Jordi Vizcaino ha dedicat el nou episodi de Financerament a aclarir la polèmica generada arran d’un comentari televisiu sobre l’IVA dels llibres. En la conversa, el divulgador critica la confusió difosa en un programa de màxima audiència i recorda que els llibres, els periòdics i les revistes tributen a Espanya al tipus superreduït del 4%, i no al 21%, com es va afirmar públicament. La normativa vigent de l’IVA fixa el tipus general en el 21% i manté tipus reduïts del 10% i del 4%; l’Agència Tributària inclou els llibres, periòdics i revistes dins del tipus superreduït.
Vizcaino aprofita l’error per a reivindicar la necessitat d’una mínima cultura financera i fiscal. Segons explica, l’IVA és un impost indirecte que paga el consumidor final i que afecta totes les persones que consumeixen, independentment del seu nivell d’ingressos o de la seua situació laboral. Per això, remarca que també les persones que no paguen IRPF per tindre rendes baixes contribueixen fiscalment cada vegada que compren productes o contracten serveis.
Durant l’episodi, el divulgador detalla alguns dels productes i serveis que tributen al 4%, com ara aliments bàsics, medicaments d’ús humà, llibres, periòdics, revistes, compreses, tampons, preservatius i altres anticonceptius no medicinals. L’Agència Tributària confirma també que aquests productes d’higiene menstrual i anticonceptius no medicinals formen part del tipus superreduït.
El programa també aborda la diferència entre impostos directes i indirectes. Vizcaino contraposa l’IVA, que grava el consum, amb figures com l’IRPF, que depenen de la renda. En aquest punt, defensa que els impostos progressius permeten que contribuïsca més qui més té, mentre que l’IVA té un impacte proporcionalment més alt sobre les rendes modestes.
En l’episodi, Vizcaino també fa referència al Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, aprovat pel Consell de Ministres el 21 d’abril. El pla mobilitza 7.000 milions d’euros i té com a objectiu ampliar el parc públic d’habitatge i frenar l’especulació, segons la Moncloa i el Ministeri d’Habitatge. El divulgador apunta que, perquè les mesures estatals tinguen efectes reals al territori, caldrà la coordinació amb les comunitats autònomes, ja que les competències en habitatge són autonòmiques.
La part final del programa deriva cap a una reflexió més ampla sobre la funció social dels impostos. Vizcaino defensa que la fiscalitat serveix per a finançar pensions, sanitat, educació, bombers, carreteres i serveis públics, i reclama un debat seré sobre com es recapta i com es gasten els diners públics. “Els impostos valen per a pagar mestres, bombers, sanitat i carreteres”, resumeix en una intervenció de caràcter pedagògic.
El missatge central de l’episodi és clar: abans d’opinar sobre impostos, cal saber com funcionen. En aquest sentit, Financerament converteix una polèmica televisiva en una lliçó divulgativa sobre IVA, consum, habitatge i justícia fiscal.






