Tardor i El Diluvi van posar l’accent valencià al tancament del XXVII Festival Internacional Nits al Castell de Xàtiva, i ho feren amb un altre accent: el de la música ben feta i el compromís per les sonoritats extraordinàriament treballades. Era una doble cita plena de significats per als dos grups: Tardor torna als escenaris en novembre, i aquesta de Xàtiva era una prova de foc prèvia després de canvis en la formació i de tres anys de silenci en directe. El Diluvi, per la seua banda, també torna als escenaris enguany ja que no tocava en directe des del 2024. Ho fa amb la gira Quinze de quinze (quinze anys de trajectòria, i quinze únics concerts), del qual el de dissabte a Xàtiva era el que fa deu.
En un moment de saturació de sintetitzadors i bases o fins i tot d’escoltar temes que no tenen acompanyament instrumental real, veure en acció acordió, bandúrria, violí, piano, bateria, baixos, guitarres, dobles guitarres… és una reconciliació amb la música de veres, amb els músics de conservatori i el virtuosisme d’una proposta musical. Tots dos, amb els seus respectius estils, ho van oferir a Xàtiva dissabte, amb un públic entusiasmat que va secundar la proposta llançada des de l’escenari.
Segons van anunciar fa mesos, la del 2026 és “una nova etapa com a grup per al Diluvi, una gira amb dates assenyalades, poques, i una és la visita a Xàtiva. Vindre a Xàtiva —va manifestar en febrer, en la presentació del festival— era un repte; he vingut com a públic. Ací venen artistes de nivell internacional i nacional. Han passat algunes de les millors veus de la música valenciana. Poder estar en aquest lloc com a artista mainstream o principal, em posa un poc la pell de gallina”, va confessar Andreu Ferre acompanyat eixe dia per Flora Sempere. El concert de dissabte a Xàtiva el van rematar, després de dèsset peces, amb la reeixida Alegria.
Pel que fa a Tardor, la vigorosa proposta del renovat grup va poar del seu repertori més conegut i va oferir tres de les noves peces d’aquest retorn: Trenta-sis; Hi havia una ciutat, colpidora declaració de principis contra la gentrificació inclosa en el nou disc La vida com un joc (presentació oficial: Sala Repvblicca, a Mislata, el pròxim 20 de novembre) i El món s’apaga, escrita fa un any quan va tindre lloc l’apagament general.
Amb una proposta tan mediterrània vinculada a la terra, les sonoritats autòctones i —d’alguna manera— la música d’arrel, El Diluvi va tindre el gest de convidar a cantar l’amfitrió més il·lustre de la nit: Pep Gimeno, Botifarra. Quan el cantaor de Xàtiva està entre el públic, no es lliura: la Maria, Andreu Valor, Feliu Ventura, Marina Rossell… Ell, amb totes les ganes i tot l’afecte, no dubtà a sumar-se a la festa amb una de les seues conegudes peces cantada a duo amb Flora. I tots, contentíssims.
