El pis més barat anunciat en el portal Idealista a Orriols (València) té un preu de 700€ euros de lloguer per un habitatge de 2 habitacions en un quart sense ascensor en el moment de la publicació d’aquest reportatge. Fátima viu amb els seus dos fills menors i guanya 1.100 euros al mes. En cas que ella haguera de llogar-lo hauria de viure amb només 400€ al mes. Pablo Bustinduy, ministre de Consum i Agenda 2030, i Mónica Oltra, precandidata a l’alcaldia de València per Compromís o una plataforma d’esquerres, han visitat la seu d’Orriols Conviu i han mantingut una renunió a la seu d’Orriols Convive amb diverses entitats del barri. Representants d’aquestes han explicat a Diari La Veu una realitat que, segons denuncien, ja no és excepcional sinó estructural: famílies que no poden assumir les noves rendes, joves que han de marxar del barri i habitatges reconvertits en habitacions per a maximitzar el benefici.
Maica Barceiro, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Barri de Rascanya, ho resumeix amb una idea contundent: “El que més ens preocupa ara és la nostra joventut, que se’ns n’està anant del barri, perquè no té on viure”. La portaveu veïnal denuncia que, en alguns casos, “puguen viure en un altre barri, que sempre ha sigut més car de lloguer, i que no puguen viure ací al barri”.
Carmen, presidenta de la plataforma Orriols en Lluita, descriu el problema com a “terrible”, agreujat en el cas del barri per l’alta vulnerabilitat social. La seua reclamació no es limita a mesures puntuals: “Fan falta inversions potents i plans forts per a fer que Orriols isca del clot on està ara mateix”. També recorda que a Orriols la població migrant “ronda el 47-48%”, una dada que, segons defensa, obliga a actuar “bé” i amb polítiques sostingudes.
Mauricio, de València Acull, planteja la reunió amb Bustinduy com una oportunitat perquè les administracions escolten de primera mà els efectes de la crisi residencial sobre la població migrant. “Que escolte la comunitat i que, si hi ha necessitat de fer reformes”, demana, “perquè afavorisca les persones que estan passant per una situació d’habitatge i que la llei deixa fora”. En la mateixa conversa insisteix que “l’habitatge és un dret”.
Manolo, d’Orriols Conviu, posa el focus en l’emergència quotidiana. “La més grossa, lògicament, és el tema de l’habitatge”, afirma, abans d’explicar que acabaven de conéixer un nou intent de desnonament frenat per la mobilització social. “Les rendes que entren no poden assumir la pujada”, diu, i això deixa moltes famílies “molt anguniades” en processos de no poder pagar el lloguer.
El relat més colpidor arriba de Bou, estudiant de primer de Treball Social i veïna del barri. La jove conta que sa mare i les seues germanes van viure primer la pressió d’un fons i després la d’un nou propietari que, segons explica s’assabentaren que té més de 40 habitatges a València a través d’una nota simple. Les volia fora de casa amb només dos mesos de marge. “En dos mesos com has de trobar una casa?”, es pregunta. La família va arribar a rebre una oferta de 2.000 euros per abandonar l’habitatge, una quantitat que la jove considera irrisòria davant els preus actuals. “No dona per al lloguer que hi ha hui en dia”, afirma, “o siga, més de 800 euros”.
La mare, Fátima, treballadora de la neteja, ofereix una imatge encara més precisa del canvi de model. Recorda que en 2013 pagava 250 euros de lloguer pel pis. Després de la venda de l’immoble, assegura, el nou propietari preferia explotar altres habitatges de la finca per habitacions: 430 euros les interiors i 540 les exteriors. “No hi ha saló, no hi ha menjador, tot són habitacions”, relata. Amb un sou al voltant dels 1.100 euros, la conclusió de la família és diàfana: si les fan fora i han de buscar un altre lloguer, “sincerament no podrem sobreviure”.
Les dades publicades per Diari La Veu durant aquest últim any confirmen que el preu del lloguer continua disparat al País Valencià. Segons una informació del febrer del 2026, el lloguer va assolir un nou màxim històric, amb un increment interanual del 8,2% i un preu mitjà de 12,3 euros per metre quadrat; a la ciutat de València la pujada va ser del 8,7% fins als 16,3 euros/m², a Alacant del 8,9% fins als 12,8 euros/m² i a Castelló de la Plana del 9,1% fins als 9,1 euros/m². A més, una altra peça publicada al març assenyalava que el 43,7% de les persones que viuen de lloguer al País Valencià destinen més del 50% dels ingressos a l’habitatge, mentre que el 91% n’hi dedica més del 30%, una pressió que ajuda a entendre per què l’accés a un pis s’ha convertit en una de les principals emergències socials del país.
El context estatal tampoc ajuda a rebaixar la tensió. Bustinduy sosté que la pròrroga extraordinària dels contractes que finalitza el 31 de desembre del 2027 pot evitar pujades de fins al 50% i protegir més de 2,5 milions de persones. Sobre el paper, la mesura vol impedir que milers de llars passen de la precarietat a l’expulsió. Al carrer, però, veïnes com Bou i Fátima posen la dimensió exacta del problema: darrere de cada percentatge hi ha una porta que algú toca per dir-te que te n’has d’anar. Ara la pilota està en el terrat de l’oposició del govern de Pedro Sánchez. Bustinduy ha de convèncer el PP o Junts per votar a favor de la mesura en el congrés.
