Un presumpte nou cas de col·locacions a dit del PP podria acabar als tribunals, tal com ja ha passat amb l’escàndol de les places “a posta” a l’Ajuntament de València o la suculenta comissió de serveis de la parella de Juan Francisco Pérez Llorca a la Diputació de València –ara renunciada, després de la denúncia pública. En aquest cas ha estat també a la Diputació, que fa un mes optava per adjudicar a Miquel Nadal, director general de Cultura de la Generalitat fins fa poques setmanes, com a nou president de l’Institut el Magnànim (IAM). Una decisió que es prenia malgrat la “nul·la experiència prèvia en la gestió estrictament cultural o editorial”, segons pot llegir-se a la denúncia presentada.
El recurs de reposició contra l’informe d’idoneïtat que avala el nomenament de Nadal per al càrrec -un document obligatori per justificar l’elecció- ha estat presentat per Vicent Flor, un dels altres candidats a la plaça, precisament qui ja havia estat president de l’entitat durant huit anys, el sociòleg i conservador de museu amb plaça de funcionari a la mateixa diputació, qui considera que va veure’s relegat en l’elecció malgrat un currículum molt millor.
De fet, Flor té una experiència de 28 anys com a tècnic de Cultura de la Diputació de València, set dels quals com a conservador de museu, a més de huit anys al capdavant de la mateixa Institució Alfons el Magnànim, els quals representen els de més activitat cultural i més publicacions en les darreres dècades de l’entitat.
Possible prevaricació
En el seu escrit, Flor apunta també a un possible delicte de prevaricació administrativa contemplada en l’article 404 del Codi Penal, ja que troba indicis d’un procés “pactat prèviament” per motivacions polítiques.
Entre els arguments aportats pel denunciant hi hauria el fet que l’informe d’idoneïtat de Nadal ha estat redactat per la cap de servei de Recursos Humans de la Diputació sense cap jurat tècnic independent. A més, en el moment de publicar els requisits per dirigir el IAM, aquests “es van rebaixar de forma explícita”, per tal que hi poguera encaixar Miquel Nadal -que amb els anteriors requisits no hauria pogut optar al càrrec- i fins i tot hi ha una clàusula on es demana explícitament que “el perfil buscat no es limita exclusivament a algú especialitzat substancialment en l’àmbit de la gestió cultural”, el que segons la denúncia podria tractar-se d’un apunt inclòs “expressament” per beneficiar Nadal.
L’altre indici assenyalat és que el nou director de l’IAM va renunciar voluntàriament del càrrec a la Generalitat poc abans de l’eixida de la convocatòria a la Diputació, el que podria pressuposar un “coneixement previ”.
Per la seua banda, des de la Diputació al·leguen que es tracta d’un “càrrec de confiança” que no està subjecte a unes condicions concretes més enllà d’una “motivació suficient que elimine la irracionalitat i l’arbitrarietat”, precisament el que intenta argumentar la denúncia.
Context de “purga ideològica”
L’elecció d’un perfil de partit per dirigir el IAM arriba en un context de denúncies de “purga ideològica” a l’àrea de Cultura de la Diputació de València, que seria dirigida per la Vicepresidenta segona i diputada responsable de Recursos Humans, Reme Mazzolari, que ha generat un fort malestar entre els treballadors de l’ens.
Tal com va publica Diari la Veu, fonts sindicals de la corporació van calcular el desembarcament de fins a 29 funcionaris externs mitjançant comissions de servei per tal d’omplir el nou organigrama, ignorant els sistemes de promoció interna i relegant els funcionaris provincials.
L’altra cara de la moneda d’aquestes “col·locacions” seria la relegació de funcionaris de “perfil valencianista reconegut” a posicions de menys rellevància o, directament, a categories o funcions alienes a la seua plaça. “Costa de creure en casualitats, però els qui es van assenyalar durant el Botànic estan sent apartats sistemàticament”, explicava llavors una font interna de la institució, qui també explicava que “hi ha rumors de llistes negres”.
