“Ací estem els antifeixistes!”. Centenars de persones criden el lema a l’uníson mentre piquen de mans i alcen els braços. La imatge impressiona. No només per la quantitat, sinó sobretot per la joventut dels manifestants i el nivell organitzatiu. Si l’extrema dreta, amb les seues amenaces, volia condicionar el manteniment de l’acampada per l’habitatge a la plaça de l’Ajuntament de València, el resultat ha estat més bé tot el contrari.
Milers de persones han respost a la crida de defensar l’espai davant d’una convocatòria ultra que ha acabat sent res més que una amenaça fantasma. La convocatòria a la plaça de la Mare de Déu no ha reunit més d’una vintena de persones i només algun grupet que no passava de quatre o cinc persones s’atrevia a acostar-se tímidament a la plaça onejant banderes espanyoles.
Enfront, un autèntic mur humà demostrava de qui són els carrers ara mateix. La sang no ha arribat al riu per la calma del servei de seguretat de la plaça -una impressionant fila de joves, vestits de negre, amb carassetes sanitàries i uns braçals rojos- i també per l’actuació de la policia, que s’encarregava de demanar amablement als provocadors que s’allunyaren un poc. “No, si jo estic amb tu, però et demane per Espanya que no vages més enllà”, explicava un agent d’antiavalots a un senyor que portava una bandera amb el lema “Pedro Sánchez corrupto” i la cara del president espanyol.
Una nova generació
El perfil dels manifestants era eminentment juvenil. Guillem, que encara va a l’institut, explicava orgullós que s’ha quedat a dormir alguna nit. “Està tot molt ben organitzat i s’hi dorm molt bé”, relata, en la que ha estat la seua primera experiència en les mobilitzacions socials.
La mitjana d’edat i l’estètica general recorden les imatges de les protestes a l’estat francés, si bé les tendes també donen un aire de 15-M a la plaça. Però a diferència de fa quinze anys, la sensació és que ara tot està més organitzat i clar. No es tracta tan d’una protesta etèria contra la corrupció i la crisi, sinó una reivindicació concreta per l’habitatge, amb objectius molt més clars i assolibles, I, també, clarament antifeixista. Les gesticulacions de PP i Vox i les seues terminals mediàtiques i d’agitació en defensa dels fons d’inversió estrangers i en contra de qualsevol mesura social per garantir un accés a l’habitatge que, ara mateix, és la principal preocupació ciutadana, ha clarificat molt la situació. Els antifeixistes, com deien en el lema, estan a l’acampada, els feixistes, amb les banderes espanyoles onejades com a insult i provocació, a fora.
