Escola Valenciana alerta que la Conselleria d’Educació està permetent decisions arbitràries en la configuració dels grups de tres anys (primer curs del segon cicle d’Educació Infantil).
Tot i que la mal anomenada “Llei de Llibertat Educativa” i les preguntes freqüents (FAQ) de la mateixa Conselleria estableixen que, als centres que ofereixen també dos anys (tercer curs del primer cicle), la llengua base d’aquests grups condicionen les de tres anys, l’entitat ha rebut denúncies que alerten que s’estan oferint vacants en l’altra llengua base.

“Famílies, personal docent i directors avisen que, en molts centres que ja tenien grup de dos anys en una llengua base i després configuren dos grups de tres anys, s’estan oferint les noves vacants, directament, en l’altra llengua”, detalla l’entitat. Això, tal i com es detalla a la Llei per a zones de predomini lingüístic valencià, “contradiu la norma“.
Segons l’article 9.4, “en el supòsit d’escoles infantils i col·legis d’Educació Infantil i Primària que oferisquen també el tercer curs del primer cicle d’Educació Infantil, es tindran en compte també les sol·licituds per a este nivell”. A continuació, en l’article 9.5, detalla: “La llengua base determinada en les unitats indicades en l’apartat anterior es mantindrà en la resta de nivells del segon cicle d’Educació Infantil i de l’Educació Primària”.

Contradicció interna
“Si queda qualsevol dubte a la interpretació”, afegeix Escola Valenciana, “a les FAQ de la Conselleria queda clar”. A una pregunta específica sobre com es determina la llengua base a un centre amb dos grups de tres anys i un grup de dos anys, la resposta és clara: la llengua base de dos anys “determina les dues línies”.
Escola Valenciana demana “claredat i transparència” per a assegurar que totes les persones interessades “es matriculen amb tots els recursos i coneixements clars”. Considera que aquestes decisions “són sinònim d’inseguretat, opacitat i arbitrarietat” agreujat, a més, perquè “suposa una contradicció interna”.
“Aquestes decisions no són consensuades, ni tan sols notificades. Si la llengua base s’ha de determinar a partir de les sol·licituds i la Conselleria desfà la seua pròpia norma, per què s’ofereixen vacants directament en l’altra llengua base en lloc de deixar que siguen les famílies qui decideixen amb la matriculació?”, es pregunta l’entitat.
Escola Valenciana dubta, “coneixent la Conselleria anterior de Rovira i l’actual d’Ortí Ferre”, si “no són decisions encabides en els continus atacs al valencià”: “Aquesta decisió només afecta a les zones de predomini lingüístic valencià, on la llengua pròpia va ser clarament majoritària a l’elecció de les famílies. Ara, amb aquesta decisió arbitrària, tenen una via per a oferir vacants en castellà que no aconseguiren amb la seua pròpia consulta… No podem fer altra cosa de desconfiar. Demanarem a Conselleria, per escrit, que especifiquen els criteris per a prendre aquestes decisions”.
Encara així,l’entitat anima a “continuar demanant matricular-se en valencià”. Tot i que els centres ofereixen noves vacants en l’altra llengua, que pot ser valencià (minoritàriament) o castellà (majoritàriament), animen a sol·licitar plaça en la llengua pròpia, “garantia d’inclusió i igualtat per a les noves generacions”: “Si a un centre on tenien un grup de dos anys en valencià, hi ha ara dos aules de tres anys cadascuna en una llengua base, però la majoria de les sol·licituds es fan per a valencià… Què faran? Incomplir la seua llei?”, conclou.

