Des de l’11 de maig la societat valenciana viu molts moments significatius del que comporta el moviment actiu en defensa del servei educatiu públic.
S’ha aplegat a aquest punt de malestar continu comú de famílies, professorat i alumnat en què tots alhora alcem un crit comú.
Aquest malestar ve motivat per mancances que s’arrosseguen en l’escola pública de forma continuada. I aquesta provoca multitud de preguntes als diferents agents de la comunitat educativa, ja que no troben resposta satisfactòria per part de l’Administració Educativa.
Què preocupa a les famílies?
Què molesta a l’alumnat?
Què ha posat al límit al professorat?
D’on ve el malestar del professorat?
Com evitar el sentiment d’impotència dels professionals de suport a la inclusió?
Com acompanyar a l’equip directiu en tots els maldecaps al llarg del curs escolar?
Quant de temps més haurem d’estar en aules prefabricades?
Per a quan la construcció del centre educatiu que requereix la nostra localitat?
Per a quan la reconstrucció de la totalitat de centres que van ser arrossegats per la dana?
Quin manteniment fem dels centres educatius perquè les infraestructures siguen el més segures i confortables tèrmicament possibles?
Quan venen més mans per atendre a l’alumnat nouvingut que desconeix les llengües cooficials?
Un alumne més… No tenim espai, no arribem a totes i a tots!
Ja en som 28 a l’aula d’Infantil i/o de Primària, quan s’autoritza la nova unitat?
Com poder donar resposta a tot el nou perfil d’alumnat de 16 a 18 anys en la formació de persones adultes?
Per a quan el personal orientador als centres de FPA?
He votat en la consulta que vull ensenyament en valencià en territori castellanoparlant. On està la unitat en llengua valenciana?
Quan arriba la persona substituta?
I ara em demaneu justificació del funcionament de la unitat de 2 anys?
De nou he de presentar documentació per a dir el que necessita el meu centre per poder atendre correctament l’alumnat?
Per a quan l’ingrés de despeses de funcionament de centre? Necessitem disposar de diners per al funcionament del dia a dia, com podem fer-ho amb 3 o més mesos d’endarreriment?
Ja sabem que el nostre servei de menjador en context rural és deficitari, el que volem és l’ingrés de menjador necessari perquè el nostre alumnat puga disposar de les mateixes condicions que en altres contextos.
Per què no se’ns autoritza a seguir amb el funcionament del cicle formatiu de Formació Professional si disposem enguany de prou alumnat i sabem de nous alumnes que volen fer aquests estudis?
Per a quan l’augment de professorat en la UECO autoritzada per a disposar de més de 8 alumnes matriculats?
Quan se’ns dotarà de professorat PT itinerant per a atendre les necessitats de les escoles amb 4 o menys unitats d’Educació Infantil que es contempla a l’actual ordre de plantilles?
Per què cobrem menys que a la gran majoria de territoris de l’estat espanyol?
Com és possible que en finalitzar el mes no cobre?
Quan que es fa efectiu en nòmina l’augment de trienni, sexenni, complement d’equip directiu, nivell retributiu que tinc aprovat?
Com protegir i respectar de forma especial el valencià amb l’actual llei de llibertat educativa?…
Aquestes i moltes més són les preguntes que evidencien i emmarquen l’actual context en què es troba l’ESCOLA PÚBLICA.
L’esclat de la vaga educativa indefinida és fruit del malestar sostingut de la comunitat educativa en pilars bàsics com són:
- LES INFRAESTRUCTURES EDUCATIVES DIGNES.
- LA DEFENSA DEL VALENCIÀ.
- L’ELIMINACIÓ DE TASQUES BUROCRÀTIQUES DEL PROFESSORAT.
- DISMINUCIÓ DE RÀTIOS.
- RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU.
- RESPOSTA A LA INCLUSIÓ COOPERATIVA AMB MÉS RECURSOS.
- MILLORES EN LA FORMACIÓ PROFESSIONAL I ALTRES ENSENYAMENTS.
I sí, estem tota la comunitat educativa en peu de lluita defensant la dignitat de l’escola pública.
La garantia del dret constitucional a l’educació PER A TOTES I TOTS es dona en la xarxa de centres públics on es dona resposta a tot el ventall d’alumnat, siguen quines siguen les seues característiques, siga quina siga la seua procedència, siga quin siga el seu entorn social i familiar.
L’escola pública és aquella que compensa les desigualtats perquè totes i tots puguen aspirar a una realitat millor. Això no es pot fer si en lloc de veure-ho com una inversió, es veu com una despesa.
Cal més i millor inversió per a reconstruir, sostindre i millorar el sistema públic educatiu en tots els ensenyaments, des d’Infantil fins a l’educació de persones adultes, incloent-hi EOI, d’idiomes i FP.
La millora de la societat valenciana s’aconsegueix enfortint l’escola pública.
I és la mateixa base de la societat valenciana la que està omplint els carrers, per a visibilitzar de forma urgent la necessitat de millora de l’escola de totes i tots, L’ESCOLA PÚBLICA.
Dels màxims responsables del Govern valencià i de la nostra Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats s’espera una resposta ajustada a la situació en què es troba el servei educatiu públic.
Seguim fent ús, TOTES I TOTS, del dret constitucional de vaga junt amb el diàleg en una veritable negociació dels sindicats que representen el professorat i formen part de la Mesa Sectorial amb els òrgans superiors d’educació.
Sonia Ibáñez Abad, mare, docent, sindicalista i Inspectora d’Educació.
