Un any i mig després de la terrible dana que va assolar cinc comarques valencianes i va provocar 230 morts, encara hi ha famílies que depenen del repartiment de menjar per part de les entitats voluntàries que treballen, sobretot, a l’Horta Sud. “L’emergència s’ha acabat oficialment, però no tothom està en la mateixa situació”, denuncia Ana Isabel, voluntària de Nave Albal, una d’aquestes organitzacions, nascudes de l’onada solidària que mobilitzar desenes de milers de persones les setmanes posteriors a la barrancada.
Gent amb mobilitat reduïda que pràcticament no ha pogut eixir al carrer en tots aquests mesos -encara hi ha centenars d’ascensors per reparar-, gent que va perdre la faena, que no ha pogut accedir a ajudes o que ha de fer front a despeses de reparacions de les cases que no pot assumir… la casuística és molt diferent, però açò no implica que no existisquen. De fet, entres els cinc punts de repartiment de menjar que queden -a més d’Albal, i el Supermercat Solidari del Parc Alcosa, a Alfafar, també n’hi ha a Catarroja, Paiporta i Massamagrell- acullen setmanalment unes 1.500 famílies. “Tenim un cens, coneixem la gent personalment, ells poden dir moltes xifres en notes de premsa triomfalistes, però a nosaltres no ens poden enganyar”, explica Ana Isabel.
De fet, aquesta activista creu que aquest recordatori permanent que les conseqüències de la dana encara continuen és un dels principals motius darrere la campanya de la Generalitat per tancar-los definitivament. “Consideren que les cues de la fam donen mala imatge i les volen eliminar al preu que siga”, detalla i assegura que en alguns municipis s’han posat multes a les cues per “ocupació de la via pública”,
Aquesta campanya va començar fa uns mesos, quan van començar a arribar inspeccions de la Conselleria de Sanitat. “Al principi vam atendre els requeriments, al cap i a la fi manipulem menjar, però aquests cada volta eren més absurds i més cars i, finalment, un dia la inspectora ens ho va dir clarament que ara ens portava un llistat de requeriments i que quan els complirem ens en portaria uns altres, que açò no pararia”, continua Ana Isabel que detalla que quan li van explicar que que havien de fer amb les víctimes de la dana, la resposta va ser que “la dana s’havia acabat”.
Protestes i tancament en silenci
No tots els punts de repartiment han reaccionat de la mateixa manera. Mentre els de Catarroja, Paiporta i Massamagrell haurien optat per rendir-se, a Albal, si bé assumeixen que mantenir obert serà molt complicat, han decidit rebre hui la inspectora de sanitat amb una sorollosa cassolada. “Si hem de tancar, almenys que se sàpiga que ho fem i perquè”, alerta Ana Isabel.
L’altre punt calent és el Supermercat Solidari del Parc Alcosa, instal·lat en uns locals municipals que feia anys que estaven buits i que després de la barrancada van ser netejats i adequats per voluntaris. Ara, l’Ajuntament d’Alfafar els ha denunciat per forçar-ne el desnonament.
Com tants d’altres projectes similars, “el Supermercat ha permés donar resposta a la necessitat d’alimentació de milers de famílies durant les setmanes i mesos més difícils. Però no ha sigut només alimentació: donacions de roba, electrodomèstics, mobles, medicines i fins i tot ajudes econòmiques han arribat a nombroses llars del barri gràcies a aquest projecte”, explica Toni Valero, un dels seus artífexs.
La pressió de l’Ajuntament d’Alfafar contra el Supermercat s’emmarca en la més àmplia que tant aquest consistori com la Generalitat mantenen contra les iniciatives socials de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke, una xarxa cooperativa contra l’atur i l’exclusió amb més de 40 anys d’història i que “no és la primera volta que intenten erradicar”, recorden els seus membres.
Per a fer front als intents de desnonament, han iniciat una campanya de suport al Supermercat Solidari, tant a xarxes -amb la publicació de vídeos de suport de diferents col·lectius i associacions- com amb una concentració al carrer convocada pel pròxim dijous 28 de maig davant de l’Ajuntament d’Alfafar.
