El decret del Consell 142/2025, que estableix les directrius per a la caça d’ungulats silvestres, deixa oberta la porta a la caça d’animals com el cérvol durant tots els dies de l’any per a les femelles i durant nou mesos per als mascles, sense tenir en compte les èpoques de brama i de cria.
Aquesta és la situació de la qual alerten des de l’Associació en Defensa dels Herbívors contra els Incendis Forestals (ADHIF). El seu president, Carlos Javier Sapena, explica que la situació és dramàtica: “Les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades per totes les serres valencianes ja estan captant mares sense les seues cries i això mai havia ocorregut”.
Impacte dràstic en la població i el comportament dels cérvols
“El temps de brama va començar fa unes setmanes, anem a les serres d’Alacant a documentar-ho i és tristíssim no sentir quasi cap cérvol bramar”, es lamenta Carlos. Aquesta situació es dona perquè la pressió humana sobre espècies d’ungulats com el cèrvol és tan gran que s’ha arribat a mínims històrics en el nombre de mascles vius al territori. Concretament, ADHIF en conta huit al cens d’ungulats que treballen des d’aquesta entitat.
Menys d’una desena de cérvols mascles adults és una xifra que des de l’entitat ambientalista qualifiquen de dramàtica, ja que “és una població de mascles ridícula per a les vora sis-centes femelles de cérvol que viuen a les nostres terres”. De fet, segons expliquen, el comportament de l’espècie ha canviat a causa de la desproporció entre mascles i femelles. Sapena conta que “abans l’època de brama era una vertadera lluita entre els mascles per reproduir-se i ara amb sort brama un i l’altre contesta”. “Ja no arriben ni a barallar-se amb les banyes”, es lamenta.
El decret, davant la justícia
Són tantes les incongruències entre el decret publicat per la Generalitat Valenciana i la Llei Estatal de Caça, segons explica l’entitat ambientalista, que l’han recorregut davant el TSJ. “Aquest nou decret permet la caça en qualsevol classe de sòl, fins i tot en pobles i ciutats, cosa que prohibeix expressament la Llei Estatal de Caça, per posar-ne un exemple”, explica Carlos Javier Sapena.
El primer recurs que va presentar ADHIF per a aquest nou decret va ser desestimat, però a hores d’ara es troben en procés de preparació d’un nou recurs per a intentar que aquesta normativa que consideren abusiva i perillosa per als ungulats “es retire com més aviat millor”.
Sapena insisteix en el fet que és tanta la permissivitat d’aquesta administració amb els caçadors que “quan se’ls acaba el nombre de captures que poden fer, sols han de telefonar a Conselleria i continuen rebent permisos per a més captures sense cap classe de limitació”.
Un panorama extensible a altres espècies
Amb tot, la situació dels cérvols a les serres del País Valencià, especialment a l’interior d’Alacant, és dramàtica per a l’espècie. Però no sols són els cérvols els qui pateixen aquesta pressió per part dels humans: muflons, daines, cabirols, cabres munteses i arruís viuen una situació que, encara que menys dramàtica, “va camí de ser-ho”, expliquen des d’ADHIF.
