Bloc i País, corrent nacionalista de Més Compromís, ha convocat el tercer Congrés Nacional el 30 de maig al Campello (l’Alacantí) amb el lema “Per a guanyar el país, reviscola!”. La proposta d’estatuts i de ponència política es van presentar dissabte passat a la biblioteca de la Societat Coral el Micalet de València en un acte que va omplir la sala amb militants i exmilitants de Més Compromís.
D’aquesta manera, s’hi va exposar la postura del corrent sobre els pactes electorals, amb l’objectiu de recordar la seua trajectòria i la seua aportació a l’organització, i per a fer una crida a reincorporar-se al partit “a totes aquelles persones que han abandonat Més Compromís decebudes per la seua línia política”. “Només des de la militància es pot transformar Més Compromís en un projecte sobirà i sobiranista”, va asseverar Bloc i País.
El coordinador de la Comissió Organitzadora del 3er Congrés Nacional, Rafael Pastor, va parlar dels fonaments ètics del corrent arreplegats als nous estatuts i va destacar “el rebuig radical a la professionalització política i la convicció que l’exercici del poder ha de ser una activitat transitòria, un servei cívic i no un mitjà de vida”. Així, va remarcar, “s’evita una classe política professionalitzada que prioritze la seua pròpia supervivència en compte de garantir la salut democràtica del sistema”. També va subratllar “el compromís amb el bé comú, prenent decisions objectives i el reconeixement de l’altre com un igual amb qui cal conviure i negociar”.
Cap a la plena sobirania nacional
Pel que fa a la ponència política, Pastor va definir el propòsit de Bloc i País com a “l’eina per garantir que Més Compromís siga una organització plenament sobirana d’estricta obediència valenciana, que ha de liderar el camí cap a la plena sobirania nacional, única garantia de dignitat per a la ciutadania valenciana”. Va parlar de la seua visió d’un País Valencià pròsper, la qual es fonamenta en vint objectius estratègics inspirats en el desenvolupament sostenible, i que també inclou el compromís amb el creixement econòmic inclusiu, la reindustrialització, la justícia social, la sanitat pública, una educació de qualitat i la protecció ferma del valencià i de la cultura del país com a elements de cohesió social.
També va advocar per “una democratització de gran abast de Més Compromís, basada en la transparència i la rendició de comptes constant davant les bases”. Això ha de partir, va explicar, “d’una modificació profunda dels estatuts de Més Compromís, que inclouria llistes tancades i l’aplicació de mètodes de representació proporcional per a totes les eleccions internes, assegurant que la representativitat reflectisca la força de cada sensibilitat”.
També va ser contundent en la “limitació de mandats a dotze anys, demanant que s’aplique també al personal de lliure elecció”, i va proposar “la incompatibilitat de ser regidor amb dedicació exclusiva amb determinants càrrecs orgànics”. Igualment, va apuntar la necessitat “d’una acurada i profunda revisió del Capítol 6 dels Estatuts de Més Compromís, dedicat al Referendum Virtual, per a evitar el biaix discrecional i les possibles incompatibilitats que es poden donar entre competències dels diferents òrgans de l’organització, eixamplar els òrgans de Més Compromís que en poden fer ús i clarificar, en definitiva, qui, com i per a què se’n pot fer servir”. Finalment, va fer menció dels diferents plans i estratègies que desenvoluparà el corrent.
Cap més submissió a forces estatals
El regidor de Pedreguer, Ferran Lloret, va tancar les intervencions sobre la ponència política centrant-se en l’estratègia electoral. En aquest sentit, va recalcar que “la militància ha de decidir activament sobre els acords electorals i postelectorals i no limitar-se a ratificar acords d’altres òrgans del partit”. També va assenyalar que el corrent elaborarà “una proposta per a presentar-la a la consideració de l’Executiva Nacional i del Consell Nacional sobre com designar els candidats a les llistes electorals, seguint les directrius exposades a la ponència política”.
Així mateix, va posar com a “condicions innegociables per a qualsevol coalició l’ús de la marca ‘Compromís’ o ‘Més Compromís’ en primer lloc, la condonació del deute històric valencià, el reconeixement del dret a decidir del poble valencià i la garantia de veu i nom propis diferenciats a les cambres de diputats”.
Lloret va insistir que “no es permetrà cap més submissió a forces estatals, exigint sobirania fiscal i una representació valencianista que actue sense lligams forans per a defensar exclusivament els interessos del nostre país a les institucions de l’Estat”. Va concloure reclamant “sobirania política total per al valencianisme”.
Retornar el protagonisme a les bases
Per part seua, la diputada nacional Mònica Àlvaro va recordar els orígens de Bloc i País, nascut el 2017 a Guardamar de la Safor “com a resposta a la voluntat de les bases de mantindre l’essència nacionalista”. Va rememorar el referèndum del 2015, en què “el 74% de la militància va rebutjar el pacte amb Podem, decisió que la direcció va ignorar, obrint una ferida que encara perviu” i va defensar que aquest projecte “continua alçant la veu contra les imposicions d’aliances estatals i a favor de retornar el protagonisme a unes bases que reclamen coherència i obediència exclusivament valenciana, rebutjant obertament la subordinació”
Finalment, va afirmar que “la militància del nostre partit, desgraciadament, encara necessita que algú s’adrece a ella i compte amb el seu parer. I hem vingut, a seguir reviscolant el partit al qual ens afiliaríem, però el més important: a BiP, hem vingut a servir-vos que no a servir-nos. Al remat, d’això va la bona política, i la necessitem”.
Nova Carta Financera
D’altra banda, l’alcaldessa del Ràfol d’Almúnia (la Marina Alta), Estefania Rovira, va destacar que el corrent és hui una realitat consolidada amb 227 adherits i presència en 72 col·lectius locals i díhuit comarques orgàniques. Això, junt amb la seua representació institucional, permet al corrent estar al dia tant de les qüestions internes del partit com de les inquietuds de la ciutadania.
Rovira va celebrar l’assoliment de la nova Carta Financera, fruit d’una negociació intensa, que assegura que el 20% de les quotes dels adherits es destine directament al corrent, a més d’una partida pressupostària mínima del 0,50% del total de l’organització. També va destacar el Protocol de relacions amb l’Executiva Nacional, un instrument que reconeix formalment el dret del corrent a accedir als recursos, al personal de l’organització i a comunicar directament les seues iniciatives a tota la militància.
D’esquerra a dreta: Estefania Rovira, Ferran Lloret, Mònica Àlvaro i Rafael Pastor
