Any 2031. Els esdeveniments es precipiten. A Espanya finalment ha triomfat a les eleccions el consorci PP-Vox. Pedro Sánchez els va guanyar còmodament els comicis del 2027, però a final de mandat va anunciar que no es presentaria més i va deixar el partit en mans d’Emiliano García Page, que el va portar a la ruïna total. Mentrestant, hi ha hagut almenys tres onades més de guerra híbrida a Ceuta i Melilla, la darrera una setmana abans de les eleccions del 31. 175.000 migrants han ocupat les ciutats autònomes. La primera mesura del nou ministre de defensa, Santiago Abascal, ha sigut declarar la guerra al Marroc, amb l’aquiescència entusiasta de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso. Ha anat tot molt ràpid: els Estats Units, Rússia i Israel han fet costat al Marroc i Espanya hi ha hagut de firmar una pau humiliant. Es parla d’un nou 98. A Madrid el poder, de facto, l’exerceix l’ambaixadora marroquí i el delegat de la Unió Europea, un lampista alemany divorciat i diabètic militant de la AFD (que governa al seu país).
A Washington, mentrimentres, la Casa Blanca l’ocupa Elon Musk. Trump va perdre estrepitosament les eleccions de mitjan mandat del novembre del 2027 i, com a reacció, va implantar un sistema autoritari, abolint les eleccions i tancant el Congrés i el Senat. La seua supermajoria d’ultradreta al Tribunal Suprem va avalar l’extrem, “atenent a les circumstàncies excepcionals”.
La primera mesura de Musk com a nou president, en 2029, va ser donar carta blanca a Open AI, Anthropic i Google per a desenvolupar la IA sense restriccions, per evitar el sorpasso tecnològic xinés. Els nous models d’IA, un combinat de recursos militars (sobretot) i civils, han començat a assolar la terra al mateix temps que la sumia en una colossal crisi econòmica. El capitalisme mor matant. Els votants de la ultradreta que no són multimilionaris (és a dir, el 99%) comencen a patir les conseqüències. Tot es torna caòtic i impredictible.
I fins ací, amics, la distopia. Vos ha fet por? És que sou molt sensibles. Parlem, si voleu, de coses actuals, d’ara mateix. Portem dies i setmanes llegint a la premsa –els qui encara llegim- els coneguts casos d’agents de la IA que s’escapen dels corrals tecnològics on havien estat desats per fer la guerra pel seu compte. I tot això amb un reguitzell de dimissions d’enginyers de les principals tecnològiques –l’últim, Jacob Coxon- que en alguns casos deixen la seua companyia advertint seriosament que la IA ens matarà a tots en pocs anys…
Però tranquils. Si no ens mata Terminator ens matarà la crisi econòmica que ve. Fa vint anys que s’anuncia l’agonia del capitalisme i la cosa ja no dona més de si. Al final, el que menys ens pot preocupar és la Intel·ligència Artificial. Per què hauria de preocupar-nos la seua deriva si el món està regit per ànimes santes com Trump, Putin, Milei o Netanyahu? (I els que vindran…). En aquesta quadrilla, el més sensat sembla Xi Jinping, un dictador sanguinari apersonat i de poques paraules.
Total, que estem en bones mans, com va dir aquell borrego quan va vore el ganivet en mans del carnisser. Sincerament, a tots els qui esteu enfangats en les guerretes locals de cada país (que si l’àtic de no sé qui, que si la corrupció de l’altre, que si la independència o la recentralització…) jo m’ho faria mirar.
Ja sé que no està de moda estudiar Història ni res en particular que no siga mirar vídeos de tik-tok, però els qui sí que sabem el que va passar a Europa –i al món- als anys 30, tenim una certa preocupació. Preocupació, dic? Què va, tot està bé. Estem en el punt exacte que va vaticinar Bertrand Russell en una famosa frase: “El feixisme primer fascina els imbècils, i després emmordassa els intel·ligents”.
Doncs en això estem. Els qui quedeu per fascinar, aneu posant-vos ja la mordassa, per fa. I si ens mata la IA, almenys haurem sucumbit a alguna mena d’intel·ligència…
