120 euros d’augment de sou al llarg del pròxim curs a materialitzar-se en dues tongades, al gener i al juliol. Aquesta ha estat la nova proposta que la consellera d’Educació Carmen Ortí ha fet als sindicats de l’ensenyament en la taula de negociacions que encara s’està desenvolupant aquesta vesprada.
Deixant de banda per un moment la resta de reivindicacions -la qüestió salarial és només una d’aquestes-, la proposta de la consellera suposa un avanç, respecte a la primera, de només 75 euros a incrementar-se durant tres anys. Amb tot, encara queda lluny de les reivindicacions docents. L’STEPV, el sindicat majoritari en l’ensenyament públic, per exemple, reivindica recuperar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada des del 2010, que s’ha calculat en una forqueta entre els 486 i els 550 euros mensuals segons el cos, a més d’un increment dels diferents complements. UGT defensa unes xifres similars, mentre que altres sindicats, com CSIF rebaixen la xifra als 300 euros mensuals.
Un dels arguments d’Ortí per negar-se a complir aquestes demandes és el seu cost, encara que en diferents intervencions ha donat xifres molt diferents -i totalment allunyades les unes de les altres- de quin seria exactament aquest cost. En un moment donat va arribar a parlar de 2.400 milions l’any, encara que també se n’han donat d’altres, com 300 o 525 milions, però mai sense detallar que inclourien aquestes xifres i com s’havien calculat.
Una proposta de Compromís
Qui sí que va fer els càlculs -o com a mínim les va fer públics- va ser Compromís, que fa un any va presentar una esmena als pressupostos per tal d’incrementar en 200 euros el salari dels docents. Una xifra que seria sensiblement superior a la que ha proposat Ortí, però encara quedaria lluny de les demandes sindicals,
Segons els càlculs d ela coalició valencianista, els 2.800 euros anuals per docent -200 euros mensuals en 14 pagues- suposaria un total de 230 milions d’euros l’any, ja que llavors hi havia 83.592 docents al sistema educatiu, entre la pública i la concertada. Actualment, i segons les xifres que la mateixa Ortí va enviar a les famílies, hi ha només 78.000 docents, el que implica que s’han eliminat més de 5.000 places, i no l’increment de 8.000 que s’assegurava a la citada missiva. La proposta de Compromís implicava un increment del 8% pels mestres de primària i d’un 7% pel professorat de secundària, uns percentatges similars a la pujada que la mateixa Ortí va aplicar als inspectors educatius, el cos al qual ella pertany.
En tot cas, aquests 230 milions -als que caldria sumar el dels cost d’altres mesures com la rebaixa de ràtios, la recuperació de personal de suport o la millora de les infraestructures educatives, però que en tot cas el cost seria molt menor- és una xifra inferior als pràcticament 300 milions que la Generalitat va renunciar a l’eliminar l’impost de Successions, una taxa que tot just afectava a aproximadament l’1% dels contribuents més rics del país.
