Ja pot anar la Conselleria d’Educació redactant un argumentari ben assortidet per explicar a les famílies de la concertada i la privada que aquesta vaga també els afecta de ple.
Si és possible, vista la darrera notificació partidista tramesa pel canal oficial, que el redacte algú que, com a mínim, compte amb el graduat i que dispose d’informació veraç. Així, almenys, s’asseguraran que el que es diu és gramaticalment passable i semànticament té un mínim de coherència. O, millor, que la faça directament la IA, que potser és més fiable i ja en té pràctica.
Dic que vagen preparant les famílies dels centres concertats i privats amb alumnat en 2n de Batxillerat a abastir-se de bona cosa d’ansiolítics, perquè quan sàpien que les PAU també poden anar per l’aire, els necessitaran -com ara estan necessitant-los les de la pública. Ho sent!
Mireu quina coincidència. Ara va i resulta que una gran part de les correccions d’eixes proves d’accés a la universitat (on participa tot l’alumnat de 2n de batxillerat aprovat que vol -sense distinció) la fa, precisament, eixe professorat que la Conselleria ha volgut humiliar, menystenir i forçar.
I, alerta, els ho hauran de dir ben clar i en castellà –para que lo entiendan todos, Vox dixit-, perquè, potser no entendran que la correcció de les proves PAU les fa professorat voluntari de 2n de Batxillerat i personal universitari, i, malgrat això, aquestes no estan ni de lluny assegurades. Ho sent!
I és així perquè el primer col·lectiu -voluntari, recordem-ho- manté intacte el seu dret a vaga els dies dels exàmens referits, i pot exercir-lo quan vullga, fins i tot anunciar-ho a títol personal la vespra mateixa -i ací el Tribunal Superior de Justícia no tindrà res a dir ni la universitat tindrà a qui buscar.
I, per la seua banda, el segon grup, l’universitari, també pot sumar-se a la vaga per iniciativa pròpia o per solidaritat amb el primer grup, perquè també està patint en la seua pell la privatització progressiva i interessada dels estudis universitaris. Més llenya, al bombo!
Total, un còctel explosiu que li pot esclatar en la cara a la Conselleria, malgrat totes les mangarrufes que mire de treure’s de la màniga amb la premsa amiga i els col·laboradors necessaris dins dels centres -sí, eixos i eixes que veuran una pujada de sou a la qual haurien de renunciar per coherència, gràcies al sacrifici de tota la comunitat educativa que està fent massivament vaga, tot i les xifres de seguiment ridícules que està fent córrer l’administració.
En fi, ser políticament liberal o conservador és totalment legítim i saludable en una democràcia moderna. Així, un govern de dretes no hauria de ser incompatible amb el reconeixement de les injustícies -quan s’hi donen, com és el cas- i la cura del bé comú -en aquest sentit, Europa n’és plena, de partits liberals i conservadors políticament homologables.
Ací, no. Ací, ser conservador, de dretes, format, viatjat i respectuós amb la diversitat, sembla una quimera inassolible (algú ha d’haver-n’hi amb trellat, per l’amor de Déu!). Amb tot, anar acompanyat d’amistats rabiosament posseïdes per l’enyorança de la pàtria és el que té: anar com cagalló per séquia.
De manera que, en aquesta línia escatològica tan valenciana, s’aplica d’ofici la saviesa popular que sentencia que quan un té el cul llogat no caga quan vol. I, fins avui, la Conselleria d’Educació no sap què fer-se’n. I això que, de moment, la cagada és de traca.
I el temps s’acaba…
