Si amb la seua “carta a les famílies” la consellera d’Educació Carmen Ortí pretenia frenar l’onada vaguística prevista a partir de dilluns a l’ensenyament públic, el seu efecte ha estat justament el contrari. La reacció a la missiva, enviada personalment a totes les famílies utilitzant el sistema Ítaca de comunicació acadèmica a les famílies, ha estat, tant a les xarxes socials, com als grups de Whatsapp de les escoles o les assemblees presencials d’una indignació que ha esperonat encara més la convocatòria de vaga indefinida a partir de l’11 de maig.
Entre els motius d’aquest enuig hi ha primer de tot el canal utilitzat. I és que el sistema Ítaca -o Webfamília- és una ferramenta pensada únicament i exclusivament per a la comunicació de dades acadèmiques i, en canvi, ara “s’està utilitzant per a fer propaganda i manipular les famílies contra el professorat “, escriu a Diari la Veu Francesc Gibert, professor de secundària. En canvi “als docents i als equips directius, se’ns amenaça amb censures i instruccions d’inspecció, perquè no se’ns passe pel cap enviar notes sobre els motius de la vaga ni penjar cartells pels centres, ja que ‘Formem part de l’administració, i l’administració ha de ser neutral'”, continua Gisbert.
De fet, des de FAMPA-València consideren que la carta és il·legal, ja que incompliria la llei de Publicitat Institucional. Aquesta norma limita la publicitat institucional a la “finalitat de donar a conèixer a la ciutadania els seus drets i serveis, a més de responsabilitats cíviques i obligacions legals”. En aquest cas, en canvi, es tractaria de “construir una història partidista contra la vaga”, segons es llegeix al comunicat de FAMPA.
Només hi ha un precedent de l’ús del sistema Ítaca per fer arribar a les famílies propaganda governamental. El febrer de l’any passat, el llavors conseller d’Educació José Antonio Rovira el va utilitzar per enviar una carta sobre la consulta de la llengua base. També llavors es va dubtar de la legalitat de l’acte, malgrat que institucionalment era més neutra que l’actual d’Ortí, però en tot cas, el resultat va ser, precisament, la derrota de les tesis de Rovira a la consulta.
Arguments dubtosos
Legalitat a banda, des de les assemblees docents s’ha posat en dubte les dades i xifres que inclou Ortí a la carta. Per començar, només cal mirar el web de la Generalitat per saber que el pressupost d’educació no és de 8.000 milions, com assegura la carta, sinó de 7.600 milions. Un arredoniment de vora el 5% i 400 milions, que no és gens menyspreable.
A més, “aquesta xifra és el global del que es dedica a la Conselleria d’Educació, no desglossa a què s’han dedicat i, per exemple, inclouen els 73 milions que s’acaben de concedir a escoles elitistes i que segreguen per sexes de forma il·legal”, assenyalen des de les assemblees.
Ortí també assegura que s’han augmentat els professors en 8.000 des del curs 2023-2024. “De nou, la xifra no especifica a què es refereix, si a la pública o a la privada ni per què fan els comptes des de fa tres cursos”. La realitat és que al curs actual van oferir-se 5.276 places menys que l’anterior. “La carta explica una realitat que no sé d’on la treu, perquè no és la que es viu als centres. Ací, el que vivim és que hi ha menys professionals -professorat, però també equips de suport, orientadors, psicòlegs…-, més retallades, que no es cobreixen les baixes…”, explica Marta, docent a un IES de l’Horta Nord.
“Les dades que ofereix són totalment insuficients. Que vinga als centres a passar calor amb la resta de nosaltres en aules massificades. Que ens explique els seus grans plans d’inclusió a qui continuem patint bullying a les aules i vam eixir a la vaga a l’octubre. Que els ho diga a tots els que ens veiem abandonats i sense respostes per falta de recursos. Que s’acoste als centres de la zona dana i explique tot això mentre estudiem en barracons”, han reptat a Ortí des del Sindicat d’Estudiants del País Valencià en un comunicat on han definit la carta com a “infame” i un “intent d’enfrontar estudiants i professors”.
També s’han posat en dubte altres afirmacions de la carta, com que s’han reduït el 60% els casos d’assetjament. “No sabem d’on treu la xifra, quina és la metodologia per comparar-ho amb els d’abans, no hi ha res que tinga sentit”, insisteixen des de les assemblees, mentre que també rebutgen que s’haja reduït la burocràcia: “Precisament és un dels punts de les reivindicacions. Per què hauríem de fer vaga i perdre sou per un tema que ja està resolt?”, es pregunten.
Finalment, es critica que ara la Conselleria es preocupe del futur acadèmic dels alumnes i impose un serveis mínims del 100% a segon de Batxillerat per tal d’impedir que les proves d’accés a la universitat es puguen veure afectades. “Si tant els preocupa el rendiment acadèmic, podrien assegurar-se de cobrir les baixes. Aquesta és una realitat que ha empitjorat moltíssim i de forma objectiva des del canvi de govern. Amb el Botànic, als dos dies t’arribava el substitut i ara tarden mínim dos setmanes”, explica Cristina, una altra professora.
