Pagar el beure

Encara no es compleixen dos anys de la dana del 2024 que un nou temporal ha assotat amb força Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Pobles valencians com Pego, Xàbia, Forna, Els Poblets (Setla, Mirarrosa i Miraflor), Miramar, Bellreguard o Oliva s’han sumat a la cartografia cada dia més vasta i sinistra de catàstrofes que encara ens entossudim a qualificar de naturals. I ho són, certament, perquè al capdavall tot va i ve de la natura, o de la «puta mare natura», com l’anomenà Joan Fuster en una ocasió amb eixa irreverència plena d’ironia que alguns avui s’apressarien a bandejar al racó d’allò políticament incorrecte. Cal, sí, molta incorrecció per dir les coses com són en els vertiginosos temps que corren. El de Sueca no era dels qui se’n van per les branques de l’idealisme o es mamen el dit. No debades la memòria de la Ribera i dels valencians i catalans en general baixa plena de riuades, d’aigua que se n’ix de mare i desborda torrents i barrancs, de marques ben fixades en murs i parets de cases que una prosperitat esforçada, desigual i molt tronada ha tractat d’esborrar. El que passa és que aquests fenòmens són cada vegada més usuals i sagnants i estan convertint-nos en zelosos observadors de les evolucions meteorològiques i seguidors sempre amb l’ai al cor de les notícies. Ves per on, hem reprès el costum ancestral d’escrutar el cel, de tornar a la natura, ni que siga amb la mediació del mòbil i buscant recer en els pronòstics i anàlisis de la ciència, que té més predicament que l’antiga saviesa dels nostres llauradors. És ella, la ciència, i un sentit comú que no necessitava seure en cap càtedra els que van avisar dels canvis climàtics provocats per la intervenció humana i els excessos derivats d’un sistema desbocat que no té més nord que el creixement compulsiu i la multiplicació dels dividends. A costa, no cal dir-ho, de la immensa majoria de la gent i dels més desprotegits, aquells que han anat a raure a zones inundables i a qualsevol dels paranys que la selva d’asfalt ha anat escampant sense miraments moguda per l’especulació i l’amuntegament més bèsties. Les dretes destrellatades que s’emmirallen en psicòpates de l’alçada de Musk o Trump, com ací PP i Vox, juguen al negacionisme per l’emergència climàtica en una actitud que no té res de llunàtica i molt de directament criminal. Que no pare de rajar l’or del cel capitalista per regar bé el benefici privat encara que als altres ens coste el futur i la vida! En aquesta batalla és quan més es troba a faltar l’existència d’una cada vegada més hipotètica dreta civilitzada, que ha desaparegut en la batussa pel control dels ja escassos recursos naturals i productius que la humanitat hauria de fer servir sense més tardança per assegurar la seua continuïtat en termes de dignitat ben repartida en comptes de dessagnar-se en guerres suïcides. Es veu que no: signar la pau amb la natura, que és signar-la amb nosaltres mateixos, és incompatible amb aquest sistema, que extrema els seus efectes perniciosos en l’actual fase agònica. L’arribada del Niño, que es produirà més prompte que tard, incrementarà exponencialment els riscos de temporals salvatges en el ponent mediterrani. El país que fan mans i mànigues per dividir en províncies i trossejar en comunitats que tenen constitucionalment prohibit federar-se (i per tant accedir a processos de col·laboració més efectius, per exemple) va i resulta que el reagrupa la meteorologia i la tossudesa geogràfica. En aquestes circumstàncies, no hi ha major urgència que reconsiderar la manera com hem muntat tot aquest sarau. Des de baix, com sempre, no falten propostes per capgirar una situació que fa permanent l’estat d’alarma climàtica, com la del grup de científics que han adreçat una carta oberta a diverses institucions i que podeu llegir ací. També La Unió Llauradora i Ramadera, representant d’un sector especialment maltractat per la bogeria del fals progrés, l’agrícola, hi té molt a dir, com ens informava aquest mateix diari. Adam ha passat amb el seu rastre de fang i morts i els seus colps cruels sobre la població més vulnerable. Un altre nom de temporal personificat ja es prepara per a prendre’n el relleu. Les alarmes insistents i puntuals que ens van arribar als mòbils, per primera vegada escrites en la llengua del país (moltes gàcies i què mana!), i el seguiment a peu d’obra del desastre per part dels màxims responsables polítics, posen en evidència i de retruc la irresponsabilitat criminal de Mazón i els seus adlàters, que es va cobrar la vida de més de 230 persones. Des de Madrid declaranan «zona greument afectada per una emergència de protecció civil» (ai, quantes paraules!) les localitats més castigades per l’Adam. I Pérez Llorca promet també una pluja d’ajudes (alerta amb les paraules!) als afectats. Venen temps d’eleccions. La foto ha d’eixir sense cap ombra de dubtes. Encara que ben probablement ens tocarà pagar el beure una altra volta. Si no l’hem pagat ja.

Et pot interessar

Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes