat que pràcticament tot el Regne ha caigut i que la mateixa València s’ha rendit sense pràcticament resistència, els Maulets continuen el combat. Amb el castell de Dénia com a base, Marco es dedica a una eficient activitat guerrillera. “S’internava a 8 i 10 llegües en el país. Conduïa queviures, bestiar i molts presoners. Els paisans, amb el seu abric, introduïen provisions”, s’escrivia a l’època. El seu gran coneixement del territori, el suport popular i la gran mobilitat de les seues unitats de cavalleria i la seua audàcia el converteixen pràcticament en una llegenda.
A l’abril del 1708 arriba fins i tot a prendre el castell de Guadalest després que un veí els ajudara a infiltrar-hi un centenar de combatents a través de les cases i van rendir la guarnició pràcticament sense lluita. El governador del castell, però, els havia preparat una amarga emboscada. Entre tot l’equipament emmagatzemat a l’Església hi havia amagats dos barrils de pólvora amb la metxa preparada. Quan els miquelets van anar a saquejar els pertrets dels “filipinos”, van encendre la metxa i l’explosió va matar 30 miquelets i un centenar de persones en total. Els supervivents, enfurismats, van ajusticiar tots els presoners mentre al governador el van clavar a una arca i el van llençar des de dalt de les penyes que envolten el castell.
El setge de Barcelona
Durant cinc anys no hi ha notícies del nostre protagonista fins que apareix, de nou, defensant Barcelona que ja pateix el setge de les tropes francocastellanes. El 7 d’octubre entra a la ciutat per Montjuïc entre les tropes dels capitans Ventura Peguera i Miguel Montserrat.
Al gener del 1714 el maulets es troben en primera línia a la batalla de la Creucoberta i intenten l’assalt del quarter general “filipino” que hi ha a la llavors vil·la de Sants, amb importants pèrdues humanes i on el mateix Marco resulta ferit.
Amb tot, pocs dies després es troba a Alella, on participa en una expedició que intenta tallar el subministrament dels assetjadors però que acaba aïllada i encara més tard es troba amb una partida de 400 homes al Camp de Tarragona dedicat a la seua especialitat: la guerra de guerrilles i fustigar les tropes borbòniques.
Retorn a Algemesí
La pista de Josep Marco “El Penjadet” torna a perdre’s ací i podríem pensar que per sempre. El seu destí hauria pogut ser la mort o l’exili, com tants altres combatents austriacistes -per exemple un altre protagonista d’aquesta sèrie, Joan Gil de Cabrera.
Pareix, però, que la vida de Marco va tornar a donar un altre tomb inesperat i, bé beneficiat d’algun indult reial, bé per algun altre motiu, va tornar al seu Algemesí natal, on moriria el 19 de novembre del 1732, a l’edat de 67 anys i deixant com a vídua Teresa Insa, de la qual no se sap en quin moment ni circumstàncies van casar-se.
