Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, ha anunciat a través del seu president, Miquel Roda, que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2026 són Josep Jordà Sala, en la categoria individual, per l’obra La casa tradicional de Xert. Entre murades, naies i patrimoni industrial, una aportació a l’estudi del patrimoni urbanístic local des d’una mirada antropològica que té en el redescobriment de l’habitatge tradicional i el seu llenguatge un model a seguir pel que fa als estudis locals, i l’Associació del Correllengua Nacional, en la categoria de col·lectiu, per la dinamització de la vinculació de tots els territoris de llengua catalana per mitjà del Correllengua Agermanat, que ha despertat il·lusió per la defensa de la llengua i de la seua unitat.
En aquesta tretzena edició dels guardons, el jurat ha estat format per Miquel Àngel Pradilla, representant del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Violeta Tena, representant del president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Cecilia Aymí, en representació del premi Carles Salvador 2025; Paloma Bellés Segarra, representant de Somnia, entitat guanyadora del Premi Pere Labèrnia 2025; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
Lliurament dels guardons
L’acte de lliurament tindrà lloc a Tírig, a la plaça de la Generalitat, el dissabte 30 de maig a les 18 h. L’assistència és lliure amb inscripció prèvia en el formulari del web de Maestrat Viu habilitat per a l’ocasió. Abans de la gala de lliurament i de manera opcional, s’ofereix una visita guiada al Museu de la Valltorta. A continuació del lliurament, també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva obligatòria prèviament.
A més, al matí, a partir de les 10 h, tindrà lloc la III Jornada per la Llengua “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i Alfa” en què participarà Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Susana Pérez i Alonso, Simmer Valenciana, comunicadora, estrímer i creadora de contingut de videojocs; Miquel Férriz, Lo Gos Mantero, bomber i podcaster; Aina Monferrer, Palmer, podcastera de Xusma Deluxe; Àxel Gallén i Camacho, integrant de Joves pel Valencià i l’Associació Correllengua Nacional. La Jornada es completarà amb la retransmissió en directe d’un pòdcast de Xusma Deluxe.
La casa tradicional de Xert
El jurat ha concedit el Premi Alfred Giner Sorolla a l‘arquitecte Josep Jordà per “la qualitat i el rigor tècnic de l’estudi de l’arquitectura tradicional de Xert, que es conjuga amb una voluntat de divulgació i una presentació acurada del llibre” i n’ha valorat “la qualitat de la informació, que combina text i altres fonts com ara la fotografia i la planimetria i una pluralitat d’enfocaments que la fan una obra accessible al públic en general, cosa que estableix un antecedent de referència per a la coneixença i preservació del patrimoni arquitectònic i històric dels pobles de la comarca”.
Jordà va iniciar la seua investigació amb la intenció de definir arquitectònicament la naia, element que forma part de l’estructura de l’habitatge tradicional de Xert i altres pobles del Maestrat, i el fet de poder accedir a l’interior d’habitatges tradicionals del poble va facilitar-li molt avançar en aquesta recerca i alhora va donar lloc a la descoberta de trams de muralla medieval i a l’estudi de l’evolució urbanística del nucli urbà. L’edició del llibre té per objectiu arribar al públic no especialitzat perquè valore el patrimoni local i la necessitat de protegir-lo de manera adequada.
El llibre, de gran format, presenta, a més d’un pròleg signat per Josep Meseguer-Carbó, dos grans apartats dedicats a l’evolució urbana i a la casa vernacla de Xert. Pel que fa a l’evolució urbana, l’anàlisi abasta des de la fundació del nucli urbà, passant per la conquesta cristiana, l’ampliació planificada de la vila als segles XVI-XVII, el naixement del poble nou al segle XVII, la influència del carlisme al segle XIX, el desenvolupament industrial del primer terç del segle XX i l’evolució des dels darrers cent anys fins a l’actualitat.
Josep Jordà (Beniarrés, el Comtat, 1994) és arquitecte especialitzat en Conservació del Patrimoni Arquitectònic per la Universitat Politècnica de València, una formació que ha completat amb cursos taller de tècniques constructives tradicionals. Els nuclis urbans històrics de les poblacions valencianes i l’arquitectura autòctona valenciana són els seus principals punts d’interès, els quals s’evidencien en el treball de final de grau, Proposta de protecció del nucli urbà de Beniarrés. Estudi previ (2017). Ha treballat en la redacció dels catàlegs d’espais i béns culturals i en l’elaboració de plans de protecció d’entorn de diverses localitats, especialment de la Plana Baixa.
El Correllengua Agermanat
A més, el jurat ha concedit el Premi Seidia a la iniciativa de l’Associació del Correllengua Nacional per “l’esforç que ha suposat dur a terme el Correllengua Agermanat, la capacitat de mobilitzar i coordinar centenars d’entitats i institucions de tots els territoris catalanoparlants en favor de l’ús i la normalització de la llengua en un moment complex”. “El Correllengua Agermanat evidencia la capacitat de la societat civil d’actuar en defensa de la cultura pròpia, ha destacat.
L’Associació Correllengua Nacional és la plataforma que dona cobertura organitzativa al Correllengua Agermanat, un esdeveniment cultural, social i esportiu que uneix tots els territoris de parla catalana en plantejar-se com un recorregut de relleus que parteix de Prada (Conflent), a la Catalunya Nord, on hi ha la tomba de Pompeu Fabra; passa per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i acaba a l’Alguer, a l’illa de Sardenya, tot completant un itinerari de dèsset etapes i 1.500 quilòmetres. Ha tingut lloc entre el 19 d’abril i el 5 de maig del 2026, si bé la idea parteix del 2024 i ha comportat dos anys de treballs organitzatius previs. Ha passat per totes les capitals i per més de cinquanta municipis. Al Maestrat, la flama del Correllengua Agermanat va entrar per Vinaròs des d’Alcanar i va eixir per Vilanova d’Alcolea, passant per Benicarló, Santa Magdalena del Polpis, Alcalà de Xivert, les Coves de Vinromà i la Torre d’en Domènec. A Vinaròs i les Coves de Vinromà es van organitzar actes de rebuda.
