La gran demanda d’entrades per als concerts de comiat de La Fúmiga també està generant un mercat de revenda en les xarxes socials que pot convertir-se en terreny abonat per als fraus. Marta, una jove que buscava una entrada de pista per al concert del 31 d’octubre, assegura haver sigut víctima d’una presumpta estafa després de pagar 40 euros a una persona amb qui havia contactat a través de X i no rebre mai l’entrada. La jove ha relatat el cas a Diari La Veu i ha anunciat que presentarà una denúncia davant la policia aportant les converses, captures de pantalla i la documentació de l’operació bancària.
Tot va començar quan Marta, davant la proximitat del concert i les ganes d’assistir-hi, va buscar persones que oferiren entrades a través de X. Va contactar amb aproximadament cinc perfils i va decidir continuar l’operació amb el primer que li va respondre. “Em vaig clavar en el seu perfil i més o menys semblava fiable”, explica. La persona assegurava que disposava de dues entrades i li va facilitar un número de telèfon per continuar la conversa a través de WhatsApp. Marta conserva, segons afirma, tota aquella conversa.
Diverses comprovacions abans de pagar
Marta desconfiava de comprar una entrada d’aquesta manera i va intentar comprovar que darrere del perfil hi haguera una persona real. Va demanar un àudio i el perfil d’Instagram de la presumpta venedora, però no els va aconseguir. Segons el seu relat, li van respondre que confiara i posteriorment li van enviar una imatge de l’entrada. Marta va fotografiar-la amb un altre dispositiu, va ampliar-la i la va compartir amb els seus amics per comprovar-ne l’aparença. “Tot semblava bastant real”, relata.
Fins i tot van preparar una prova addicional abans de fer el pagament. Un amic de Marta va contactar per separat amb el mateix perfil fent veure que també volia comprar una entrada i la resposta va ser que només en quedava una. Com que inicialment la venedora havia afirmat que en tenia dues, Marta va interpretar que la resposta era coherent amb el fet que una de les entrades ja estiguera reservada per a ella. “Entenem que efectivament me l’ha venuda a mi, per tant és real, té dues entrades i n’ha venut una”, explica sobre el raonament que van fer en aquell moment.
Hi havia, però, altres elements que li generaven dubtes. La persona no acceptava el pagament habitual a través de Bizum i li va demanar que utilitzara el servei d’efectiu mòbil de la seua entitat bancària. Marta assegura que va investigar abans com funcionava el sistema i finalment va decidir continuar amb l’operació. També havia demanat el perfil d’Instagram com una prova més d’identitat, però la resposta va ser que el compte havia sigut piratejat.
“Tot apuntava que era una estafa”, reconeix ara Marta, encara que en aquell moment va considerar que algunes de les explicacions podien ser plausibles. La persona amb qui parlava utilitzava, segons explica, una manera d’expressar-se que identificava amb una jove de la seua edat i algunes de les comprovacions que havia fet semblaven encaixar. “Dins del que estava, vaig dir: va, vinga, tindré confiança”, resumeix sobre la decisió de continuar amb la compra.
40 euros i cap entrada
La presumpta venedora demanava inicialment 50 euros per l’entrada, però després de negociar-ne el preu Marta va acabar pagant-ne 40. Una vegada efectuat el pagament, va enviar el justificant i va rebre la confirmació que els diners havien arribat correctament. La resposta següent va ser que faria el canvi de nom de l’entrada i li l’enviaria, però l’entrada no va arribar i la comunicació es va interrompre.
“Ja em va deixar de contestar”, relata la jove. Els seus missatges van deixar d’arribar a la destinatària i, l’endemà, un amic va tornar a contactar amb el mateix número fent-se passar pel seu advocat i reclamant una resposta. Segons el testimoni de Marta, els missatges sí que arribaven des d’aquest altre telèfon, però poc després també va ser bloquejat. Ella afirma que ja havia sigut bloquejada tant a X com a WhatsApp.
La jove explica que aquella nit encara se’n va anar a dormir amb una mínima esperança que l’entrada arribara l’endemà. Al matí, però, va assumir que podia haver sigut víctima d’un frau i va començar a fer gestions per intentar recuperar els diners i denunciar els fets. La conversa, el comprovant del pagament i la resta de captures, assegura, les ha conservades com a possibles proves.
La policia li recomana denunciar
Marta va contactar amb el seu banc per intentar recuperar els diners. Segons explica, l’entitat li va advertir que una operació d’efectiu mòbil era especialment difícil de revertir, però que podia iniciar una reclamació si presentava una denúncia. Posteriorment va telefonar a la policia, on, sempre segons el seu relat, li van confirmar que podia denunciar els fets encara que la transacció s’haguera produït entre particulars.
“He imprés” les proves, explica Marta, que té previst aportar les captures de les converses, la documentació bancària i el comprovant del pagament. La jove considera important denunciar no només pels 40 euros que assegura haver perdut, sinó per intentar evitar que altres persones puguen passar per la mateixa situació. “Encara que foren 20 euros, cal intentar que aquesta persona no ho faça més”, sosté.
A més, en el moment de l’entrevista assegurava que l’anunci de venda continuava publicat a X, fet que li feia témer que altres persones pogueren contactar amb el mateix perfil. Precisament per això considera necessari que la denúncia permeta posar els fets en coneixement de la policia i que, si hi haguera altres possibles afectats, els casos pogueren arribar a relacionar-se.
Un moviment de 850 euros desperta les sospites
Hi ha un altre detall que va augmentar les sospites de Marta. Durant el procés de pagament amb efectiu mòbil, assegura haver vist una referència a 850 euros enviats. La jove no sap amb certesa què significava aquella xifra, però va interpretar que podia correspondre a diners rebuts prèviament mitjançant el mateix sistema i va preguntar a la persona amb qui negociava l’entrada què significava aquella quantitat.
La dada, en qualsevol cas, no permet afirmar que eixos 850 euros procedisquen de vendes fraudulentes d’entrades ni que existisquen altres víctimes. Es tracta únicament d’una circumstància que Marta considera sospitosa i que pot aportar a la policia juntament amb la resta de documentació. “Si va demanant les entrades a 50 euros cada entrada, imagina’t”, reflexiona la jove, sense poder determinar l’origen real d’aquella quantitat.
“Crec que ja no compraré res per X”
Marta reconeix que, vist retrospectivament, hi havia indicis que l’haurien pogut fer abandonar la compra. No disposar del perfil d’Instagram, no rebre l’àudio que havia demanat o haver de fer el pagament mitjançant efectiu mòbil li van generar dubtes, però altres elements li van transmetre confiança. Entre aquests, que un amic contactara amb la presumpta venedora i aquesta li diguera que només quedava una de les dues entrades que inicialment havia oferit.
Després de l’experiència, la jove assegura que ha aprés la lliçó: “Crec que ja no compraré res per X”. També insisteix en la necessitat de denunciar aquest tipus de situacions, independentment de la quantitat econòmica perduda, perquè considera que deixar-les passar pot facilitar que es repetisquen amb altres persones.
Marta encara manté, això sí, una esperança molt diferent: trobar una entrada legítima per poder assistir el 31 d’octubre al concert de La Fúmiga per al qual va començar tota aquesta història. La jove buscava una entrada de pista i, després de la presumpta estafa i de preparar la denúncia, continua sense tindre’n una per a una de les últimes cites de la banda d’Alzira.
