Fa més de 25 anys que soc professor d’ESO i BAT a l’escola pública. M’agrada la meua faena i prove d’ensenyar el millor que puc. He conegut i patit més de vint consellers d’educació. La majoria s’han oblidat, al túnel del temps, amb més pena que glòria. Perquè ja sabeu que els polítics passen, mentre que mestres i escoles, continuem. Ara, vull aprofitar per donar les gràcies a l’actual Conselleria d’Educació.
Gràcies, Conselleria, per haver aconseguit una fita inèdita: la primera vaga indefinida i unitària en l’educació valenciana, impulsada per tots els sindicats majoritaris (primer l’STEPV, CCOO, UGT i, després, fins i tot per CSIF i ANPE). Sense la teua forma de fer política i menysprear els docents, no s’hauria aconseguit tal unanimitat.
Gràcies, Conselleria, per haver aconseguit mobilitzar i comboiar tantíssims docents, alguns reticents a les vagues anteriors. Però que ara, davant la convocatòria de vaga indefinida, estan decidits a evidenciar l’esperit combatiu.
Gràcies, Conselleria, per haver enviat una carta per webfamília a mares i pares dels nostres alumnes, on criminalitzaves el dret a la protesta dels docents. Un sistema creat per a informar i que mai, mai, havia estat instrumentalitzat per cap altra Conselleria per fer propaganda i manipular les famílies contra el professorat. Als docents i als equips directius, els amenaceu amb censures i instruccions d’inspecció, perquè no se’ls passe pel cap enviar notes sobre els motius de la vaga ni penjar cartells pels centres: “Formeu part de l’administració, i l’administració ha de ser neutral”. Sí, sí, com la carta de propaganda de la consellera. Dilluns, quan els centres regloten de pancartes i cartells, si algun inspector d’educació s’atreveix a coaccionar cap directiva o docent, li ensenyarem la carta de la consellera: “La Consellera pot adoctrinar i nosaltres no podem informar?”. I gràcies, perquè la carta insultant i capciosa que heu enviat a les famílies, ha decidit molts indecisos a fer vaga. Ens acuseu als docents de voler fer xantatge i posar en perill el futur dels alumnes, com si fórem malànimes i delinqüents perillosos. Les famílies i l’alumnat són més intel·ligents del que penseu.
Gràcies, Conselleria, per deixar ben clar a la carta que la màxima preocupació davant la vaga educativa és la mala premsa, si l’avaluació de 2n de Batxillerat es retarda. No pels alumnes, sinó per la publicitat dolenta que implica. Mai no s’havia evidenciat un menyspreu tan gran cap a la tasca dels docents d’infantil, primària, secundària o la docència ordinària en batxillerat. Si fem vaga, si es perden classes, a vosaltres tant se vos en dona? Ara, si es retarden les avaluacions de 2n de BAT per forçar-vos a negociar i escoltar d’una vegada, perquè fins ara no heu volgut, si s’evidencia, davant la premsa i les famílies, que la Conselleria no té el control, s’acaba el món.
Gràcies, Conselleria, per decretar serveis mínims abusius i il·legals. Per boicotejar el dret de vaga recollit per les lleis més elementals de la democràcia. Serà un argument irrebatible, als tribunals. Lamenten no fer la vaga en agost, quan no destorbaríem ningú, i convocar-la ara, que sí ens farem notar.
I gràcies, Conselleria, per haver-nos donat als docents de 2n de Batxillerat l’oportunitat d’una última lliçó, abans d’acabar el curs. L’últim dia de classe en 2n de BAT, sempre m’agrada organitzar algun comiat especial, amb esmorzar i discurset. Enguany no podré, perquè seré de vaga i de manifestacions. De manera que he passat un article als meus alumnes per llegir-lo a classe. Em permetreu que en copie un paràgraf: “Viure i patir una vaga a final de curs serà la nostra última lliçó. Una lliçó que no entra en els temaris de selectiu, però pot ser-vos d’utilitat per afrontar les proves de la vida. Ens resignem i callem? O lluitem i ens arrisquem a aconseguir un món millor? Són unes preguntes que obliguen a triar i haureu de contestar-les, en diversos moments. Aquesta última lliçó es pot ensenyar, però és cada persona qui l’ha d’aprendre”.
Farem que la Conselleria d’Educació també aprenga la lliçó? A partir de l’11 de maig, fem vaga. Omplim els carrers a les manifestacions i demostrem la força i dignitat de l’educació, el poder de la raó.
Francesc Gisbert, escriptor, professor i enemic públic (segons Conselleria)
