Un informe tècnic elaborat per Docents en Lluita mostra fins a quin punt la Conselleria d’Educació disposa de recursos suficients per atendre les reivindicacions de la vaga indefinida a l’ensenyament públic valencià
L’informe es titula “Viabilitat Pressupostària de les Reivindicacions de l’Ensenyament Públic Valencià (2026-2029)” i conclou que les principals demandes plantejades per la comunitat educativa valenciana són econòmicament viables dins del marc pressupostari actual de la Generalitat a partir dels pressupostos per a 2026 aprovats recentment, amb un increment de la partida destinada a educació.
A aquests fons, l’estudi hi suma els informes sindicals de seguiment de nòmines i incidència de vaga, la normativa europea de finançament 2021-2027 i estimacions tècniques de cost docent. En total, es demostra que “fins i tot sense una reforma del sistema de finançament autonòmic, la Conselleria d’Educació disposa d’un marge econòmic significatiu que permetria avançar en la reducció de ràtios, la millora de les plantilles docents, el reforç de l’atenció a la diversitat i la recuperació de drets laborals i retributius”, segons expliquen els autors de l’estudi.
A més, en un escenari de millora del finançament autonòmic, la disponibilitat de recursos augmentaria entre 750 i 800 milions d’euros anuals addicionals, “cosa que permetria una reducció més intensa de les ràtios escolars i la incorporació de milers de docents al sistema educatiu valencià”. L’estudi no entra a valorar la possibilitat de recuperar alguns dels impostos suprimits o rebaixats pels pactes entre PP i Vox a les rendes més altes. com per exemple l’impost de successions, que afecta només el 0,5% de la població valenciana i que ha suposat deixar de recaptar 135 milions d’euros.
En total, els autors de l’estudi han calculat que el sistema educatiu valencià podria beneficar-se d’un increment pressupostari d’uns 900 milions d’euros, que creixerien fins als 1.700 en cas que al 2027 s’assolira l’acord de millora del finançament.
Augment de plantilles i millor salaris
Pel que fa als costos, l’estudi calcula que la reducció de ràtios més l’increment de suport a la diversitat implicaria la contractació d’entre 8.000 i 10.000 professionals amb un cost estimat entre 480 i 600 milions d’euros. A més, l’increment salarial dels docents fins a 400 euros mensuals implicaria uns altres 500 milions, als que caldria sumar uns altres 300 milions en inversió en infraestructures educatives, tant les incloses al Pla Edificant com la climatització de les aules.
Així, aquest pla seria “perfectament assumible” amb la millora del sistema de finançament i en cas contrari, “la reducció de ràtios seria un 40-50 menys intensa”.
L’estudi conclou que les reivindicacions de l’ensenyament públic “no responen a demandes inassolibles”, sinó a objectius “perfectament compatibles amb la capacitat pressupostària de l’administració educativa”. En aquest sentit, assenyala que “la qüestió no és la manca de recursos, sinó la prioritat política que es decidisca donar a l’educació pública”.
