Hi ha festivals que s’expliquen pel cartell i altres que acaben explicant el moment que viu tota una escena musical. L’EspigaRock de Sueca (la Ribera Baixa), celebrat aquest dissabte al Recinte de Festes, va tindre molt d’això segon. Sobre l’escenari van coincidir Pep Gimeno Botifarra, Quinto, Naina, La Fúmiga, Ginestà i Cabrafotuda DJ. Generacions, estils i públics diferents units per una llengua i, aquesta vegada, per una sensació compartida: La Fúmiga se’n va i alguna cosa canvia en la música valenciana.
La metàfora estava pràcticament escrita en el nom del festival. De l’espiga naixen nous grans. I mentre Botifarra, una de les figures que va obrir camí molt abans de l’actual explosió de música en valencià, actuava sota el sol de Sueca, entre el públic apareixia una pregunta repetida: què passarà quan La Fúmiga deixe els escenaris? Quines seran les espigues sorgides dels grans?
Les respostes van ser moltes. Auxili, Malifeta, El Diluvi, Naina i altres noms van aparéixer entre els assistents. Una jove ho resumia d’una altra manera: “Jo espere que siga un grup nou i jove, que vinga a rebentar el panorama”. Paula Bernal, vocalista de Niuss, va reclamar que el futur tinguera veu de dona: “Ja toca”.
“Sueca forma part de nosaltres”
Quan La Fúmiga va pujar a l’escenari a les 23.20 hores, la pregunta sobre el futur va deixar pas al present. Era una de les últimes oportunitats de veure la banda d’Alzira al País Valencià abans dels concerts definitius del Tot s’acaba, i això es notava entre un públic conscient que cada actuació resta una data al calendari.
Àrtur Martínez no amagava l’estat d’ànim de la banda. “Ara ja n’hi ha una tristor”, reconeixia. Sueca, explicava, no és una parada qualsevol: “Sueca és una plaça a la qual li tenim molta estima i forma part de nosaltres”. Per això, a aquestes altures del comiat, La Fúmiga ha decidit deixar de contindre’s: “Nosaltres ja estem deixant-nos fluir, no sostindrem ni amagar cap sentiment ni cap emoció”.
Ja no hi haurà més concerts afegits al comiat. “No tenim ganes ja de marejar més”, explicava Àrtur. L’objectiu és concentrar-se en les dates que queden i, després, en el gran final. “Estem preparant el millor xou que nosaltres podíem imaginar”, avançava.
Naina: “Falten moltes més dones en la indústria”
Si La Fúmiga representa una etapa que s’acaba, Naina simbolitza una de les que comencen. La jove d’Algemesí constatava a Sueca fins a quin punt ha crescut el seu projecte en només dos anys. “S’ha notat com un canvi molt gran, com hem pujat un escalonet més”, explicava després de comprovar com el públic ja corejava el seu nom abans de l’actuació.
Quan li traslladem que entre el públic hi ha qui reclama una dona com a futura gran cap de cartell valenciana, no dubta: “100%. Crec que falten més dones encara damunt dels escenaris”. Naina denuncia que continuen existint festivals “en què al cartell no hi ha més d’una o dues dones màxim” malgrat que hi ha “moltíssimes artistes i dones que tenen moltíssim talent”.
“Falten moltes més dones en la indústria”, sentencia. I si ha de donar un nom per ocupar posicions cada vegada més destacades, en tria un: “A mi m’agrada molt Malifeta”.
Ella, mentrestant, continua escrivint. “Mai he parat de fer cançons”, revela, encara que ara la prioritat és perfeccionar el directe. I també té una altra cita marcada al calendari: el comiat definitiu de La Fúmiga. “Jo no em puc perdre l’últim concert dels meus germans”, diu. I anticipa què farà: “Plorar moltíssim”.
De “Botifarra” als qui vindran
Abans que els ritmes més joves dominaren la nit, Pep Gimeno “Botifarra” havia obert l’Espiga Rock a plena llum del dia. L’horari, amb la calor encara present, no va impedir una resposta que fins i tot el cantaor de Xàtiva no esperava.
“Ha sigut molt emocionant, hi havia un muntó de gent. Jo no m’ho imaginava”, reconeixia. Amb 65 anys continua amb una agenda intensa: calcula que encara té “14 o 15 bolos” fins al novembre, amb actuacions al País Valencià i Catalunya.
Però quan mira cap al futur, ho fa pensant precisament en els joves que aquella vesprada cantaven les seues cançons. “Arribar a la gent jove és difícil”, admet. Després deixa una frase que, enmig d’un festival obsessionat aquella nit amb els relleus generacionals, sembla escrita per a l’ocasió: “Això agarreu-ho vosaltres, perquè jo me n’aniré i vosaltres quedareu”. I encara afegeix: “Parlarem valencià, per tant, o cantarem valencià”.
L’escola pública també entra en escena
L’Espiga Rock també va deixar espai per a la reivindicació. Abans de La Fúmiga, integrants de la Manifas Band, vinculada a les mobilitzacions educatives, van portar al festival les peces que interpreten habitualment durant les protestes del professorat.
Gloria, mestra de música de l’escola pública a l’Olleria (la Vall d’Albaida) i integrant de la banda, explicava l’objectiu: “Intentar visibilitzar la lluita del professorat”. Entre les preocupacions destacava el valencià i el que defineix com a “policia ideològica” arran del debat sobre la neutralitat educativa.
“Jo pense que no adoctrine ningú”, defensa. Per a ella, parlar a l’aula “de la igualtat, de tindre criteri, de dialogar, no és adoctrinar”.
Àrtur Martínez també va ser preguntat per aquesta qüestió. “Neutralitat educativa, prioritat nacional… No sé si són eufemismes o què”, va respondre abans de carregar contra les polítiques de Vox en educació.
Ginestà mira cap al País Valencià
Passada La Fúmiga, Ginestà va demostrar que la connexió musical supera les fronteres administratives. Júlia i Pau Serrasolsas arribaven amb ganes de tornar al País Valencià després de la cancel·lació d’una actuació anterior. “Ens encanta baixar”, explicaven. “El públic té una rebuda increïble. Ens ho passem superbé sempre”.
Les dades també confirmen aquesta relació: València és la tercera ciutat on més s’escolta Ginestà. I quan se’ls pregunta pels artistes valencians que segueixen, els noms ixen ràpidament: Ester, Naina, La Fúmiga, Quinto, Sandra Monfort o Abril. “Hi ha una fornada molt guapa d’artistes”, resumeixen.
Fins i tot deixen oberta la possibilitat d’una cançó dedicada al país. “Una cançó original pel País Valencià ho hauríem de pensar”, asseguren.
I una novetat: la setmana següent publicaran una cançó amb Nil Moliner. “Estem molt il·lusionats perquè creiem que anirà molt bé”, avancen.
“D’EspigaRock n’hi haurà”
La marxa de La Fúmiga també deixa un repte per als programadors. Alfredo Planells, regidor de Festes de l’Ajuntament de Sueca, qualificava el resultat d’aquesta edició de “molt positiu” i reconeixia l’atracció especial que generava un dels últims concerts de la banda.
Però davant la pregunta fonamental —què passarà l’any que ve?— és contundent: “Espiga Rock n’hi haurà”. El festival, afirma, “està arrelat” a Sueca. El cartell encara és una incògnita. Entre els noms que reclama el públic apareixen Auxili i Malifeta. El primer ja ha passat pel festival; el segon, encara no. “Malifeta encara no ha vingut, però no descartem que puga vindre. Em pareixen grups valencians de categoria”, apunta Planells.
Cabrafotuda apaga els llums
Passades les dos i mitja de la matinada encara quedava gent amb ganes de festa. Cabrafotuda DJ tenia la missió de tancar una jornada que havia començat moltes hores abans amb “Botifarra”. I Fran Tudela es mostrava sorprés per la resposta: “És la primera volta que estic i m’ha encantat. El públic ho ha donat tot”.
La seua proposta continuarà mutant. Vol incorporar “més cançons pròpies”, més paròdies i convertir progressivament la sessió en alguna cosa encara més pròxima a un espectacle propi. “Ja saps que jo sempre canvie. És que no puc quedar-me quiet”, explica. Entre els personatges que voldria incorporar al seu univers apareixen Jaume I i Ramon Llull, combinant història, cultura valenciana i crítica política.
Així es va apagar l’EspigaRock: després d’haver passat en poques hores de la música tradicional de Botifarra al pop urbà de Naina i Quinto, de l’última abraçada de La Fúmiga al pop de Ginestà i, finalment, a la festa de Cabrafotuda.
Però la pregunta que havia recorregut el recinte continuava sense una resposta única. Qui ocuparà l’espai que deixa La Fúmiga? Potser Auxili, Malifeta, El Diluvi, Naina o algun nom que encara està començant a assajar en un local. O potser, com apuntaven alguns dels assistents, no hi haurà un únic relleu. A Sueca, almenys, una cosa va quedar clara: La Fúmiga s’acomiada, però l’espiga continua donant gra. Sis mil que van omplir el recinte de festes.
