Els nous (i necessaris) jutjats del partit judicial enfronten a l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) amb la Conselleria de Justícia. I sembla que el conflicte serà difícil de resoldre abans que acabe l’actual mandat. Per resumir-ho molt: Xàtiva fa huit anys que gestiona l’expedient perquè l’antic convent de Santa Clara (una part, la que recau a l’Albereda) siga la nova seu dels futurs tribunals, després d’una ambiciosa rehabilitació integral que costaria 25 milions d’euros. Els actuals, en el Palau d’Alarcó, estan obsolets. Però la consellera Núria Martínez (exjutgessa en Xàtiva, curiosament) ha dit que de restaurar un edifici històric, res. Que els jutjats han d’estar en un polígon, ser un edifici de nova planta i tindre una esplanada ben gran per poder aparcar. El consistori considera que es tracta d’una decisió incomprensible que tira per terra tants anys de gestions i que condemna Santa Clara a l’oblit. I la conselleria sembla tenir unes ganes desesperades en soterrar el projecte. Tantes que, pel seu compte i en una acció insòlita, s’ha posat a buscar solars per Xàtiva.
Fa falta el retrovisor per explicar-ho millor. En 2001, les últimes monges clarisses abandonen el convent de Xàtiva després de sis segles en la ciutat (està datada la seua arribada el 1336) i s’emporten amb elles totes les peces de valor menys el quadre de Vicente López El Sant Sopar, de grans dimensions. Tot i les accions per recuperar el patrimoni, l’orde no sols es nega: inicia la venda de l’edifici sense que l’Ajuntament de Xàtiva, aleshores governat per Alfonso Rus (PP), exercisca el dret de tanteig i retracte. Com a molt, declaren BIC el conjunt a posteriori per evitar més espolis. Les peces no les han tornades. Tot i això, en 2006 una promotora aragonesa compra l’immoble i anuncia la seua transformació en un hotel de luxe. Però amb l’esclafit immobiliari de 2009, el projecte queda paralitzat i, finalment, aquella operació es frustra.
En 2015, quan Rus perd el poder municipal, el nou govern socialista comandat per Roger Cerdà anuncia la compra del convent als franciscans, operació que es tancarà uns anys després per 2,2 milions d’euros. Però el conjunt necessita una rehabilitació integral majúscula. La idea és que en una part de l’edifici es facen els nous jutjats. I en l’altra, la que dona a l’històric carrer de Montcada, el futur Centre Raimon i Analissa de Cultura aprofitant que el cantautor xativí i la seua esposa, en 2020, van declarar la ciutat hereva del seu patrimoni ja que no tenen fills.
Durant huit anys, Xàtiva fa una gestió pot semblar que lenta però persistent. I el 2021 signa amb la Generalitat un conveni que marca el full de ruta amb anualitats a quatre anys vista en els pressupostos. L’acord comença per la cessió de l’immoble a l’administració autonòmica. En 2023 Xàtiva ja rep 400.000 euros per a la redacció del projecte del Centre Raimon, adjudicat als arquitectes Ramón Esteve i Carlos Campos, i en 2025 licita les obres per 10,2 milions d’euros.
Jutjats com els d’Alzira
Però en octubre de 2025 la conselleria declara la guerra: diu que no vol els jutjats en eixe lloc i el PP, per la seua banda, qüestiona que se li dedique un centre cultural a Raimon. En maig d’enguany arriba l’anunci oficial i l’inici del procediment d’extinció del conveni signat en 2021 per a la rehabilitació de l’antic convent de Santa Clara i la seua conversió en el Centre Raimon d’Activitats Culturals. En la resolució, la Generalitat reclama 399.265,56 euros, més els interessos de demora, pels diners destinats a la redacció del projecte argumentant que la decisió de rescindir el conveni és “per l’incompliment de l’Ajuntament de Xàtiva amb els compromisos signats en els quatre anys de vigència del conveni, que va finalitzar el passat 31 de desembre”. La consellera vol el “model Alzira”. No el de Sanitat. Posen d’exemple els nous jutjats de la capital de la Ribera: de nova planta; edifici modern i amb espai al voltant. No està fora de la ciutat del tot, però sí en la perifèria. Tot i que enllaça amb el nucli urbà.
L’ofensiva contra el jutjat no para tampoc. Pel seu compte, la conselleria busca terrenys per fer un jutjat de nova planta fora del nucli urbà. I arriba a plantejar espais concrets. A més, rebutja aïradament la cessió de l’antic convent. La consellera demana a l’ajuntament que “deixe de posar traves” al canvi d’emplaçament. I Roger Cerdà insisteix en el fet que “el trasllat al polígon va en contra del model de potenciar el centre històric amb més serveis públics”. Però la consellera no recula: obri un termini per rebre ofertes de sòl. El 30 de juny acaba el termini i no té terrenys. Doncs obri una pròrroga.
Mentre, el PP ja fa bandera de la negativa. Parla de “bloqueig” i de que l’alcalde de Xàtiva “no vol uns nous jutjats per a Xàtiva” per no renunciar a l’opció de Santa Clara. La portaveu adjunta del grup parlamentari en les Corts, Laura Chulià, acusa el primer regidor xativí de “posar en perill que la Generalitat destine aquest any 2,6 milions d’euros per a adquirir el solar” per a eixa nova ubicació. Però Xàtiva també juga fort. L’ajuntament parla de “perjudicis d’impossible o difícil reparació” si es cancel·la el projecte del Palau de Justícia en el monestir, cedit gratuïtament a la Generalitat, que no canvia ni un mil·límetre: rebutja la cessió.
I arriben els temors legals. El director general de Patrimoni demana un informe a la Conselleria de Justícia abans de resoldre el procediment de devolució de l’immoble, per si de cas. Sembla que no és tan fàcil tornar-li’l a Xàtiva. El consistori agafa oxigen i exigeix al Consell que ature la compra de terrenys després de suspendre la reversió del convent. “La decisió de la Generalitat de deixar cautelarment en punt mort la devolució de l’antic monestir és incompatible amb el procés d’adquisició”, adverteix. I acusa l’administració autonòmica de “vulnerar la doctrina dels actes propis i el principi de confiança legítima”. Des d’aleshores, la conselleria ja no ha mogut fitxa. De moment. Però donades les circumstàncies, és de preveure que diners no hi haurà. I que les obres dels nous jutjats, si han de ser finalment en Santa Clara, tardaran molt a començar.
El PP diu que costaria el doble
Tot i això, el PP persevera. Aquesta setmana el portaveu municipal, Marcos Sanchis, va revelar que Roger Cerdà havia admés anys enrere que els jutjats en Santa Clara són molt més costosos que en un altre lloc. I l’acusa de no ser rigorós amb els diners públics, ja que uns tribunals de nova planta poden costar la meitat. Més ingredients per al conflicte, per altra banda, són els arguments de Sanchis des de fa un any en xarxes socials. “Hi ha diners per a Raimon i no per a…”, diu sempre que contraposa els —anunciats, que no consignats— deu milions d’euros per habilitar en l’altra part del concent l’esmentat centre cultural i no destinar-los a altres necessitats. Com a colofó, la vicepresidenta de la Diputació de València i sòcia del PP, Natàlia Enguix (Ens Uneix), ha consignat un milió d’euros de la partida de patrimoni per a Santa Clara. Amb eixos diners, no previstos en cap pressupost anterior, Xàtiva li posa un dit dins l’ull a la Generalitat: “les obres del futur Centre Raimon de Cultura començaran aviat”, anuncien.
