L’emoció, el record i la reparació han marcat la cerimònia civil celebrada aquest dissabte Gandia (la Safor) en què s’han lliurat a les famílies les restes de les quatre primeres víctimes del franquisme identificades entre les persones exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal.
El claustre de les Escoles Pies, antic centre de reclusió franquista, ha sigut l’escenari d’una jornada que ha reunit familiars, representants institucionals i d’entitats memorialistes, alcaldes i regidors de la comarca, així com nombroses persones que han volgut acompanyar les famílies de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antonio Orengo Damià i Manuel Castillo Garcia després de quasi 87 anys d’espera.
L’acte, que ha començat amb l’entrada de les urnes amb les restes de les víctimes, acompanyades per les famílies i per la interpretació del Cant dels ocells a càrrec d’un duo de corda, ha estat conduït per la primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, qui ha destacat: “Hui ens reunim ací per a un acte profundament humà. Un acte que parla del dolor, sí, però sobretot de l’amor. De la fidelitat d’unes famílies que, durant huitanta-set anys, han sostingut l’absència i han mantingut visca la presència d’aquells que els van ser arrabassats”.
La regidora també ha reconegut a les famílies haver convertit el que podia haver sigut un moment “estrictament íntim” en un acte públic de “dignitat col·lectiva”. “Gràcies per haver decidit compartir amb tot un poble aquest retorn. Per a entendre que la memòria dels vostres és també patrimoni moral de la nostra societat”, ha subratllat.
Centre de repressió franquista
Un dels aspectes més simbòlics de la cerimònia ha estat el lloc triat per al seu desenvolupament, ja que les Escoles Pies van ser un centre de repressió durant la dictadura i, tal com s’ha recordat en l’acte, tres de les quatre víctimes identificades van ser afusellades després de passar per aquest edifici.
“Aquest espai va ser testimoni de la barbàrie. Va veure com la repressió franquista intentava imposar no sols la mort, sinó també l’oblit. Però hui tornen. No tornen custodiats per la por, sinó abraçats per l’afecte dels seus. No tornen desposseïts del seu nom, sinó cridats un a un amb orgull i tendresa”, ha remarcat Izquierdo.
“Heu tornat a casa”
La responsable de Memòria Democràtica ha reivindicat la necessitat de continuar avançant en la recuperació de la veritat i la reparació de les víctimes de la dictadura. “Hui no reobrim ferides. Les ferides han existit sempre. El que fem és dignificar-les. Posar llum allà on es va voler imposar la foscor. Restituir, encara que siga tard, una part de la justícia que els va ser negada”, ha recalcat.
El moment més emotiu de la seua intervenció va arribar amb una frase dedicada a les víctimes identificades i a les famílies: “Heu tornat a casa”.
“Acte d’extrema justícia”
Per part seua, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha reivindicat les polítiques de memòria democràtica i “el dret de les famílies a recuperar les restes dels seus éssers estimats i a acomiadar-los amb dignitat”. “Per això, aquest és un acte d’extrema justícia”, ha asseverat.
Prieto ha recordat que la reparació de les víctimes constitueix una responsabilitat democràtica i institucional. “Era imprescindible recordar, reconéixer i honorar aquestes quatre persones i totes aquelles que van patir la repressió”, ha assenyalat.
L’alcalde també ha reafirmat el compromís municipal amb els treballs d’exhumació i identificació que encara resten pendents. “Hem sigut el primer govern democràtic de la nostra ciutat que ha obert la fossa comuna del cementeri. Hui reafirmem el nostre compromís amb les polítiques públiques de veritat, justícia, reparació i garanties perquè no es repetisca. Queda molt per fer i no deixarem de seguir avant”, ha assegurat.
També van prendre la paraula el director dels treballs d’exhumació i identificació, Miquel Mezquida; la directora general de Memòria Democràtica del govers espanyol, Zoraida Hijosa, i la vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix.
Moments emotius
Un dels moments més commovedors de la jornada es va viure amb les intervencions dels familiars de Manuel Castillo Garcia, José Giner Gasent, Manuel Martín Collado i Antoni Orengo Damià, que van compartir les vivències, els records i el significat que té per a ells haver pogut recuperar finalment les seues restes.
L’acte va concloure amb la interpretació de la Muixeranga, que va posar el punt final a una jornada carregada de simbolisme i emoció, convertida ja en una fita de la memòria democràtica de la capital de la Safor.
