Un pub de Dublín en plena borratxera col·lectiva. Un paisatge boirós de penya-segats i castells misteriosos en les Highlands d’Escòcia. Una platja bella i solitària de la Bretanya francesa. Un pelegrí a la vora de Fisterra contemplant la grandesa de l’Atlàntic… Són algunes de les estampes visuals que podrien acompanyar ben bé la música de Carlos Núñez. Dissabte, en l’estrena del XVIII Festival Internacional Nits al Castell de Xàtiva, el músic gallec va oferir un ventall de totes les sonoritats que han acompanyat la seua trajectòria (de trenta anys ja) i que té en la música d’arrel i en la recuperació i potenciació del so celta la seua màxima expressió. Dues hores de concert, una gran festa final amb els espectadors convidats a ballar, i un gran recorregut vocal i instrumental. És el resum de la màgica vetllada del festival xativí.
Un festival amb 27 edicions
Impulsat per l’Ajuntament de Xàtiva i en mans de la productora valenciana Pro21 Musical que comanda Rafa Jordan, el festival ha arribat enguany a l’edició número 27. Nits al Castell porta a Xàtiva des del 1997 una actuació cada dissabte del mes de juliol. Com ha informat Diari La Veu, pel recinte han passat grans figures i de tots els estils: Luis Eduardo Aute, Kiko Veneno, Estrella Morente, Miguel Poveda, José Mercé, Víctor Manuel, Antonio Canales, Sole Giménez, Café Quijano, Farruquito, El Brujo, Vicente Amigo, Pedro Iturralde, Toni Albà, Manel Fuentes, Raimundo Amador, Bebe, Iván Ferreiro, Sílvia Pérez Cruz, Ara Malikian, Pasión Vega, Pitingo, Luz Casal, Gloria Gaynor, Wynton Marsalis, Michel Camilo, Dulce Pontes, Pep Gimeno, Botifarra; Els Amics de les Arts, Maria del Mar Bonet… Enguany actuen Carlos Núñez, Sidonie, Rafa Sánchez (La Unión) i, en una doble cita, Tardor i El Diluvi.
Dissabte, Carlos Núñez oferí un concert espectacular. Però també didàctic. Va donar al públic precises explicacions sobre la música celta. Va exposar les diferències entre les gaites escocesa, gallega, irlandesa… Fins i tot, parlà de les diferents sonoritats dins de la mateixa Galícia, on cada ría —i la seua àrea d’influència— té unes característiques musicals i temàtiques. També flautista, el músic vigués va explicar les concomitàncies entre la dolçaina valenciana i l’instrument semblant que fan servir a la Bretanya francesa, la bombarde. O amb la mateixa gaita. Cal recordar que Núñez va fer un seguit de concerts anys enrere amb la Colla de Dolçainers la Xafigà de Muro d’Alcoi.
Tocà els seus grans èxits
Instrumentista versàtil, els concerts (i els discos) de Carlos Núñez tenen, però, una importantíssima presència vocal. I en els recitals d’aquesta gira, la veu escollida és la de la catalana Maria Sánchez, de Rubí. Toca el violí també. Però és la veu indispensable per a temes com El pozo de Arán, de 2000, quan la proposta folk de Núñez arribà a l’èxit intergeneracional amb el número u de Los 40. O amb moltes altres peces de la nit, com la portentosa Borders of Salt. El recital començà amb Amanecer, una altra de les seues primeres i més reeixides composicions. També hi hagué un tram d’apropament a la música llatina. I als poetes gallecs, Rosalía de Castro i Castelao. O a El noi de la mare/Little fish, interpretada en català i anglés.
El guitarrista Pancho Álvarez i el percussionista Alan Sousa completaren el suport musical. En el tram final, el mateix Núñez va saltar de l’escenari i es va recórrer el pati de butaques per a reclutar una dotzena de persones. Les va fer pujar a la tarima i amb ells i els seus músics, va embarcar els espectadors en una intensa —i prou llarga— festa final. Un apoteòsic fermall per a un concert que ja forma part de les grans fites musicals de la fortalesa xativina.
