El Sindicat d’Habitatge de València va aconseguir aquest dimarts ajornar durant deu dies el desnonament de Daniel a Burjassot. Una pròrroga breu després d’un matí de mobilització que, segons explica el portaveu de l’organització, Esteban Arellano, permet guanyar temps per a intentar evitar que el llogater perda sa casa.
El cas s’arrossega des de fa anys i està marcat pels canvis de propietat de l’immoble, diverses societats vinculades a CaixaBank i un litigi sobre un deute de 36.000 euros que el Sindicat qüestiona. Segons Arellano, Daniel ha continuat pagant les mensualitats i, quan no disposava d’un compte on ingressar-les, les va consignar judicialment.
Com ha acabat el desnonament de Daniel de hui?
Hem aconseguit una paralització de deu dies. Pot semblar poc, però darrere hi ha un esforç i un treball militant impressionant. Ha sigut un matí molt intens i fins a última hora no hem sabut què passaria. Vull donar les gràcies a tota la gent del Sindicat d’Habitatge i a totes les persones que s’han acostat solidàriament.
Com comença el cas de Daniel?
Daniel tenia un contracte de lloguer que li reconeixia prioritat per a comprar l’habitatge. Quan l’empresa propietària entra en concurs de creditors i ven els seus actius, Daniel i la seua advocada es presenten com a part interessada perquè entenen que tenia aquest dret. Finalment, però, la casa acaba en mans de CaixaBank.
I què ocorre a partir d’ací?
Comença tot l’embolic. Daniel comunica a la nova propietat que, com a mínim, vol que es respecte el contracte de lloguer que havia adquirit juntament amb l’immoble. La resposta és que no. Es neguen a negociar i acaben reclamant-li 36.000 euros perquè no li reconeixen una rebaixa del lloguer que havia acordat amb l’anterior propietari.
Però Daniel havia deixat de pagar?
No. Aquest és un dels punts fonamentals. Amb els canvis de propietat i titularitat arriba un moment en què no tens ni un compte bancari on fer l’ingrés. Això és el que van intentar fer amb Daniel, però la seua advocada li va recomanar consignar judicialment els pagaments. Per això nosaltres sostenim que aquest deute no existeix.
Daniel ja havia guanyat procediments judicials?
Sí. Daniel té resolucions favorables, però després tornen a reclamar-li. Entre el 2018 i el 2023, a través de Servihabitat i Coral Homes, se li torna a reclamar la mateixa quantitat. I el 2026 arriba una sentència que estableix que ha d’abandonar la casa i pagar els 36.000 euros.
Per tant, com expliqueu que puga acabar desnonat?
Aquesta és la qüestió. Pots tindre raó judicialment, però si et fan fora de casa, materialment ja has perdut. De què et serveix que d’ací a dos anys et donen la raó? No et tornen la vida que tenies ni necessàriament recuperes la casa. Aquest tipus de processos t’aturen la vida.
És un cas excepcional?
Pot semblar estrany quan l’expliques, però veiem situacions semblants. La gent que no és propietària està en una situació de molta vulnerabilitat davant grans propietaris amb una enorme capacitat jurídica per allargar els procediments. Per això és tan important organitzar-se i buscar assessorament col·lectiu.
