Firar, firar-se: acció que consisteix a comprar alguna cosa en la Fira per a un mateix o per a regalar. Això és el que vol l’Ajuntament de Xàtiva, que li firen un nou jutjat. I que siga en l’espai destinat a la nova seu judicial: l’exconvent de Santa Clara. Per a ser com eixe xiquet o xiqueta insistent que martiritza els pares demanant davant d’altres adults ser firat o firada, el consistori ha ideat la col·locació d’una pancarta gegant que ho reclama. En plena Fira d’Agost, que comença aquesta nit, i en un lloc ben visible ja que la part del solar del convent on havia d’anar el Palau de Justícia forma part del recinte firal, en el tram de l’avinguda de Selgas. Tal com va informar Diari La Veu, Xàtiva i la Generalitat estan en guerra per la ubicació. L’ajuntament ja va comprar el convent per 2,2 milions d’euros per ubicar el jutjat. Però ara, la nova administració autonòmica del PP diu que el jutjat ha de fer-se fora de la ciutat, en un polígon.
L’ajuntament ha instal·lat una pancarta de sis metres de llargària on seria la façana dels futurs tribunals i en ella reclama: Aquest és el Palau de Justícia que volem que ens fire la Generalitat Valenciana, acompanyat d’unes quantes imatges virtuals del projecte de trasnformació del convent. Cal recordar que en la part del temple que recau al carrer Montcada, està previst habilitar el Centre cultural Raimon i Analisa.
En aquesta guerra entre administracions, el PP local (en l’oposició) ha atacat la idea. “Roger [Cerdà, alcalde socialista] malbarata diners en pancartes mentre Xàtiva està bruta i abandonada”, ha escrit en castellà xarxes socials. Les crítiques del PP no rebaten res dels jutjats, sinó que estableixen una comparació entre el fet de col·locar una pancarta i les necessitats de la ciutat. “Diners públics per a propaganda i grans anuncis. Mentrestant, hi ha veïns de Xàtiva que no poden beure de l’aixeta. No va de colors polítics, va de prioritats”, afig. “Primer, garantir serveis bàsics. Primer, solucionar els problemes dels barris. Primer, els veïns. Menys propaganda i més gestió”, demana el portaveu popular, Marcos Sanchis. “Xàtiva mereix un ajuntament que gestione i que siga resolutiu”, conclou.
Xàtiva el va comprar per 2,2 milions
Tal com va informar Diari La Veu fa uns dies, en 2015, quan Alfonso Rus (PP) perd el poder municipal, el nou govern socialista comandat per Roger Cerdà anuncia la compra del convent als franciscans, operació que es tancarà uns anys després per 2,2 milions d’euros. Però el conjunt necessita una rehabilitació integral majúscula. La idea és que en una part de l’edifici es facen els nous jutjats. Durant huit anys, Xàtiva fa una sèrie de passes fins a arribar al 2021 i signar amb la Generalitat un conveni que marca el full de ruta amb anualitats a quatre anys vista en els pressupostos. L’acord comença per la cessió de l’immoble a l’administració autonòmica. En 2023 Xàtiva ja rep 400.000 euros per a la redacció del projecte del Centre Raimon, adjudicat als arquitectes Ramón Esteve i Carlos Campos, i en 2025 licita les obres per 10,2 milions d’euros.
Però en octubre de 2025 la conselleria declara la guerra: diu que no vol els jutjats en eixe lloc i el PP, per la seua banda, qüestiona que se li dedique un centre cultural a Raimon. En maig d’enguany arriba l’anunci oficial i l’inici del procediment d’extinció del conveni signat en 2021 per a la rehabilitació de l’antic convent de Santa Clara. La consellera vol el “model Alzira”, és a dir, el dels nous jutjats de la capital de la Ribera: de nova planta; edifici modern i amb espai al voltant per poder aparcar. No està fora de la ciutat del tot, però sí en la perifèria. Tot i que enllaça amb el nucli urbà.
Ofensiva de la Generalitat
L’ofensiva contra el jutjat no para. Pel seu compte, la conselleria busca terrenys per fer un jutjat de nova planta fora del nucli urbà. I arriba a plantejar espais concrets. A més, rebutja aïradament la cessió de l’antic convent. La consellera demana a l’ajuntament que “deixe de posar traves” al canvi d’emplaçament. I Roger Cerdà insisteix en el fet que “el trasllat al polígon va en contra del model de potenciar el centre històric amb més serveis públics”.
