En el que portem de segle, hem observat i patit un creixement exagerat dels porcs senglars pràcticament a totes les comarques del País Valencià, des de l’interior cap a la costa. Jo recorde quan els porcs senglars eren encara una espècie forestal rara i també la primera vegada que en vaig veure un, mort per uns caçadors locals i descarregat en el carrer per a mostrar-nos a tot el veïnat aquell animalot pelut, tan desconegut en les nostres terres. El porc senglar (Sus scrofa) encara que és l’antecessor del porc domèstic, fa una impressió molt més robusta i salvatge. El seu cos pelut, i en el cas dels mascles amb els claus esmolats fora de la boca i corbats cap amunt, li donen un aspecte ferotge. Els mascles poden superar els 100 quilos raó per la qual les col·lisions amb els vehicles són de danys considerables.
Comencen la seua activitat nocturna buscant el menjar i eixint dels refugis on passen el dia: canyars, camps abandonats i amagatalls on no els poden molestar. I si no tenen el menjar prop, recorren els termes travessant caminals i també carreteres de trànsit rodat i açò crea un risc d’accident cada vegada més freqüent. És característic d’ells veure la terra remoguda i escarbada amb el seu morro potent buscant en la terra humida arrels, bulbs, tubercles, llombrígols i cargols, però també mengen hortalisses i residus humans. Als camps fan molt, però que molt de mal sols els propietaris sabem el disgust que dona trobar-se diàriament aquests desastres en els bancals.
Són animals socials, és a dir, els grups matriarcals itinerants els formen les femelles i els menuts mentre els mascles adults viuen solitaris. Atès que no tenen depredadors naturals i són molt prolífics, estan en contínua expansió. I aquesta és l’arrel del problema, la seua fecunditat, perquè les femelles parixen entre quatre i set cries. Les femelles dominants inhibixen o anul·len l’entrada en zel hormonal de les femelles més joves dels grups i açò estabilitza la reproducció. Però si la matriarca, que crida més l’atenció per ser de més grandària, és caçada i morta, desapareix aquesta inhibició hormonal i totes les femelles fèrtils del grup de sobte entren en zel i després parixen al mateix temps, i cada vegada més joves. La fecunditat esclata quan més femelles dominants abaten els caçadors. I és quan es desplacen els grups quan queda clar que cada vegada són grups més nombrosos i més grans.
Segons la Conselleria de Medi Ambient amb dades actualitzades al mes de setembre hi havia 5.400 exemplars exterminats i reportats des de principi d’any sobre una població estimada de 150.000 porcs senglars. El pla de contenció actual inclou 200 gàbies o paranys i 300 càmeres de seguiment a més d’un dron de detecció tèrmica. En aquest programa participen 137 vedats de caça. Crec que encara és molt difícil estimar la xifra d’aquesta superpoblació actual. No obstant això, encara que hi ha un incentiu de 40 euros per exemplar abatut, pense que cal donar suport a les necessitats dels caçadors, munició i facilitats. Ara bé, cal procurar que la captura o caça dels porcs senglars no siga mai una moneda de canvi per a reivindicar l’activitat cinegètica com una necessitat, ni fer cessions indegudes als caçadors per atendre peticions fora de context.
