A les 11h del matí ja hi ha grups de vaguistes concentrats al voltant de les Torres de Serrans, a València, reconeixibles per les samarretes verdes i també per les habituals pancartes i xiulets, encara que, per ara, la cosa està tranquil·la. És el punt de trobada dels piquets del nord de la ciutat i per l’ambient que hi ha, seria fàcil dir que la vaga està tenint poc impacte.
La situació comença a canviar quan arriba la columna de l’Horta Nord, convocada per Movem, la coordinadora d’assemblees docents de la comarca, que venen caminant des de Bonrepòs i Mirambell. Són una serp llarguíssima que no s’acaba mai i que s’allarga pels esforços dels antiavalots de la policia espanyola de constrènyer-los a un sol carril del carrer Blanqueries per tal de no haver de tallar el trànsit. Coses de València, on el dret dels cotxes sempre va davant, ni que siga del dret constitucional a la manifestació (una mania, la de no desviar el trànsit, que més tard ho pagaran nombrosos conductors, atrapats per la marea humana al carrer de Xàtiva, però seguim).
Els docents -i força alumnes de l’Horta Nord- arriben amb ganes: crits, xiulits, lemes… la fatiga no els passa, per ara, factura. I açò que molts porten desperts des d’abans de les 7 del matí. Abans de venir a la marxa han hagut de passar-se pel centre per controlar els esquirols i assegurar-se que no es feien trampes amb els serveis mínims. “Al meu centre un professor havia posat un examen, hem hagut d’explicar-li que no podia fer-ho”, explica un docent. I és que hui hi havia convocada també vaga d’estudiants en solidaritat amb els docents i en defensa de l’ensenyament públic.
La manifestació creua ara el centre històric de València reforçada amb la resta de piquets que s’havien anat trobant a Serrans. La sensació és d’eufòria. Les xifres de seguiment de cada centre són espectaculars: 75, 90, 80, 65%… en cap dels casos en què es pregunta baixen del 50%. A nivell global, els sindicats han xifrat el seguiment del 90%, mentre que Conselleria ho ha rebaixat al 47%. Una dada, la segona, que és un reconeixement del seguiment massiu, ja que cal tenir en compte que conselleria sempre fa el percentatge sobre el total de treballadors de la Conselleria -els famosos 80.000 “docents” de la polèmica carta de la consellera Carmen Ortí-, una xifra que inclou personal d’administració, inspectors o els treballadors de l’ensenyament concertat, que no s’han sumat a l’aturada.
Vaga històrica
Si algú pensava que la convocatòria de vaga indefinida tiraria arrere a molta gent temerosa dels enormes descomptes a les nòmines a finals de mes, pareix que ha passat exactament el contrari. Costa de saber quant de temps podran aguantar l’aturada, però pareix que ningú ha volgut perdre’s l’arrancada d’una lluita que sovint defineixen com “històrica”.
I, de fet, ho és. Feia dècades que no hi havia una vaga a l’ensenyament tan massiva com l’actual. Fins i tot es podria dir que feia molt de temps que no hi havia un col·lectiu laboral tan gran en vaga indefinida. Darrere aquesta empenta i mobilització hi ha -com s’ha explicat en altres cròniques- un enorme moviment de base format per assemblees de centre i coordinat a escala comarcal que ha superat les estructures sindicals implicant a molts docents que ni tan sols estaven afiliats.
Mentre la gentada travessa els carrers de Ciutat Vella atapeïts de turistes -alguns aplaudeixen al pas, la majoria mira curiosa- les converses giren al voltant de caixes de resistència, piquets, esquirols, encartellades i altres accions… per a molts d’aquests mestres és la primera experiència vaguista de la seua vida i mostra determinació de guanyar.
Quan la columna nord arriba el carrer Xàtiva se’l troba ja totalment desbordat. Impossible arribar a la plaça de Sant Agustí, punt d’inici de la manifestació. El bloqueig és total malgrat que la capçalera ja ha començat a caminar pel carrer de Sant Vicent. Una hora més tard, la cua de la marxa continuarà aturada al carrer de Xàtiva mentre la capçalera ja estarà arribant a la plaça d’Alfons el Magnànim. Professorat, alumnes, però també molts pares i mares i veïns de València que han volgut solidaritzar-se amb una lluita que consideren justa.
Ara queda per davant una setmana molt dura, reconeixen uns vaguistes a peu de carrer. “Caldrà mantenir el suport a la vaga, que serà complicat a mesura que passen els dies, i també la presència al carrer. No afluixar fins que Ortí i Llorca vegen que no tenen altra que negociar”.
