Ahir. la consellera d’Educació, Carmen Ortí, decidia donar un colp de puny sobre la taula i dinamitar la mesa de negociacions després d’una primera jornada on, malgrat la distància de posicions, s’havien fet alguns avanços. A mitja vesprada i en plena negociació es presentava amb un document “final” i donava un ultimàtum final als sindicats docents per “acceptar-lo o rebutjar-lo” amb unes poques hores de marge, a més d’exigir la desconvocatòria de la vaga indefinida com “a mostra de bona voluntat”.
Però que recollia aquest document i quines reivindicacions acceptava, quines no i que quedava fora?
Dels huit blocs en que poden agrupar-se tot el llistat de reivindicacions docents n’hi ha un, el de l’educació en valencià, que ni tan sols ha obtingut resposta,i malgrat que sí que, en un primer esborrany es contemplaven algunes cessions, en el document final, el bloc sencer desapareixia, malgrat ser el que menys repercussions pressupostàries suposava. Una liquidació que tira per terra l’argument d’Ortí de la incapacitat financera de la Generalitat per fer front a les demandes de millora educativa plantejades pels docents.
Alguns compromisos, però la majoria sense data
En canvi, dels temes on més s’ha avançat -malgrat encara estar lluny de les reivindicacions docents- és en la qüestió salarial. Malgrat que la darrera proposta de Conselleria encara està molt lluny de l’augment de 500 euros que els sindicats han calculat que es necessiten per recuperar el poder adquisitiu perdut des del 2010, les seues ofertes han avançat des dels 75 euros inicials en tres anys als 200 actuals en dos. Açò sí, altres millores com la recuperació de la paga extra, la revisió salarial segons IPC o que els interins amb més de 150 dies treballats cobren les vacances, no han estat recollides.
També apareix com un dels pocs compromisos adquirits per Conselleria és la creació de 150 places d’Audició i Llenguatge, però la resta de peticions en matèria de plantilles, inclosa el manteniment de l’acord signat amb la mateixa Conselleria el 2023 i que es nega a aplicar malgrat les sentències judicials, es limiten a una negociació posterior.
En altres blocs, com el de les ràtios, la distància és molt més gran, amb una Conselleria que ha posat la ràtio d’Infantil en 22 xiquets -lluny dels 15 que demanen els sindicats i sense diferenciar entre etapes dels 0 als 5 anys- mentre que a les altres etapes educatives sols es compromet a complir la llei que marque el ministeri espanyol.
En els blocs d’infraestructures educatives i reducció de la burocràcia, totes les promeses són sense data d’aplicació ni compromisos concrets i en el d’estabilitat laboral, només es reconeix el dret a la desconnexió digital del professorat, sense fer cap menció a cap de les reivindicacions.
Finalment en el bloc que agrupa altres qüestions variades, de nou, els únics punts recollits, com la compensació d’hores pels equips directius de primària o la implementació de dies de lliure elecció, es subordinen a una posterior negociació sense data ni compromís.
