Carmen Calvo, Horacio Silva, Manuela Ballester i Antonio Ballester, entre altres, són els autors de les set obres que amplien la col·lecció d’art contemporani del Museu de Belles Arts de València (MuBAV). Les peces, datades entre el 1937 i el 2010, han sigut donades al centre pels mateixos artistes, en el cas de Carmen Calvo, Horaci Silva i Guillermo Pérez Villalta; per Ana Rosa Ballester, filla de l’escultor Antonio Ballester Vilaseca, i per un col·leccionista particular, pel que fa a l’obra de Manuela Ballester.
Carmen Calvo i Horaci Silva han agraït aquest dimarts al director, Pablo González Tornel, que hagen tingut en compte les seues creacions per a formar part de la col·lecció del museu i han definit el MuBAV com la seua “segona casa” i el centre que els ha acompanyat durant “tota” la seua vida.
González Tornel ha posat en relleu que aquesta incorporació és “el resultat de l’acte de generositat dels artistes, que han decidit donar de manera altruista aquestes peces al Museu Belles Arts de València o de descendents o col·leccionistes particulars”.
Així, ha indicat que aquestes donacions tenen “sentit enguany”, ja que s’ha dut a terme l’exposició Temps moderns, que proposa una revisió crítica de la col·lecció de pintura contemporània del museu, centrada en el període comprés entre les dècades del 1940 i el 1970.
Important col·lecció d’art del segle XX
“Durant molt de temps s’ha ignorat completament, de facto, que el Museu de Belles Arts de València posseeix una col·lecció d’art del segle XX”, ha assenyalat el director. “Un no pot negar que en la col·lecció hi ha l’Equip Crònica, no pot negar que hi ha Rafael Armengol i no pot negar que hi ha José María Yturralde”.
“El fet que, a partir de la creació d’IVAM, aquesta col·lecció s’haja vist bandejada, no significa que no existisca i que no s’haja de cuidar i intentar completar en la mesura que siga possible”, ha reivindicat.
El director del museu ha explicat que la col·lecció contemporània està “fonamentalment centrada en artistes valencians de l’últim franquisme i la democràcia, encara que hi ha també artistes d’altres geografies espanyoles”.
Així mateix, ha afirmat que gràcies al contacte personal amb artistes i col·leccionistes que creuen en “la missió i el valor” del museu, es dona la possibilitat que les seues obres puguen incorporar-se a la mostra de Temps moderns i completar-la.
Preguntat pels plans que té el museu per a les noves obres donades, González Tornel ha indicat que s’intentarà que Temps moderns “circule per altres seus i que ho faça ja amb les noves incorporacions de manera que puguem completar aquest panorama de l’art valencià contemporani”.
Així mateix, ha destacat que el Belles Arts té “un problema d’espai fonamental” i que està “a l’espera de l’ampliació del museu, que ha d’expandir-lo, sobretot, en la franja que queda entre l’edifici actual i els Jardins de Vivers, que confiem que puga ser un dels meus llegats”.
Nou espai per a l’art contemporani
Respecte a si amb l’expansió del museu es planteja dedicar un espai a la col·lecció contemporània, el director ha assenyalat que “en un principi” la idea és que l’edifici del Belles Arts estiga dedicat als “Old Masters”, és a dir, “al naixement del gòtic, renaixement i barroc fins a Goya”; l’edifici Pérez Castiel “al període del segle XIX fins a la Guerra Civil” i que l’art contemporani “es desplace al nou espai”.
“Sempre pensant que les museografies no són les mateixes”, ha aclarit el director, qui ha explicat que, “quan un es planteja com explicar ‘Old Masters’, de l’Edat mitjana a Goya, se sent en l’obligació de fer que la cronologia siga assumida com un concepte, es construeix sempre per cronologia i geografia de manera natural com si fora un llibre d’història”.
No obstant això, ha incidit que, en el cas del segle XIX i XX, s’està intentant fer “un esforç per passar d’eixes cronologies i geografies a temes més de concepte” i que tinguen en compte les noves narratives que sorgeixen a partir de “l’eclosió del feminisme” o “l’eclosió dels moviments ‘queer'” que els artistes contemporanis abracen.
“Eixa narrativa del segle XX, lògicament, també haurà de pensar-se quan tinguem l’espai perquè, ni pot ser la cronològica ni pot ser la pintura dels gèneres, sinó que ha de ser la seua perquè es mereix que la pensem des d’ella i no des d’un museu històric”, ha insistit.
Obres donades
Guillermo Pérez Villalta (Tarifa, 1948) és un pintor, escultor, gravador i dissenyador espanyol, i un dels pintors més representatius del postmodernisme a l’Estat. Per voluntat del mateix artista, el MuBAV ha rebut dues obres seues: Paisatge-Conversa amb al·legoria, tremp vinílic sobre llenç (142 x 142 cm) executat el 2010, i La platja de Llevant des de Monkili, acrílic sobre llenç (35 x 27 cm) signat el 1976.
Carmen Calvo (València, 1950), Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 2013, ha donat dues obres representatives de la seua producció més característica: Draperies, tècnica mixta a base de tela, llenç, pintura i terracota (150 x 190 cm), realitzada en 1992, i Com un cadàver, obra del 2000 realitzada amb collage i fotografia (210 x 80 x 4 cm).
Per part seua, Horaci Silva (València, 1950), pintor l’obra del qual ha experimentat una notable evolució artística al llarg dels anys, ha donat al museu Les quatre estacions, un acrílic sobre tela (190 x 250 cm) signat i datat el 2003, obra de color auster amb gammes de tons freds predominant generalment les tonalitats grises amb incisions, elaboracions i línies de color blau que generen profunditat i moviment.
Especial menció cal fer de l’obra de l’escultor Antonio Ballester Vilaseca (1910-2001), Els vencedors de Brihuega, relleu en ciment policromat (115 x 142 x 40,5 cm) fet el 1937 que l’artista valencià va presentar en el Pavelló d’Espanya en l’Exposició Internacional de París d’aquell any, i que ha sigut donat al Museu de Belles Arts per la seua filla, Ana Rosa Ballester. Aquesta donació inclou a més l’arxiu documental i fotogràfic personal de l’escultor.
Finalment, gràcies a la generositat d’un col·leccionista particular, ha ingressat en el Museu El guerriller mort, una estampa al linòleum (534 x 640 mm) de l’artista Manuela Ballester Vilaseca (1908-1994), obra de forts contrastos en blanc i negre, signada i datada el 1974 durant la seua etapa d’exili a Berlín en la qual es mostra el dur record de la Guerra Civil espanyola que va marcar tant l’artista com el seu marit Josep Renau.
