Maria Àngels Francés Díez ha pres possessió del càrrec de presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en un acte solemne en el Palau de la Generalitat, davant del president Juan Francisco Pérez Llorca, i en presència d’autoritats, representants institucionals i acadèmics.
Francés arriba a la presidència després de cinc anys com a membre de l’Acadèmia i de més de trenta anys de carrera en l’àmbit universitari, dedicada a la docència, la investigació científica i la gestió acadèmica. En les seues primeres paraules com a presidenta, ha volgut remarcar el vincle personal que manté amb el valencià, “la llengua que em van ensenyar a casa i a l’escola, a través de la qual comprenc i estime el món”, i que, ha dit, “vertebra” tota la seua trajectòria professional.
La presidenta ha utilitzat com a fil conductor del seu discurs un dels termes que apareix en el vocabulari de la ceràmica, que està introduint-se ara en el Portal Terminològic Valencià de la mateixa institució: trencadís. “Així és com m’imagine les llengües al món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària”, ha expressat Francés. En aquest sentit, la presidenta ha subratllat la sort de tindre una “peça pròpia en aquest trencadís, a la qual no podem renunciar, perquè reflecteix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat”. “Vos imagineu altres països que tenen llengües pròpies renunciant-hi? Tenim dret a ser, en el trencadís del món, i a perdurar des de les arrels, com una llengua unitària i diversa, pròpia i compartida”, ha insistit.
Els reptes de futur
Així mateix, la presidenta ha valorat el treball de l’Acadèmia en els seus vint-i-cinc anys d’història, i s’ha compromés a projectar la institució cap als reptes de futur. El primer d’aquests desafiaments passa per continuar consolidant una normativa útil per a la ciutadania, adreçada tant a parlants nadius com a nouvinguts, que servisca per a l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i professional. “Apostem, doncs, per una Acadèmia clara en la norma i també pròxima, útil i al servei de la ciutadania”, ha remarcat.
El segon repte és situar el valencià en el lloc que li correspon. “Cal impulsar la nostra llengua, enfortir-la, solucionar el dia a dia dels usuaris, per equiparar-la amb les altres peces del mosaic, perquè hi tinga el seu espai sòlid i arrelat”. Un objectiu que, segons ha expressat, li agradaria compartir amb el Consell. “Ens tindreu al costat si treballem, junts, per enfortir l’autoestima lingüística i el prestigi social del valencià”, ha declarat.
I el tercer objectiu posa el focus en modernitzar la difusió de tots els recursos de l’AVL, adaptant-los als nous entorns tecnològics i a les necessitats de les generacions més joves, amb una atenció particular al paper del valencià davant l’auge de la intel·ligència artificial. “Hem de difondre el resultat de la faena que es du a terme en la institució, en el marc comunicatiu contemporani, per a fer arribar a la ciutadania, de manera eficaç, els materials, els continguts i les iniciatives que estan pensats per a guiar i ajudar els parlants en totes les situacions de la seua vida”, ha indicat.
La presidenta ha destacat el conjunt d’aplicacions que l’Acadèmia posa a disposició de la ciutadania per a facilitar l’ús normatiu de la llengua: el Diccionari Normatiu Valencià, les Gramàtiques Normatives Valencianes, el Nomenclàtor Toponímic Valencià —elaborat conjuntament amb l’Institut Cartogràfic Valencià— i el Corpus Informatitzat del Valencià, que reuneix documents des del segle xiii fins a l’actualitat. A aquests s’afig el Portal Terminològic del Valencià, on s’incorporen contínuament nous vocabularis especialitzats, com el de la ceràmica ara.
Francés ha subratllat que cap d’aquests reptes es pot afrontar en solitari i ha apostat per “la col·laboració horitzontal amb altres institucions amb què compartim objectius”, per a donar resposta conjunta als desafiaments de futur que planteja la digitalització de la llengua.
La presidenta ha tancat el seu discurs agraint el suport de l’equip humà de la institució amb el qual afrontarà els pròxims anys, que “s’albiren plens de reptes i oportunitats”, i ha manifestat la seua il·lusió per liderar aquesta nova etapa.
“Construir ponts”
Per la seua banda, el President Juan Pérez Llorca ha utilitzat el seu parlament per mostrar la seua voluntat per “construir ponts”, en “un temps on desgraciadament es volen remarcar les diferències”. Un discurs conciliador que ha contrastat amb els constants atacs del Govern de PP -amb el suport de Vox- a l’Acadèmia des del 2023.
