La policia ha executat aquest dijous a primera hora el desnonament de Daniel González, físic i investigador de la Universitat de València (UV), de l’habitatge de Burjassot (l’Horta Nord) on residia de lloguer des del 2009. El llançament arriba després que el passat 30 de setembre la comissió judicial paralitzara temporalment el primer intent de desnonament i li concedira deu dies per a presentar documentació davant dels jutjats.
En aquesta ocasió el desnonament s’ha executat a les sis del matí, tres hores abans de l’horari previst. Segons ha explicat el portaveu del Sindicat d’Habitatge, Esteban Arellano, fins a huit furgons de la policia espanyola s’han desplaçat fins a la zona. El col·lectiu denuncia que els agents han tallat els accessos al carrer per a evitar que les persones que donaven suport a González pogueren acostar-se a l’immoble i intentar impedir el llançament.
El cas de l’investigador havia adquirit repercussió pública a finals de setembre, quan veïns, companys de la Universitat de València i membres del Sindicat d’Habitatge es van concentrar davant de sa casa. Aquella mobilització va coincidir amb la paralització del llançament i va donar a González uns dies més per intentar exhaurir les vies judicials. “Si hui no ve gent ací, em tiren”, va afirmar aleshores l’investigador, que va agrair el suport rebut i va defensar la mobilització social davant dels desnonaments.
Una disputa pel contracte de lloguer
L’origen del conflicte es troba en les condicions del contracte de lloguer. González va entrar a viure a l’immoble el 2009 amb una renda mensual de 594 euros. El 2012 l’anterior empresa propietària va acordar una reducció del lloguer fins als 350 euros mensuals, modificació que va quedar recollida mitjançant un annex al contracte.
Tot i això, l’actual propietat li reclama la diferència acumulada entre les dues quantitats durant aquests anys. Una sentència judicial obliga González a abandonar l’habitatge i a afrontar el pagament de quasi 36.000 euros. L’investigador sosté que sempre ha pagat la renda pactada i rebutja que hi haja un impagament voluntari.
González ha assegurat, a més, que ha iniciat procediments de jurisdicció voluntària davant del jutjat per a poder continuar abonant el lloguer. I afirma que la propietat hauria utilitzat el contracte inicial, anterior a la rebaixa acordada, com a base per a aconseguir la seua expulsió de l’habitatge.
De l’esperança del 30 de setembre al desnonament
El 30 de setembre, González encara confiava que l’ajornament permetera trobar una eixida jurídica. El científic explicava aleshores que estudiaria amb la seua advocada la presentació de nous recursos i qualificava els deu dies aconseguits com un “raig d’esperança”. El seu objectiu, advertia, no era simplement retardar el llançament, sinó aconseguir-ne la suspensió definitiva.
El Sindicat d’Habitatge també havia anunciat que exploraria “totes les vies judicials” i mantindria la mobilització. En aquella primera convocatòria, González va rebre també el suport de membres de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), on desenvolupa la seua activitat investigadora. Un dels coordinadors del grup, Benito Gimeno Martínez, va destacar la trajectòria acadèmica del científic, que va obtindre el premi extraordinari de doctorat després d’una tesi vinculada a tecnologia per a satèl·lits.
Tres setmanes després d’aquella primera paralització, el procediment judicial ha acabat finalment amb l’expulsió de González de l’habitatge. El desplegament policial ha impedit aquesta vegada que es repetira la concentració que el 30 de setembre havia acompanyat el primer intent de desnonament.
