Fa vora trenta anys que les nits de dissabte del mes de juliol, una figura de l’espectacle actua al Castell de Xàtiva. Després d’un primer any per provar la fortalesa com a possible espai escènic, el 1997; i d’una edició zero, la de 1998, l’any 1999 va nàixer el Festival Internacional Nits al Castell de Xàtiva. Amb la d’enguany, per tant, 27 edicions oficials i una proposta similar: varietat d’estils i —només des del 2015, quan va canviar el govern municipal— una certa aposta per la música en valencià. L’edició de 2026 comença el pròxim dissabte 4 de juliol amb el concert del gaiter gallec Carlos Núñez (23.00 h, entrada única 20 euros). La proposta en clau valenciana serà la de dissabte 25, amb un doble concert: Tardor i El Diluvi. Abans, els dissabtes 11 i 18, estan anunciats Rafa Sánchez (La Unión) i el grup Sidonie.
La llista de noms de relleu que han passat pel Castell és llarga: Luis Eduardo Aute, Kiko Veneno, Celtas Cortos, Estrella Morente, Miguel Poveda, José Mercé, Víctor Manuel, Antonio Canales, Sole Giménez, Café Quijano, Depedro, Farruquito, Amaia Montero, El Brujo, Toni Albà, Manel Fuentes, Raimundo Amador, Bebe, Iván Ferreiro, Sílvia Pérez Cruz, Ara Malikian, Pasión Vega, Pitingo, Luz Casal… La rúbrica internacional ha estat a càrrec de noms com la gran estrella nord-americana Gloria Gaynor, el trompetista de fama mundial Wynton Marsalis, el pianista de latinjazz Michel Camilo o la cantant portuguesa Dulce Pontes. Pep Gimeno, Botifarra, ha destacat en dues ocasions. Una d’elles, amb el colossal concert de producció pròpia El collar de la Mediterrània, de 2022, on va ajuntar més de quaranta músics en l’escenari. En 2014 va actuar amb la SM la Nova de Xàtiva, en una altre recital memorable.
Tot i que la música clàssica i la dansa, essencials els primers anys, ha quedat fora de la programació dels últims temps, pel castell han passat formacions com l’Orquestra de València, la Companyia Nacional de Dansa dirigida per Nacho Duato o el ballet Salomé, dirigit pel cineasta Carlos Saura. També hi ha hagut molt de teatre, i en una ocasió òpera. L’artista que més ha actuat fou el saxofonista Pedro Iturralde, que es va anunciar tres nits. En 27 edicions, el festival només ha tingut dos directors: Juan Antonio Ramírez, fins al 2014. I Rafael Jordan (Pro21 Cultural) des de l’edició de 2015. El festival depén de la Regidoria de Turisme de Xàtiva, gestionada actualment per Raquel Caballero.
En 2015, l’espai, que gairebé mai havia programat propostes vocals en valencià durant els vint anys de govern municipal del PP, va rescabalar aquella anomalia amb el concert esmentat de Botifarra, i amb actuacions com les de Sandra Monfort, Maria del Mar Bonet, Els Pets, Maria Arnal i Marcel Bagés, Els Amics de les Arts, Judit Neddermann, Queralt Lahoz, Esther, Manel…
El Castell de Xàtiva té un efecte multiplicador per a les actuacions. Com que l’escenari, obert, queda a la vora del pati d’armes, de fons es veu l’anomenat Castell Menor. Està il·luminat (com la resta del recinte), i es converteix en un formidable teló de fons que mai passa inadvertit ni per als nous espectadors ni per als artistes. Pujar al Castell és complicat. Hi ha una bona carretera asfaltada, però el col·lapse de cotxes seria absolut. Així que cada any, amb l’entrada, l’espectador té un servei gratuït de bus o trenet turístic. Tots tres vehicles (els dos autobusos i el trenet) fan un servei llançadora des del nucli urbà de Xàtiva fins al Castell, ininterrompudament cada mitja hora, des de les 21.00 fins cinc minuts abans de l’actuació. L’espai té unes 600 butaques. I la fortalesa té restaurant, La Talaia del Castell.
