La Fúmiga s’acomiada de Barcelona aquest cap de setmana amb tres concerts consecutius al Sant Jordi Club que han assolit un gran èxit de públic. En el primer, celebrat divendres, els assistents que van omplir la sala de gom a gom van gaudir de més dues hores d’una actuació que va combinar festa, emoció, reivindicació i un homenatge als seus orígens en la música popular valenciana.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

“Era el nostre desig, aquest final de pel·lícula”, ha explicat el cantant Àrtur Martínez. La decisió d’acabar precisament en un dels moments de més popularitat respon, segons el vocalista, a la voluntat del grup de decidir com i quan tancar una etapa que ha superat totes les expectatives.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

Després de l’actuació de Naina com a telonera, La Fúmiga va aparéixer a l’escenari amb “Mediterrània”, el seu primer Disc d’Or. La distribució dels músics en dues plataformes esglaonades, amb els vents a banda i banda, evocava les cercaviles de les quals procedeix la formació. Al darrere, una gran pantalla circular i el característic llamp del grup presidien l’escenografia.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

El repertori va recórrer els tres discos del grup i alguns dels temes que l’han convertit en una de les formacions valencianes amb més projecció dels últims anys. “Havia de passar” i “Ja dormiré”, també Discs d’Or, vam formar part d’un concert estructurat en diferents blocs que alternaven l’eufòria col·lectiva amb els passatges més íntims.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

D’Alzira als grans escenaris

Abans d’interpretar “Esbarzers”, en homenatge a La Gossa Sorda, La Fúmiga va recordar els anys en què era una xaranga que recorria Alzira interpretant el repertori en valencià. Bona part dels seus integrants es coneixen des dels dotze anys, quan van coincidir a la banda de música, un vincle que ha marcat la trajectòria del grup.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

Precisament, els concerts de comiat han estat concebuts com un reconeixement a les xarangues, les cercaviles i les societats musicals valencianes. Aquesta voluntat es fa especialment visible en el bloc format per “Albaes” i “Malaguenya”, culminat amb una muixeranga que alça diversos pilars entre el públic del Sant Jordi Club.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

La reivindicació política i social tampoc no falta. Així, en les pantalles es mostren imatges de les manifestacions posteriors a la dana i de les mobilitzacions del sector educatiu, i fragments de discursos de Joan Carles I i de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, rebuts amb una sonora escridassada.

Èxit de públic

La demanda per assistir al comiat a Barcelona va sorprendre fins i tot el grup. Martínez ha reconegut que no van calcular l’abast que tindria la convocatòria quan van optar per tres concerts al Sant Jordi Club en comptes d’un únic al Palau Sant Jordi. “Si multipliques per tres Sant Jordi Club apareix un Sant Jordi”, ha ironitzat.

La primera nit tenia, segons el cantant, una càrrega sentimental particular. Les cançons “Finals” i “Gràcies per tant” són, precisament, dues de les peces que més difícil els resulta interpretar en aquests últims concerts. Van ser escrites després que el grup decidira, el 2022, posar data de caducitat al projecte. “Gràcies per tant” té, a més, un destinatari explícit: el públic que els ha acompanyat durant aquests anys.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

Decidir com acaba la història

La Fúmiga ha defensat des de l’anunci del comiat que la decisió no respon a una crisi interna, sinó a la voluntat de tancar el projecte en el moment elegit pels seus membres i recuperar la vida que tenien abans de convertir la música en el centre de la seua quotidianitat. “Hi ha alguna cosa de poètic en decidir quan acabes una història, voler controlar-la, voler que mai s’embrute”, ha reflexionat Martínez. Ara, ha afegit, només queda “posar-li el llacet i tornar a casa”.

El cantant també ha reivindicat el missatge que La Fúmiga ha volgut transmetre durant la seua trajectòria: que la revolució també pot fer-se des de la festa i el ball, sense perdre de vista els orígens. “A la gent normal com nosaltres també li passen coses extremadament meravelloses”, ha assenyalat.

La Fúmiga al Sant Jordi Club de Barcelona, el 16 d’octubre del 2026 | Jordi Borràs | ACN

L’emoció es va acabar imposant en els últims minuts. En presentar un per un els integrants de la banda, a Àrtur Martínez se li va trencar la veu. “Que s’obliden de nosaltres, però que recorden amb qui estaven cada nit”, ha resumit. “Llavors”, un dels grans himnes del grup va cloure la primera nit d’un adeu que culminarà els dies 30 i 31 d’octubre al Roig Arena de València. En total, el grup ha venut més de 46.000 entrades per als concerts de comiat.

El final coincideix amb la publicació de Tot s’acaba, el primer vinil de la banda, que inclou una versió col·lectiva de “Mediterrània” i una versió simfònica de “Llavors” enregistrada amb la Societat Musical d’Alzira. Un últim retorn als orígens abans que La Fúmiga abaixe definitivament el teló.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: La humanitat desconnecta els rellotges del sol
Comparteix
La 28a Conferència General de Pesos i Mesures decideix eliminar els "segons intercalats"
Notícia: Pompeia: sota la còlera del volcà (I)
Comparteix
“Sota l’impacte de les obres del MAN... m’he decidit a visitar les excavacions d’Ercolano i Pompeia (...) i he pogut sentir el ressò de les pròpies petjades sobre les lloses polides de l’empedrat, he recorregut jo sol ombrius habitacles i carrerons sense crits..." «Un bellíssim cadàver barroc«, Josep Piera
Notícia: Troben al fons de la mar un anell amb la imatge del Far d’Alexandria
Comparteix
Descobreixen entre les restes submergides del palau de Cleòpatra la primera joia coneguda amb una representació de la meravella antiga

Comparteix

Icona de pantalla completa