En ple “Efecte Mari Carmen”, el desnonament de Daniel, el físic i investigador de la Universitat de València que estava previst per a aquest dimecres, s’ha paralitzat deu dies. La situació dona “un raig d’esperança” i demostra l’efecte de la “pressió social” està fent-se notar aquests dies, destaca l’inquilí, que arran de la repercussió mediàtica del cas de Mari Carmen Abascal a Madrid, també està trobant espai als mitjans i ajuda de l’entorn. “Si hui no ve gent ací, em tiren. Estic eternament agraït a totes aquestes persones i crec que eixe és el camí perquè canvien les coses en aquest país”, ha afirmat Daniel hui.
Així s’ha expressat davant els mitjans Daniel a les portes de l’immoble de València on a primera hora del matí s’ha concentrat un nombrós grup de persones convocades pel Sindicat d’Habitatge de València per a intentar parar el llançament i exigir que l’investigador puga conservar el seu pis, on resideix de lloguer des de 2009.
Aquest col·lectiu recalca que compta amb dues sentències favorables sobre el seu dret a comprar la casa i la vigència del seu contracte de lloguer, però, malgrat el pagament continuat de la renda, una demanda de Coral Homes SL i l’actual propietària ha acabat amb una resolució judicial que decreta la seua expulsió i, a més, li reclama quasi 36.000 euros.
“Hi ha esperança”
Daniel ha explicat que estudiarà amb la seua advocada la possibilitat de “poder fer alguna cosa o presentar un recurs” durant aquests deu dies. En tot cas, ha assenyalat que són temes jurídics que se li escapen, però, “almenys són deu dies, i hi ha esperança”. L’investigador —que ha confessat que es troba “sobrepassat” per la situació, ja que és una persona molt tímida— ha recalcat que la protesta de hui ja és important en si mateixa perquè “deixa constància que això no és just”, ha afirmat.
“Per desgràcia, hi ha moltíssima gent que no pot lluitar d’aquesta manera. Cal continuar protestant perquè això és injust. En el meu cas no sé si hi haurà una solució o no, però espere que es canvien les coses perquè ningú més haja de passar per això, perquè ningú més que tinga un contracte legal de lloguer amb opció de compra haja de suportar que un fons voltor acabe foragitant-lo de sa casa. Continuarem lluitant”, ha proclamat.
Daniel ha assenyalat que el que busca no és un ajornament temporal, sinó que es suspenga el desnonament definitivament, però, de moment, “s’ajorna un poc i a veure què pot fer la meua advocada. Aquests deu dies són un raig d’esperança perquè suposen una mica més de temps”, ha reiterat.
Explorar “totes les vies judicials”
En aquesta línia, des del Sindicat d’Habitatge s’han congratulat de la paralització i han avançat que exploraran “totes les vies judicials” al seu abast encara que “sent conscients que eixes vies, al final, sempre remaran cap al benefici de la propietat i el seu dret a especular sobre l’habitatge de Daniel. Intentarem —han afegit— moure tot i d’ací a deu dies serem ací una altra vegada i tornarem a denunciar-ho i tornarem a parar-ho”, han proclamat, mentre els assistents a la concentració han corejat: “Que visca la lluita de la classe obrera” i “Ja n’hi ha prou, cap desnonament més”.
Esteban Arellano, portaveu del sindicat, ha sostingut que en aquesta jornada s’ha viscut “una altra demostració que els sindicats funcionen i que hem d’organitzar-nos”. Arellano ha explicat que s’ha rebutjat el recurs de paralització del desnonament de Daniel, però s’ha ajornat deu dies en què “hem d’anar a escala sindical de gom a gom per a acabar ja amb totes les vies judicials que ens queden”, anuncia.
Al respecte, avancen que tornaran a concentrar-se de nou per a “aconseguir que aquest cas es conega” i tornar a intentar detindre el desnonament, ja que, sosté que ha sigut l’acció de la militància que s’ha concentrat a les portes de l’habitatge de Daniel la que ha aconseguit paralitzar-lo. “Estem en contacte amb l’advocada de Daniel per a interposar els recursos que siguen necessaris, analitzar una estratègia, perquè aquest cas va per a llarg, i guanyar el màxim temps possible”, assenyala. Al seu judici, el “gran èxit” de la protesta ha sigut “demostrar que podem parar-lo malgrat tot, malgrat que els jutjats donen ordre de desallotjament i, sobretot, mostrar que l’organització sindical funciona i a més és més necessària que mai”, destaquen.
“Serem ací d’ací deu dies i no pararem fins a detindre el desnonament de Daniel, de Maricarmen i els 44 que hi ha cada dia a Espanya”, prometen des del sindicat, que critiquen que en set anys del “govern més progressista de la història” encara “no s’han atrevit a tocar la fibra del problema, que és la mercantilització de l’habitatge, de les nostres vides”.
Suport dels companys
A la concentració han acudit també els coordinadors del grup d’investigació de l’IFIC (Institut de Física Corpuscular) on Daniel desenvolupa la seua activitat. Un d’ells, Benito Gimeno Martínez, ha comentat que han anat a expressar el seu suport a Dani, al qual coneix des que va ser el seu alumne amb 21 anys i fins ara, que en té uns 35. “Va fer el doctorat amb mi, va fer una tesi extraordinària i molt brillant, treballant en tecnologia per a satèl·lits. Va ser premi extraordinari de doctorat i després va continuar treballant en el grup. I hui dia ens veiem així”, ha lamentat.
Crisi global de l’habitatge
En la mateixa línia, Daniel Esperante Pereira, ha subratllat que la crisi de l’habitatge és una cosa global i, de fet, hi ha persones que encara estan pitjor ja que no tenen solució residencial. Una altra gent —afig— està molt pitjor certament, però cap cas és bo. Tots sabem que tothom que viu de lloguer està exposat a situacions com aquesta. Ell va començar llogant amb un contracte en el qual posava que tenia dret a compra i pel camí es veu que, en algun procés, eixe dret s’ha perdut. Això sembla que és el que ha dictaminat la jutgessa. Nosaltres no som jutges, som científics i potser entenem les normes d’una altra manera”, ha afegit.
