Gandia (la Safor) ha fet un pas significatiu en la recuperació de la memòria democràtica amb les primeres quatre identificacions dels afusellats pel franquisme exhumats de les fosses comunes del cementeri municipal. Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antoni Orengo Damià i Manuel Castillo García són els primers noms confirmats entre les 27 restes analitzades (24 cossos complets). La intervenció forma part d’un procés complex que combina tasques arqueològiques, identificació genètica i acompanyament a les famílies.
La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha comunicat aquest dijous els resultats als familiars en un acte carregat d’emoció. “Si ens veieu plorar és perquè estem supercontentes. Hui són tot llàgrimes d’alegria”, ha expressat, reflectint la transcendència del moment.
Durant la compareixença, Izquierdo ha recordat que encara hi ha molta feina a fer: “Hem volgut vindre fins als peus de la fossa, on encara resten segurament al voltant de 40 persones soterrades, sota una filera de nínxols”. Així mateix, ha reafirmat el compromís institucional amb la reparació de les víctimes i ha reclamat més implicació de les administracions superiors: “Sempre hem demanat perdó a les famílies. Saben que som ací amb elles, que ens està costant molt, però no pararem”.
En aquest sentit, ha insistit: “Ha de ser una qüestió d’estat. S’ha d’obligar les comunitats autònomes, com la nostra, que tenen les competències transferides, a fer complir la llei de memòria democràtica. No pot dependre de si un govern autonòmic té interés o no. La Generalitat han de posar els recursos necessaris perquè això siga possible. No pot ser que un ajuntament menut haja d’hipotecar el seu futur econòmic per a fer justícia. Les famílies ja han patit prou”.
Finalment, Izquierdo ha destacat la complexitat tècnica i humana de la intervenció: “El mateix respecte demanem pels que estan dalt i pels que estan baix. Però volem traure els vostres familiars de la fossa i ho farem amb tota la sensibilitat i la legalitat”.
Testimonis dels familiars
Núria Martín, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del franquisme de la fossa de Gandia i neta de Manuel Martín Collado, ha expressat l’alegria «després de tantes dècades d’oblit, de silenci i de lluita, per fi l’hem recuperat. Ahir va ser un dia molt emocionant per a tota la meua família. Podrem tancar el cercle i soterrar el meu avi amb la meua àvia i amb el meu pare”.
Tot i això, ha assegurat tindre el «cor partit» pels que encara estan soterrats i pendents d’identificar-hi: “La meua alegria no és completa. Pense en els meus companys que tenen els seus familiars baix dels nínxols. És molt dolorós veure’ls i no poder-los tocar. Aquesta ferida la democràcia l’ha de reparar ja”.
Núria ha reconstruït la història del seu avi, perseguit i finalment executat després de ser denunciat: una història que simbolitza la repressió patida per milers de famílies.
Per part seua, Isabel Orengo, neta d’Antoni Orengo, ha transmés una emoció profunda marcada per les absències: “És molta alegria, però també molta tristesa. Justament el mes passat vam soterrar l’última filla del meu avi. Ella sempre va lluitar per saber on era”. El seu relat ha posat veu a la crueltat dels fets: “La meua àvia va vindre en un burret per arreplegar el cos i no la van deixar. El van tirar a la fossa… Ara el soterrarem amb la meua iaia i amb la meua tia. Però els seus fills no han pogut veure aquest moment”
En representació de la família de Manuel Castillo, Jose ha destacat el pes del temps i de la memòria: “Són 90 anys d’incertesa, una ombra que sempre ha estat a casa nostra. La memòria es va difuminant perquè la gent va faltant, però el dolor sempre ha estat ahí… Ma mare, que va faltar l’any passat, i la meua àvia contaven el que podien. Ara, per fi, el que semblava impossible s’ha fet realitat”.
Finalment, per a José Luís Giner, net de José Giner, «l’espera ha valgut la pena. Han sigut anys molt llargs, però també molt emocionants». Ha explicat com la família va començar a reconstruir la història del seu avi a partir de documents i testimonis: “Als anys 90 vam trobar informació sobre els afusellaments. La meua àvia contava històries dels últims dies, i així hem anat reconstruint-ho tot”. El seu avi, com altres, va ser delatat per un veí i executat mesos després de la guerra, en “temps de pau”. Un relat que es repeteix en moltes famílies presents.
Perspectives de futur
Malgrat la importància del pas fet, Izquierdo ha reconegut que el procés està lluny d’haver finalitzat. Es calcula que encara queden al voltant de 40 víctimes per exhumar al cementeri de Gandia, moltes situades sota els nínxols actuals, fet que obliga a una intervenció extremadament delicada tant des del punt de vista tècnic com humà.
“L’Ajuntament ja té preparat el procés administratiu per a una nova campanya d’excavació, però la seua execució dependrà en gran manera de la disponibilitat de recursos econòmics i del suport institucional. A més, continuaran els treballs d’identificació genètica, amb la voluntat de maximitzar el nombre de víctimes identificades, tot i les dificultats inherents a aquests processos”, ha explicat.
El responsable de l’equip arqueològic d’ArqueoAntro, Miguel Mezquida, ha advertit que no serà possible identificar totes les víctimes, però s’ha reafirmat el compromís de continuar treballant amb les famílies per arribar al màxim possible.
Finalment, l’alcalde Gandia, José Manuel Prieto, s’ha reunit a l’Ajuntament amb les famílies, l’associació i l’equip científic per a felicitar-los i agrair-los la perseverança que ha fet possible aquest avanç en la recuperació de la memòria democràtica.
