Les V Jornades de memòria democràtica a l’Alcoià i el Comtat es desenvolupen aquests mesos de setembre i octubre, amb el títol de “Llums i ombres de la democràcia”, Entre els ponents convidats s’hi inclou l’exjutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, que aquesta vesprada ha de parlar al Teatre Calderón d’Alcoi en una conferència titulada “Les amenaces a la democràcia / Els drets humans”.
L’elecció del ponent ha causat polèmica. Des del Grup de Suport a Joan Durà es denuncia que “el mateix Garzón va actuar sense cap sentit de la democràcia quan es dedicava a perseguir independentistes al preu que fora” i recorda que va ser aquest jutge el responsable del tancament del diari basc Egin, ja que va acusar-lo de formar part de l’entramat d’ETA. Una acusació que finalment va quedar descartada, però el mal ja estava fet, ja que Egin mai més va poder tornar als quioscos.
El cas de Joan Durà
Amb tot, els crítics amb la presència de Garzón se centren en un cas molt més pròxim, el de Joan Durà, veí de Monòver detingut el 1992, quan tenia 35 anys, en el marc de la persecució massiva d’independentistes organitzada pel llavors jutge, en el que s’ha conegut com “l’Operació Garzón“, sota sospita de pertànyer o col·laborar amb Terra Lliure.
Durant les setmanes prèvies als Jocs Olímpics de Barcelona, la Policia i la Guàrdia Civil van detindre més de 40 persones, 25 dels quals van ser incomunicats sota la legislació antiterrorista i 17 van denunciar haver patit tortures.
Un d’aquests va ser Durà, qui va ser detingut per agents de la Guàrdia Civil al mateix bar que regentava, l’Astèrix, acusat de subministrar explosius a membres de Terra Lliure. Durant els tres dies que va passar a la Direcció General de la Guàrdia Civil, a Madrid, Durà va ser sotmés a tractes denigrants i maltractaments físics que van incloure puntellons, punyades a l’estómac, colps al cap amb una guia telefònica, així com la tècnica de tortura coneguda com “la bossa”: “T’estrenyien la bossa al cap per a ofegar-te fins que pensaves que estaves mort, i aleshores tornaven a deixar-te respirar. Això era el pitjor de tot i ho repetien tota l’estona sense parar”, va explicar el mateix Durà en el documental Encara dura, dirigit per Irene Puente, 30 anys després d’aquells fets. També van simular-li una execució: “Em van posar diverses vegades una pistola al cap i van disparar sense que la pistola tinguera bales”, relata. Després del primer interrogatori, recorda que estava tan destrossat que no va poder pujar al llit de la cel·la, que estava a dos pams de terra.
La tortura física va venir acompanyada de la psicològica, amb afirmacions com que la seua dona l’havia deixat o que ja mai veuria les seues filles.
Quan finalment va passar a disposició judicial, el magistrat d’instrucció, Baltasar Garzón, va negar-se a escoltar el relat de les tortures i tampoc va iniciar cap investigació pels fets. Tampoc ningú va reparar aquests fets, malgrat que Durà va ser alliberat de forma incondicional i sense càrrecs.
De fet, la negativa de Garzón d’investigar les tortures va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que el 2004 condemnaria per primera vegada l’estat espanyol per aquest delicte.
“Un error”
“Considerem totalment fora de lloc i un error greu de poca investigació que una associació que treballa per la memòria democràtica porte el jutge que va fer que Estrasburg sancionara l’estat espanyol per no investigar les seues tortures”, consideren des de l’entorn de Durà en un comunicat, on també es demana “amb més dolor que enuig” que es cancel·le la conferència.
