A la consellera Maria del Carmen Ortí Ferre:
Maria del Carmen, vostè que és llicenciada en psicopedagogia en la Universitat Oberta de Catalunya, mestra de primària i ha sigut inspectora i tot, no li vindrà de nou el que humilment li vol traslladar una senzilla mestra de música que tots els dies de totes les setmanes està directament amb els alumnes en un centre públic, després de 22 anys en la docència al País Valencià, i ha vist com açò, si no ens plantem, s’afona com un vaixell…
Maria del Carmen, allà vaig, agafant-me la llicència com a subordinada seua, “curri” del sistema que soc, de criticar i discernir sobre els motius de la vaga indefinida.
Maria del Carmen, és cert que sent preocupació pels alumnes? Per tots els alumes? Els de la pública també? Perquè li recorde que la majoria de les matriculacions escolars que es fan al País Valencià són a la pública. Sabem que el seu govern destina una barbaritat de milions a les concertades i privades, i ja li dic jo, humilment des de la meua condició de “curri”, que no reverteixen en qualitat educativa, sinó en guanys i beneficis per als centres i les seues gestores (quina broma, ja ho sabíem) en la gran majoria de casos, hi haurà excepcions com en tot, doncs els que coneixem les diferents realitats educatives sabem que la qualitat i els recursos més ben utilitzats es troben a l’educació pública, malgrat haver-hi de tot, amb diferència.
Senyora consellera, sembla que vol mantenir la vaga indefinida fins al 9 de juny, clar, això suposa un gran estalvi per a la Conselleria i una gran pèrdua d’atenció educativa per als seus benvolguts alumnes de la pública que tant li importen. Serà un gran estalvi, fugaç, però estalvi… Carmen, parlem seriosament… tan difícil li resulta asseure’s a negociar sobre els pilars bàsics que li han presentat? Tan reticent es mostra a reduir ràtios en una classe? Li recorde que els privats i concertats, la majoria, també estan de gom a gom (per altres motius, clar, ja que alguns tracten als alumnes com a clients i com més clients, més guanys) repercutint en l’atenció de l’alumnat i qualitat de l’ensenyament. No es pot treballar en una classe amb 26 alumnes amb 3 nouvinguts i 2/3 amb necessitats educatives especials, la “falsa” inclusió acaba amb la vocació de qualsevol. Solució: més personal docent de P.T. i A.L. als centres, reducció de ràtios per atendre millor l’alumnat. Si Carmen, sí… ja sabem que no hi ha diners, però si es fa una reestructuració poden aparèixer altres partides en què subvencioneu certes festes, associacions, mitjans de comunicació, assessories innecessàries, etc.
Carmen, no li agradaria donar feina als docents i educadores? S’han de cobrir baixes que si no, són cobertes pel personal del centre que deixa d’impartir la seua especialitat de P.T., A.L., música o Educació Física o el suport a alumnes repercutint en la manca d’atenció als alumnes, com hem esmentat abans. La manca d’educadores és altre fet importantíssim que repercuteix directament en la qualitat als centres, encara que pertanyen a altra conselleria malgrat treballar en educació… Açò no té massa sentit tampoc.
Al professorat l’hem de protegir igual que es fa ara amb els metges, hem perdut la nostra autoritat i calen mesures per defendre’ns davant agressions i amenaces.
En resum, baixar el nombre d’alumnes a les classes, contractar més personal, protegir al professorat, fer i habilitar millor els centres d’ensenyament, reduir “papelocracia” i tràmits burocràtics que es dupliquen, estimar i difondre el valencià, la nostra estimada llengua… Carmen, segur que ho entén i sent empatia i comprensió pels mestres, alumnes i en definitiva, les famílies valencianes que estan secundant la vaga deixant els centres pràcticament buits, amb els serveis mínims.
Carmen, segur que té molts assessors d’eixos que cobren 4.000/5.000 euros bruts a l’any, i que de nosaltres no parlen massa bé, ho sabem, però, modestament, li recorde que els centres públics representen la MAJOR PART del sistema, amb més de 1.000 escoles públiques de primària, que al País Valencià l’educació pública concentra la major part de la matrícula, situada per damunt de la mitjana estatal, que al País Valencià comptem amb 810.730 alumnes entre infantil, primària, ESO, Batxillerat i F.P. i encara que no sabem quants exactament van a la pública, com he dit abans, són més de la meitat, molts.
Tant els alumnes com els docents tenim familiars i amics que saben perfectament com està la situació i un sector no va a una vaga general si no està molest, inclús a disgust amb la seua realitat laboral. Vostè que ha sigut mestra i inspectora, tal volta fa anys, li dic que en pocs anys la situació ha anat a pitjor en diferència. També cal anar amb compte amb la dissociació; quan eixim de les aules, en poc de temps ens oblidem de les necessitats d’aquestes i comencem a formar part d’una altra realitat, d’una esfera que no té res a veure amb l’educació. Per aquest motiu, la convide a estar en un centre TOT el dia, tota la setmana i tot un mes, per assabentar-se de les mancances i necessitats que es reclamen dignament i amb justícia. Jo la convide a vindre al meu, un centre d’Educació especial, on no es cobreixen les baixes de mestres i educadores i hi ha dies que perilla la integritat de mestres, educadores i alumnes, i ja fem prou amb atendre les necessitats bàsiques i alguna cosa més, perquè no tenim prou mans per donar-los una atenció més individualitzada. Això sí, ho fem amb estima i vocació perquè si no, una mestra no està tot el dia de 9 h a 15 h rodejada de xiquets. Qui ho ha fet ho sap ben bé.
I Carmen, no li agafe mania als negociadors dels sindicats, pense que són els representants de 810.730 alumnes, les seues famílies, amistats, educadores, cuineres (se vos amuntonen les vagues i manifestacions per falta d’atenció, interès i cura dels sectors educatius i sanitaris, entre altres sectors… sembla una caiguda de sistema) i quan ens llancem a una vaga indefinida és per alguna cosa important, perquè estem arribant a uns límits on ensenyar és sobreviure.
Carmen, no subestime aquesta gran comunitat educativa i valore ser més empàtica i humil. Oblide les diferències polítiques per uns moments i, si pot, faça un esforç com nosaltres, deixe de costat eixe orgull desmesurat, eixa supèrbia d’estar per damunt de la resta de “curris” o peons que estem picant pedra a les aules…, deixe l’omnipotència que caracteritza al seu govern. Tot açò els durà a més dimissions i ja els està duent a la primera gran i greu crisi del nou gabinet de govern. Maria del Carmen Ortí Ferre, ací acaben les reflexions d’una “curri” del sistema educatiu públic. Sols vull afegir-hi que reflexione i “baixe del burro”.
