Els crits de “fuma porros”, “Pedro Sánchez, hijo de puta” i “som valencians, mai catalans” contra l’acampada pel dret a l’habitatge contrasten amb el silenci i el respecte dels manifestants, que no han proferit insults durant la jornada a València.
“Fuma porros”, “Pedro Sánchez, hijo de puta” i “som valencians, mai catalans”
Els crits del blaverisme més bel·ligerant han marcat el 9 d’Octubre a la plaça de l’Ajuntament de València, on la processó cívica ha compartit espai amb l’acampada pel dret a l’habitatge. Mentre els sectors més reaccionaris han adreçat insults als acampats i han cridat consignes identitàries, els manifestants de l’acampada no han proferit cap insult ni han protagonitzat crits contra els participants en els actes oficials.
La imatge de la jornada ha contrastat amb el discurs institucional de concòrdia. Una quarantena de furgons policials s’han desplegat des de primera hora del matí, en un dispositiu que, segons les xifres de la Delegació del govern espanyol, preveia la mobilització de 1.300 policies en el conjunt de la ciutat.
La plaça ha reunit expressions molt diverses de valencianitat. Entre les tendes de l’acampada, que reclama mesures efectives per a garantir el dret a l’habitatge, ha onejat una bandera estelada. Després de la interpretació de l’himne oficial, els assistents han aplaudit, en una escena que ha evidenciat que la pluralitat d’identitats i reivindicacions no ha impedit compartir l’espai.
El contrast ha arribat amb els insults adreçats als participants en la protesta. Les expressions “fuma porros” i “Pedro Sánchez, hijo de puta”, juntament amb el lema “som valencians, mai catalans”, han marcat la cara més excloent de la jornada. Davant d’aquests crits, els acampats han mantingut una actitud sense insults ni provocacions verbals, mentre continuaven defensant les seues reivindicacions.
La concòrdia de Catalá, davant els crits del blaverisme
L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha apel·lat reiteradament a la convivència entre les diferents sensibilitats presents a la ciutat. En les declaracions als mitjans, ha qualificat els dies previs de “complexos” i “exigents”, però ha defensat que la convivència entre manifestacions i reivindicacions diferents és una mostra del caràcter del poble valencià.
“Hui ha de ser un dia igual, de concòrdia, de concòrdia i de concòrdia”, ha afirmat. Catalá ha reivindicat que la plaça de l’Ajuntament pertany al conjunt de la ciutadania i no exclusivament a la institució municipal, i ha defensat que tant la processó cívica com el 9 d’Octubre han de ser celebracions compartides.
El missatge institucional ha contrastat amb els insults contra l’acampada. La crida a la concòrdia ha coincidit amb unes expressions que qüestionen, en la pràctica, la possibilitat que persones amb sensibilitats nacionals i polítiques diferents compartisquen els espais públics sense rebre desqualificacions.La jornada ha tingut també moments festius. Minuts abans de la baixada de la Reial Senyera, una xaranga ha interpretat “Carrasqueton”, de La Fúmiga, mentre la plaça continuava combinant els actes institucionals amb la presència de l’acampada.
El Consell, al complet, en la processó cívica
La representació institucional ha inclòs el Consell al complet, així com Marta Barrachina, presidenta de la Diputació de Castelló, i Vicent Mompó, president de la Diputació de València. La commemoració ha incorporat la recuperació de l’espasa de Jaume I, en el marc dels actes pel 750é aniversari de la mort del monarca. La processó cívica ha mantingut així els elements tradicionals de la Diada mentre la plaça continuava sent escenari de reivindicacions socials i de confrontació identitària.
Catalá ha aprofitat la intervenció per a animar la ciutadania a consumir en el comerç local, especialment en els forners i confiters, i a comprar la tradicional mocadorada de Sant Donís, que ha presentat com una mostra d’estima cap a la ciutat.
El 9 d’Octubre ha deixat, així, una contradicció evident entre el discurs oficial i part de l’ambient al carrer: mentre les institucions han reivindicat una processó cívica de tots els valencians i valencianes, els insults del blaverisme contra els acampats han mostrat que aquesta voluntat de convivència no ha sigut compartida per tothom. Els manifestants pel dret a l’habitatge, per contra, no han respost amb insults ni crits contra els participants en la celebració.
