L’historiador gallec, vinculat a Comissions Obreres, José Gómez Allen, ha publicat un llibre que aborda la contribució dels advocats i advocades a la lluita contra la dictadura. És el resultat d’anys d’estudi, aprofundint en altres treballs anteriors, incorporant detalladament la tasca en alguns col·legis professionals, amb els debats dels congressos de l’Advocacia celebrats a València, el 1954, i a Lleó, el 1970. La Fundació “Abogados de Atocha” ha apadrinat l’edició, dins els seus plans per reivindicar la memòria dels cinc companys assassinats per un escamot feixista el 1977 al carrer Atocha, 55, així com del conjunt dels professionals que optarem per la defensa de la classe treballadora, tant davant dels tribunals laborals com en altres instàncies militars o al Tribunal d’Ordre Públic (TOP).
Al pròleg del llibre s’ens diu com des dels anys més negres de la dictadura, els quaranta i cinquanta, va haver-hi alguns professionals molt minoritaris que es van enfrontar als consells de guerra, i als juís sense garanties. Ells encetaren un camí que va anar seria seguit als anys posteriors per nous lletrats i lletrades, tot coincidint amb un nou moviment obrer ample i divers que anava “amb noves formes d’organització, com van ser les de CCOO. El vincle del moviment obrer i les advocades i advocats laboralistes com part d’aquest, conforma una història brillant de la lluita per la llibertat, els drets laborals i la conquesta de la democràcia”.
Amb l’aportació que comente, que presenta alguna limitació com apuntaré més endavant, s’amplia la memòria democràtica a tot un sector del dret i la justícia, més enllà de les sigles i les diferències. Tanmateix, es gestaren alguns conceptes claus sobre una base de pràctica forense, tals com lluita pels drets a una justícia imparcial, de vaga, reunió, organització, l’amnistia i un llarg etcètera. Fou així com el moviment obrer es va veure assistit i informat davant dels abusos i l’explotació política i empresarial. Per raons òbvies, del contingut del llibre destaca el paper del Partit Comunista i de CCOO, si bé amb el terme “altres” se citen aportacions de diferents sensibilitats. Igualment, les realitats perifèriques, tenen poc tractament en relació amb les del centre peninsular, per allò de la “villa y corte”. Així i tot, personalment he d’agrair ser citat, juntament amb altres companys i companyes de diferents procedències i territoris peninsulars.
En un congrés celebrat la Marina Alta fa anys, vaig aportar una modesta aportació sobre la presència dels laboralistes a les comarques valencianes. Cal dir que la xarxa de despatxos que van aparèixer a partir de finals dels anys seixanta al nostre territori, des de diferències, van actuar generosament i amb col·laboració, tal com el llibre esmentat constata a la resta de l’Estat. També entre nosaltres, es donà el cas d’uns pioners o primers advocats antifranquistes, i, igualment, la incorporació d’un considerable nombre lletrats i lletrades procedents d’unes generacions més joves. D’aquella gent que va ser part del compromís de classe, destacaria alguns noms amb els quals he tingut algun tracte, o dels que hi he aprés quelcom: August Gil Matamala, Juan María Bandrés, Magda Oranich, Pedro Ibarra, Marc Palmés, Cristina Almeida, Albert Garcia Esteve, Rafael Molina, Leopoldo Torres, Josefina Arrillaga, Francesc Gallisà, Gonçal Castelló, Dolors Monferrer, Higínio Recuenco.
