En el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de l’Alcoià i el Comtat han tingut una gran idea per a cobrir-se de glòria: convidar l’exmagistrat Baltasar Garzón a parlar ni més ni menys que de “les amenaces a la democràcia i els drets humans”. Tot un programa. Un aplaudiment. Ja se sap que Garzón va ser condemnat per prevaricació i que va ser expulsat de la judicatura per ordenar espiar les converses d’uns advocats amb els seus clients. Però tampoc ens hem de posar pedres al fetge per això. La democràcia es defensa de vegades de formes estranyes. Què carai! El president del Fòrum a Cocentaina, Diego Fernández, ho ha sospesat tot. És professor d’història. Especialista en memòria –històrica, naturalment. Un activista molt bregat, de bandereta tricolor i de pin a la solapa. I com que una cosa porta a l’altra, s’ha presentat a les primàries per encapçalar la llista de Guanyar Alcoi o, si més no, arribar a regidor. I per què no? Si pots posar el teu granet d’arena… Un bon principi de campanya era portar a Alcoi el jutge –exjutge, perdó– Garzón. Figura mundial, ja se sap.
L’elecció de Garzón com a estrella invitada de les V Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià i el Comtat no és cosa només de Diego Fernández. Només faltaria. Però ell, que és professor d’història, sí que sabia que l’any 1992 Garzón, que era jutge en la sinistra Audiència Nacional, ordenà una operació contra l’independentisme català i que molts dels detinguts van denunciar tortures i maltractaments en els dies que van estar incomunicats. De fet, la cosa va ser tan grossa que el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol per no haver dut a terme una investigació oficial efectiva sobre aquelles denúncies de tortura. Però entretant havien passat dotze anys i el jutge Garzón havia fet més mèrits per a fer una brillant carrera democràtica. Per exemple, havia ordenat el “tancament cautelar” del diari basc Egin i de l’emissora Egin Irratia. I com que els judicis s’allargaren molts anys, ni el diari ni l’emissora pogueren tornar a obrir. Però clar, mentre perseguia independentistes bascos i catalans els partits polítics espanyols li reien les gràcies. El Psoe, fins i tot, li concedí una poltrona de diputat al Congrés. Com reia Garzón! Amb quines ganes! I què ben pentinat anava al Congrés! Però clar, al final ensopegà amb una pedra: ordenà espiar les converses que tenien els principals presos del cas Gurtel amb els seus advocats. Això ja no va fer tanta gràcia a alguns i, al final, quan governava el Pp, li van ensenyar la porta del carrer.
No ens enganyem. Aquesta trajectòria de Garzón és coneguda per tothom. Jo entendria que rebés invitacions a parlar en ForoCoches, si volen. Però a Alcoi? I convidats per l’esquerra? Els memorialistes democràtics d’Alcoi, de Cocentaina, de Muro, de Benilloba o d’Ibi s’ho han de fer mirar. El que ha passat és molt preocupant. Perquè ara mateix qualsevol podria pensar que estan a favor de fer més amples les clavegueres de l’Estat perquè hi càpiga més merda.
