Assemblees a les portes dels centres, cercaviles per places i mercats, enganxades de cartells, xicotetes manifestacions a cada poble… potser la mobilització del segons dia de vaga indefinida no era tan espectacular com les immenses manifestacions que ahir van omplir els centres d’Elx, Alacant, Castelló de la Plana i València, però ha servit perquè els docents en vaga facen virtut d’una debilitat.
“El nostre problema és que no tenim un sol centre de treball, llavors costa més organitzar-nos i mantenir un esperit de lluita quan has d’organitzar centre per centre”, reflexionava ahir un sindicalista durant la manifestació. Aquesta extensió pel territori, però, té un avantatge: la possibilitat de fer present les reivindicacions a tot arreu i al mateix temps.
Aquesta ha estat la lògica darrere la convocatòria “d’accions descentralitzades” que el Comité de Vaga va decidir per al segon dia de la vaga indefinida que va començar ahir.
Piquets, concentracions i pressió als ajuntaments
A moltes localitats, la jornada ha començat prompte, a les huit del matí, amb piquets davant dels centres educatius per tal d’informar la resta de docents sobre les raons de la vaga i mirar de convèncer as indecisos. Una acció que en altres aturades no s’havia fet i que ha demostrat la seua eficàcia, després dels resultats de seguiment d’ahir, entre el 90% xifrat pels sindicats i el 50% reconegut per la mateixa Conselleria.
A localitats com Burjassot, Sagunt, Alaquàs, Cullera, Paterna, Riba-roja o Massamagrell, entre moltes d’altres s’han viscut manifestacions i cercaviles. A altres municipis més menuts s’ha optat per fer concentracions davant dels instituts o escoles i també assemblees davant dels ajuntaments, on s’ha demanat -per exemple a Massamagrell, Burjassot o Massalfassar- que aproven mocions instant a la Conselleria d’Educació a negociar.
En altres centres, com la Patacona, Montcada o Aldaia hi ha convocades noves tancades als centres per aquesta vesprada, especialment en centres on hi ha torns de vesprada dels graus d’FP que és “on hem localitzat que hi ha un percentatge de seguiment més baix”, explica una docent sobre el seu institut a l’Horta Sud.
Crides a la negociació
Per ara, la taula de negociació es troba aturada des del dijous passat, quan els sindicats van rebutjar una oferta d’increment de 75 euros bruts mensuals que pujaria progressivament fins al 2029. Una xifra que a penes cobriria la inflació dels pròxims tres anys. Amb uns salaris congelats des del 2010 i un dels sous més baixos de l’estat espanyol, l’oferta actual a penes significaria cap canvi i queda molt lluny del mínim de 300 euros mensuals que demanen els vaguistes.
Des del Consell han repetit la seua voluntat de negociar i han acusat als docents de mantenir “postures maximalistes”, però la realitat és que no han convocat cap nova mesa de negociació fins al pròxim 9 de juny.
La Consellera d’Educació, Carmen Ortí ha xifrat el cost de totes les reivindicacions docents -no només les salarials, sinó també la baixada de ràtios i les inversions en infraestructures educatives- en una forquilla entre els 400 i els 675 milions d’euros. Una xifra que malgrat que queda molt lluny de la primera que va dir -1.200 milions- considera que continua sent “inassumible” pels pressupostos autonòmics. Queda, en canvi, molt més a prop dels 135 milions que la Generalitat ha deixat d’ingressar després que PP i Vox pactaren diverses reduccions d’impostos al 0,5% més ric de la població.
