Quines obres són urgents, quines a llarg termini? Què necessita la fortalesa? Quines són les prioritats? La postal ens el mostra compacte, robust. Però de prop, té clivelles. El Castell de Xàtiva (la Costera) presenta una considerable llista de fronts oberts, d’obres tant menors com també molt importants que s’han anat ajornant. Són moltes i de variada magnitud. De la reconstrucció de la Torre de l’Esperó, en 2019, a la reparació d’un mur de la Plaça d’Armes fa tres setmanes; de 335.000 euros a 20.000. Totes aquestes necessitats s’han de plasmar en el Pla Director del Castell de Xàtiva, un document —manual d’instruccions, han dit— que servirà de full de ruta per a diagnosticar l’estat de la fortalesa i les passes que cal donar: el cost, el calendari més favorable, els terminis… L’Ajuntament de Xàtiva ha mantingut la primera reunió de treball amb l’equip redactor del pla, que estarà acabat a principis de 2027. S’ha adjudicat per 40.000 euros.
“El Pla Director del Castell de Xàtiva és una eina fonamental per a planificar la conservació, la protecció i valoració d’un dels principals símbols del nostre patrimoni”, ha manifestat l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà. Aquest projecte, impulsat per la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Cultura, arriba després d’anys de reivindicació per part del consistori xativí, que ha insistit en “la necessitat de dotar el Castell d’un document estratègic que marque el full de ruta per a les futures actuacions”.
En 2019 es va refer tota la Torre de l’Esperó
El Castell de Xàtiva, efectivament, presenta nombrosos aspectes millorables. L’obra recent més gran és la reconstrucció de la Torre de l’Esperó. Subvencionada per la Generalitat Valenciana, comptà amb un pressupost d’execució de més de 335.000 euros. La configuració de la part oriental del castell va canviar substancialment, amb una torre que sobrepassa notablement el llenç de muralla. La intervenció va permetre recuperar les característiques funcionals i formals de la torre, amb tres nivells connectats per escales, amb una sala per planta, que permet l’accés al pas de ronda de la muralla original que queda en peus. La torre original fou una edificació del període almohade construïda entre finals del segle XII i principis del XIII. Després de la seua reconstrucció, l’edifici té una altura d’11 metres a l’interior del pati del Castell Menor i de 17,50 metres extramurs.
També fou important en 2024 la reparació a través d’un pla d’emergència d’un tram de llenç de muralla del mirador de la zona de restaurant, amb una inversió de 240.000 euros abordat amb fons europeus Next Generation.
Però fan falta moltes obres més. Una de les grans batalles dels successius equips de govern ha estat l’intent d’erradicar les restes contemporànies de la fortalesa: no edificis com els de l’accés principal, historicistes (de principis del segle XX) però consolidats. Si no aquells pegats que de vegades —amb més bona voluntat que encert— van aplicar alguns dels responsables de la fortalesa, recomprada a mans privades (l’aleshores Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia) el 1979. L’estat general en altres trams del castell també necessita intervencions minucioses. Un exemple: les espitlleres, molt degradades. I fa poc s’ha anunciat la retirada d’un repetidor de televisió de grans dimensions que estava apegat al Castell Menor.
Festival Internacional Nits al Castell
El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa d’origen íber i romà. Situat el cresta de la muntanya, té vistes sobre la ciutat (i tota la immensa horta de la Costera i gran part de la Ribera) i a l’altra banda sobre Bixquert, zona de segones residències dels xativins. Està dividida en dos: Castell Menor i Castell Major. La major part de les muralles i torres conservades són d’origen islàmic o gòtic, però té nombroses reconstruccions. Va ser presó d’estat de la Corona d’Aragó, i en una de les masmorres va morir Jaume II d’Urgell, el comte d’Urgell (Balaguer, 1380-Xàtiva, 1433). Fou declarat per l’Estat (1931) Monumento Nacional. És Bé d’Interés Cultural des de 1992. Cada any acull, en juliol, el Festival Internacional Nits al Castell, on hi actuen figures de la cançó. En 2025 va rebre 83.000 visitants.
