El Correllengua Agermanat tornarà a recórrer els territoris de parla catalana el 2028. Els voluntaris que van fer possible la primera edició han acordat impulsar una nova convocatòria després de valorar l’èxit de la iniciativa celebrada enguany, que va reunir prop de 180.000 participants, 30.000 portadors de la flama i va recórrer més de 1.500 quilòmetres durant quasi vint dies, amb una huitantena de parades arreu del domini lingüístic.
L’anunci s’ha fet després d’una reunió dels coordinadors territorials, en la qual també es van començar a definir els objectius de la pròxima edició. El portaveu i coordinador del projecte, Pau Emili Muñoz, ha destacat que la trobada ha servit per a demostrar la força de la iniciativa i la voluntat compartida de donar-li continuïtat.
“Els coordinadors dels territoris ens vam reunir un cap de setmana per marcar objectius i demostrar la força del projecte. Tothom coincideix que cal tornar-ho a fer el 2028, però si volíem repetir el 2027 ja hauríem d’haver tingut mig treball fet”, ha afirmat. Un dels principals reptes serà renovar el recorregut. “Ens fa il·lusió passar per llocs on encara no hem estat. També ens agradaria comptar amb la participació d’Andorra i de la Franja”, ha explicat Muñoz.
L’organització també vol ampliar la presència al País Valencià. Entre les opcions que es plantegen hi ha la d’incorporar noves parades a municipis com Alzira, Castalla o Guardamar, travessar la línia Biar-Busot i arribar fins a Elx, com també reforçar el pas per ciutats com Alcoi i Xàtiva. També es vol explorar la possibilitat d’arribar al Carxe, encara que admeten que modificar el recorregut comporta dificultats logístiques.
La coordinadora del País Valencià, Blanca Garcia Oliver, continuarà al capdavant de l’organització en aquest territori. Ha volgut reconéixer la tasca de l’equip de voluntaris que ha fet possible el projecte. “Axel i la gent que ha estat al seu voltant han treballat molt, igual que Borja. Ara també busquem nous fitxatges”, ha assenyalat.
Garcia Oliver ha anunciat que al setembre se celebrarà una reunió amb entitats juvenils per ampliar la base social del Correllengua. També ha posat com a exemple el cas de Catalunya, on nombrosos ajuntaments van aprovar mocions de suport a la iniciativa. “Al País Valencià és més delicat i hi ha reivindicacions que encara fan por”, ha lamentat.
Pel que fa a les absències d’alguns equips de futbol valencians en l’edició d’enguany, Pau Emili ha remarcat que el projecte manté la voluntat de ser inclusiu. “Volem que hi siga tothom i gent de totes les ideologies”, ha assegurat, tot reconeixent que aquest és un dels reptes pendents.
De cara al 2028, l’organització també estudia augmentar el nombre de portadors de la flama i consolidar una estructura territorial més àmplia que permeta incrementar l’abast de la iniciativa. A partir d’ara, els voluntaris treballaran conjuntament amb les entitats de cada territori per definir un recorregut participatiu que consolide un projecte que, en la seua primera edició, va esdevenir el primer Correllengua a recórrer tots els Països Catalans.
